La tasca educadora dels fills és un dret
i deure primari que tenen els pares. La resta d'institucions que
apareixen al llarg de l'escolaritat d'un nin intenten educar-lo per
delegació implícita que fan els pares d'aquest primer dret. Però delegar
una tasca, no vol dir oblidar-se, és per això que els pares no poden
ometre el dret i deure primer a l'educació dels seus fills.
L'interrogant
que sorgeix és, com ajudar els nostres fills en els estudis?. A aquesta
pregunta anam a tractar de donar-li respostes:
1.- Creant un ambient d'estudi a casa.
L'ambient
que ens envolta és la influència que té en nosaltres l'entorn que ens
envolta. Watson, un dels iniciadors del conductisme en psicologia, ja
deia: "Dona'm un nin i podré fer d'ell un criminal o un sant". Amb això
volia posar de manifest la influència decisiva que té l'entorn que ens
envolta en la personalitat o en la forma de conduir-nos. Som el que hem
après a ser.
Crear un ambient no és l'actuació d'uns dies
concrets, sense continuïtat de forma esporàdica per tractar d'aconseguir
uns objectius educatius. Crear un ambient significa una actuació
sistemàtica, perseverant per aconseguir els objectius marcats.
Com es crea l'ambient d'estudi?:
-Incidint des de tots els àmbits
possibles per aconseguir l'objectiu, és a dir, des dels valors a
fomentar, ser treballadors, ser constant en les tasques, valorar
l'esforç, etc.
-Cuidant els detalls materials que
afavoreixin el treball: que existeixi un lloc per estudiar. Aquest lloc
haurà de reunir algunes condicions mínimes del tipus següent: aïllament
de renous i coses que puguin distreure; il·luminació suficient, cadira i
taula de treball funcionals per les tasques que es realitzen
normalment.
-Respectant els pares el
temps de tasques sense interferir amb altres encàrrecs que puguin
sorgir, que la televisió no estigui posada en el temps de feina, etc.
-Creant hàbits d'estudi, és a dir, repetint sempre el mateix horari d'estudi, de feina... en un ambient de silenci.
-Aprofitant els pares el
temps d'estudi per realitzar ells, si és possible, diferents treballs
que tenguin pendents perquè els seus fills els puguin veure com a models
que van per davant i que són dignes d'imitar.
-Tenint un material base per a l'estudi: diccionaris, enciclopèdies, llibres de consulta, accès a internet.
-Promovent per al temps lliure activitats relacionades amb la cultura, amb la lectura, amb l'afany de saber més.
2.- Els pares han d'anar per davant en el seu afany per la cultura.
Si els pares tenen, per exemple,
curiositat intel·lectual, afany de saber i afició per la lectura, seran
un exemple estimulant per a l'estudi dels seus fills.
Els pares han
de demanar-se fins a quin punt fomenten, sobretot amb l'exemple, la
cultura familiar. Aquí pot sorgir la pregunta de com ho faran, si els
pares no tenen el nivell d'estudis idoni, i no poden respondre a les
preguntes que els plantegen sobre els dubtes en les tasques escolars.
En aquest punt s'ha de dir que els fills no demanen un professor
particular en els pares, sinó la coherència en la seva preocupació pels
temes culturals, la seva sensibilitat davant l'artístic, l'afany de
saber que han mostrat en la seva trajectòria personal. Són
manifestacions d'aquesta sensibilitat cultural, l'existència d'una
biblioteca familiar, les revistes que entren, les converses que es
tenen, etc.
3.- Mantenint una estreta col·laboració amb el tutor i professors dels fills.
Pares
i professors estan immersos en una mateixa tasca: l'educació dels nins.
Per això, s'ha d'estirar uns i altres en la mateixa direcció i es
precisa d'una col·laboració mútua.
En aquest punt, com en tants
d'altres, hem d'estar en el terme mig, no passar-se per un extrem ni per
l'altre. Hem d'estar en contacte amb els professors, però no podem
estar un dia sí i un altre no requerint informació del professor sobre
com va el nostre fill. Tampoc no hem de passar-nos per l'altre extrem,
el de no aparèixer pel centre, el de que ens desconeguin, per molt que
necessitin la nostra presència.
Terme mig pot ser una entrevista
a cada avaluació. En altres casos que el nostre fill requereixi una
tutorització major per l'escola i els pares, la periodicitat de la
reunió pot ser d'una vegada al mes.
Els aspectes que es poden tractar en aquestes entrevistes poden ser:
-Intercanviar informació sobre la
forma de ser: conducta del fill/estudiant, quines capacitats mentals té
més o menys desenvolupades i com les empra.
-Quina disposició té cap a
l'estudi: anar tirant amb el mínim esforç, mostra interès o no, és
perseverant en allò que es proposa o de seguida abandona...
