Concreció Curricular infantil (Descarrega aquí el document complet)
CONCRECIÓ
CURRICULAR
A L’EDUCACIÓ
INFANTIL
Aprovada en claustre
23/04/2012
Aprovada en Consell
Escolar 29/06/2012
1.
INTRODUCCIÓ: EL PER QUÈ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A L’EDUCACIÓ
INFANTIL.
La finalitat de
l’educació infantil és contribuir al desenvolupament emocional i
afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, en
col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i
entorn de confiança on es sentin acollits i amb expectatives
d'aprenentatge. En aquesta etapa es fomenten activitats de caire
global que permetin als infants uns aprenentatges d’interès,
significatius i funcionals, tallers i projectes que afavoriran el seu
aprenentatge. Les eines més adients en aquestes edats són
l’observació, manipulació i el foment de la curiositat per
descobrir el que els envolta.
El
currículum en aquesta etapa es presenta en tres àrees de
coneixement i experiència: l’àrea de descoberta d’un mateix i
dels altres, l’àrea de descoberta de l’entorn i l’àrea de
comunicació i llenguatge. Aquesta estructura pot ajudar a
sistematitzar i planificar l’activitat docent, però no ha de
suposar presentar la realitat parcel·lada, sinó que cal crear uns
espais d’aprenentatge globalitzats. Entenem que l’Educació
Infantil afavoreix el desenvolupament de les capacitats i la seva
interrelació, que ha de permetre als infants créixer integralment
com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i
progressius.
El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s’aprèn. Així, doncs, al llarg de l’etapa d’educació infantil, caldrà desenvolupar unes capacitats motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social, amb l’objectiu d’educar per viure i conviure en el nostre món actual.
A
partir d’aquesta justificació prèvia, hem de dir que a l’educació
infantil hem d’establir relacions de les àrees, objectius d’etapa,
seqüenciació objectius d’àrea per cicles o cursos, selecció i
seqüenciació del continguts de cicle amb les capacitats i no amb
les competències bàsiques que sí es tendran com a referent a
l’educació primària.
2.
ADEQUACIÓ DELS OBJECTIUS D’ETAPA I INTEGRACIÓ DE LES CAPACITATS.
Els
objectius generals de l’etapa d’Educació Infantil estan
fonamentats en el decret 71/2008, de 27 de juny,i en el decret
67/2008 pels quals s’estableix el currículum de l’Educació
Infantil a les Illes Balears. Aquests objectius fan referència a les
capacitats intel·lectuals, afectives, emocionals i socials en la
programació. Les capacitats que s’han de desenvolupar giren al
voltant dels següents eixos:
-
APRENDRE A SER I ACTUAR D´UNA MANERA CADA VEGADA MÉS AUTÒNOMA.
-
APRENDRE A PENSAR I COMUNICAR
-
APRENDRE A DESCOBRIR I TENIR INICIATIVA.
-
APRENDRE A CONVIURE I HABITAR EL MÓN.
Aquest
eixos determinen i classifiquen les 9 capacitats que s’han de
desenvolupar al llarg de l’etapa:
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
A
continuació es presenta la relació que s’estableix entre els
Objectius Generals de l’Etapa i les capacitats:
OBJECTIUS
GENERALS D’ETAPA
|
CAPACITATS
|
a)
Descobrir
i conèixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats
d’acció i aprendre a respectar les diferències.
|
3,
4
|
b)
Observar,
explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i
social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i
un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels
infants.
|
3,
4
|
c)
Adquirir
progressivament autonomia en les activitats habituals i en
l’organització de les seqüències temporals i espacials
quotidianes.
|
1
|
d)
Desenvolupar
les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb més
seguretat i confiança en si mateixos.
|
3,
4
|
e)
Relacionar-se
positivament amb els altres i adquirir progressivament pautes
elementals de convivència i de relació social, així com
exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
|
4
|
f)
Desenvolupar
habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes
d’expressió:
-
Iniciar-se en la comunicació en una llengua estrangera.
-
Iniciar-se en la lectura i l’escriptura, en el moviment, el
gest, el ritme i en els llenguatges visual, artístic i
musical.
-
Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de
la informació i de la comunicació.
|
2
|
g)
Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats logicomatemàtiques.
|
2,
3
|
h)
Gaudir de les manifestacions culturals presents a l’entorn,
conèixer les més identificatives de les Illes Balears i
respectar les d’altres llocs.
|
3,
4
|
i)
Adoptar hàbits bàsics de salut corporal i alimentària.
|
1
|
j)
Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials,
motrius i de reconeixement i construcció de les emocions
mitjançant el joc i el moviment.
|
2,
4
|
Llegenda:
1
|
Aprendre
a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
|
2
|
Aprendre
a pensar i a comunicar.
|
3
|
Aprendre
a descobrir i tenir iniciativa.
|
4
|
Aprendre
a conviure i habitar el món.
|
Establirem
aquests objectius generals mitjançant els seus corresponents
continguts, els quals queden establerts dintre tres àrees:
Coneixements de si
mateix i autonomia personal
Llenguatges:
comunicació
i
representació
representació
Coneixement
del entorn
3.
RELACIÓ ENTRE LES ÀREES CURRICULARS I LES CAPACITATS.
Aprendre
a ser i actuar de forma cada vegada més autónoma
|
A1
A2 A3
|
|||||||
|
X
|
|||||||
|
X
|
X
|
||||||
|
X
|
|||||||
APRENDRE
A PENSAR I COMUNICAR.
|
||||||||
|
X
|
X
|
||||||
X
|
||||||||
APRENDRE
A DESCOBRIR I TENIR INICIATIVA.
|
||||||||
|
X
|
|||||||
X
|
X
|
|||||||
APRENDRE
A CONVIURE I HABITAR EL MÓN.
|
||||||||
|
X
|
|||||||
X
|
X
|
|||||||
Llegenda:
A1
|
Àrea
de coneixement de sí mateix i autonomia personal
|
A2
|
Àrea
de coneixement de l’entorn
|
A3
|
Àrea
de llenguatges: comunicació i representació
|
Les
següents graelles fan referència als objectius de cada una de les
tres àrees d’Educació Infantil relacionats amb la capacitat que
es treballa. Malgrat que les àrees es presentin dividides es
treballen de manera global.
ÀREA
DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL.
|
CAPACITATS
|
1.
Incrementar progressivament la consciència de si mateix i
formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment,
del joc i de la interacció amb els altres.
|
1,4
|
2.
Conèixer i representar el propi cos, els seus elements i algunes
de les seves funcions, descobrint les seves possibilitats d’acció
i d’expressió, coordinant i controlant cada cop amb major
precisió gestos i moviments i regulant el moviment, el to i la
postura en funció de l’objecte i de l’acció efectuada
|
3
|
3.
Identificar gradualment les pròpies característiques,
possibilitats i limitacions, desenvolupant sentiments d’autoestima
i autonomia personal i gaudint de les pròpies descobertes i
conquestes.
|
1,4
|
4.
Identificar i acceptar els propis sentiments, emocions,
necessitats, vivències o preferències i ser cada cop més
capaços de denominar-los, expressar-los, regular-los i
comunicar-los als altres.
|
4
|
5.
Identificar i respectar les característiques, diferències,