-Com estudia: quines dificultats principals troba en la realització de la seva feina, què necessita millorar en concret.
-Quins valors són els que s'insisteix a casa i quins són els que es proposen al centre.
Aquesta informació del centre educatiu
s'obté sobretot a través d'entrevistes periòdiques entre pares i
professors. Convé que els pares acudeixin a aquestes entrevistes havent
pensat quin tipus d'informació poden, a la seva vegada, facilitar al
tutor o als professors.
Convendrà fixar-se conjuntament qualque
objectiu comú per a l'actuació dels pares i del centre. Convé que sigui
precís i mesurable, perquè a la propera entrevista que es tengui, es
comenci per la revisió de l'objectiu marcat, com ha anat, quines
dificultats han sorgit, com adaptar-lo per ara, etc.
4.- Orientant els fills en el maneig de les tècniques d'estudi.
Els
bons resultats en l'estudi depenen de voler estudiar, saber estudiar i
fer-ho, és a dir, ens estam referint a la motivació, a les tècniques
d'estudi i a la força de voluntat per realitzar allò previst.
Ara
ens referirem a la importància de tenir la suficient competència en el
maneig de les tècniques d'estudi. Aquestes són l'instrument del treball
intel·lectual, i d'igual forma que si volguéssim tenir un jardí arreglat
necessitam d'un instrumental, la nostra intel·ligència necessita d'un
instrumental per ser eficaç en l'estudi. Per una altra banda, el nostre
mètodo d'estudi sempre és perfeccionable, sempre es pot fer millor amb
el menor esforç, millor i en el menor temps possible.
S'ha de
dir que el primer i principal instrument que es necessita per a l'estudi
és la lectura, de forma que el nostre fill tengui les suficients
habilitats en comprensió, velocitat i entonació correcta en la lectura.
Si aquest aspecte bàsic no s'ha desenvolupat en el seu moment amb la
suficient eficiència, posteriorment serà la causa originària del fracàs
escolar que apareixerà.
Altres tècniques d'estudi que el nostre fill ha de manejar adequadament són:
-Saber organizar-se el temps.
-Saber fer esquemes, resums.
-Saber subratllar un text.
-Passes a seguir per estudiar un tema.
Es molt probable que en el centre
educatiu hi hagi un pla d'acció tutorial al qual figuraran la impartició
als alumnes de les tècniques d'estudi, però a vegades no es practica
suficientment, i els pares els han d'ajudar.
Així, doncs, la primera tasca és
detectar on falla el nostre fill. Els defectes d'estudi més comuns són:
memorisme, estudiar només per l'examen, dependència excessiva del
professor i del llibre de text (falta d'iniciativa), no saber distingir
allò important del que és secundari, dificultat per expressar oralment i
per escrit, dificultat per relacionar i sintetitzar coneixements, mal
ús del temps...
Una vegada entenem on falla i on s'ha d'actuar, s'haurà de fer un pla per superar aquests punts febles.
5.- Animant a l'estudi sense insistir.
S'ha
d'empènyer a l'estudi sense adonar-se, ja que insistir en un missatge
en els nins i adolescents pot ser contraproducent. No hem d'insistir
massa quan no és el moment oportú per fer-ho.
Hem de valorar
l'esforç i la dedicació del nostre fill a l'estudi més que els seus
resultats. No ha de centrar-se tota la valoració del seu fill en les
seves notes. Se l'ha de mirar com a persona i en un context més ampli
que únicament el rendiment acadèmic.
Ressaltar els seus propis
progressos, encara que no siguin tan alts com a nosaltres com a pares
ens agradaria. S'ha de donar temps, allò important és que vagi
millorant, encara que en un moment donat sembli que està anant cap
enrere. Recordin que els èxits, encara que siguin o ens semblin petits,
son una peça clau per mantenir l'interès.
No posant, d'entrada,
las metes massa lluny, per no desanimar-se. Per norma general, són més
eficaços els pactes familiars sobre aspectes concrets i amb reforços
també concrets, que els grans discursos dels quals se sol abusar.
6.- Procurant les ajudes pedagògiques oportunes quan sigui necessari.
Cada
fill té el seu propi ritme d'aprenentatge, els punts forts en el
coneixement i matèries a les quals presenta llacunes o dificultats. A
aquests alumnes se'ls ha de donar resposta pedagògica adequada, que pot
anar des d'una ajuda personal fins a posar-li un professor particular.
Analitzem algunes de les possibles respostes:
a) Encarregar-se els pares.
Teòricament
pareix una de les més idònies perquè el coneixement profund que els
pares tenen dels seus fills els porta a saber exactament què és allò que
ha de superar el seu fill. A més, els pares tenen una autoritat que no
tenen altres que poden intervenir, com són els germans.
La
dificultat que té aquesta opció és que els pares han de disposar de
suficient temps per a poder dedicar-lo a l'ajuda escolar dels fills.
Així mateix, han de tenir els suficients coneixements per ajudar els
fills en aquestes matèries.
b)Encarregar-se qualque germà gran.
Té
l'avantatge de fer partícip un germà gran de la responsabilitat
d'ajudar un altre germà. Això crea més unitat familiar entre els membres
en tenir un propòsit comú. Un altre avantatge és que entre alumnes
s'expliquen de forma més didàctica i amb el mateix llenguatge les coses
que tenen dificultats.
Pot presentar la dificultat de la manca
d'autoritat que té un germà, de forma que no segueixi les indicacions
que li fan. Una altra dificultat és la manca de perseverança en
l'encàrrec que s'ha assignat a ambdós quan sorgeixen les dificultats.
Sol passar que el germà a qui se li ha encarregat l'atenció acadèmica,
s'escudi en que ell té bastant per fer i no pot perdre el temps amb el
seu germà que, a més, no respon a vegades les seves indicacions.
Per
esmenar aquestes dificultats pot ser convenient assignar-li un pagament
al germà amb la finalitat de donar-li més serietat i responsabilitat.
c) Tenir un professor particular.
Que
pot reforçar aquelles matèries a les quals presenta més dificultats.
Perquè un professor particular sigui una ajuda per al nostre fill, hem
de tenir en compte els següents punts:
-Els continguts que es vegin a les
classes particulars han d'estar supeditats i ser complementaris als que
es desenvolupen al centre educatiu pel professor d'aquella matèria.
-És convenient que sigui
una situació provisional, durant un temps. Hem de tenir en compte que
allò que és normal és que vagi superant els diferents cursos sense que
necessàriament precisi d'un professor particular. Es requerirà per a
situacions extraordinàries: uns suspesos que indiquen llacunes
importants, dificultats significatives amb una àrea determinada,
promocionar a un curs superior sense tenir afermat l'anterior, quan el
nin no pugui seguir el ritme normal de la classe... No obstant això, pot
passar que allò extraordinari es converteixi en ordinari.
-Els pares hauran de comptar amb
l'opinió del tutor i altres professors. D'aquesta forma, en cas
afirmatiu pot establir-se, a més, una col·laboració entre el professor
particular i els professors del centre.
7.- Fent un seguiment de les tasques diàries sense agobiar.
Hem
de seguir el dia a dia de les feines diàries. El criteri és que quant
més petits, més d'a prop hem de fer el seguiment de les tasques dels
nostres fills. Quant van essent més grans i han guanyat en autonomia i
responsabilitat, els podrem donar més distància en el seguiment.
Hem
de saber quins examens tenen, quins resultats estan obtenint, amb
quines dificultats es troben, quines són les seves actituds,
disposicions...
S'ha de mantenir un equilibri entre dues
postures extremes. Una, la de fer un seguiment detallat, que pot
resultar agobiant als nostres fills (en qualque moment determinat s'ha
de seguir aquesta estratègia perquè requereix una tutorització especial,
però si s'aplica més temps pot resultar contraproducent). I l'altra
postura és no preocupar-nos per les seves coses, seguir-lo a molta
distància, de forma que indiqui despreocupació per la nostra part. El
criteri, com s'ha dit abans, és anar de més seguiment a menys segons va
tenint més edat, però cada cas és únic.
Un objectiu educatiu que
hem de marcar-nos els pares és que tenguin la suficient maduresa i
autonomia per organitzar-se els nostres fills en el tema dels estudis, i
també seria extensible a altres àmbits. Però centrant-nos en el primer
aspecte, allò desitjable seria que quan estan en el primer cicle de
l'ensenyament obligatori, és a dir, amb 13-14 anys, els nostres fills es
poguessin organitzar per sí mateixos l'horari d'estudi, si s'han
d'aixecar el matí o es queden el vespre perquè tenen un examen...
Hem
de tenir en compte que els pares podem dir que estuiïn, que facin això o
allò altre, però que això es pot fer quan són petits, perquè accepten
les nostres indicacions sense protestar, però quan arriben a
l'adolescència, si no va sorgint d'ells mateixos fer les coses, perquè
entenen que aixó ho han de fer, poc podrem fer amb imposicions si els
nostres fills no estan disposats a estudiar.
Per anar aconseguint aquesta fita
educativa, els pares hem de començar des de petits, poc a poc, que
siguin ells els que fan les coses perquè aixó ho van decidint, amb
autonomia, encara que a vegades se'ls hagi d'obligar, però amb la
tendència que siguin ells els que duen la responsabilitat dels estudis.
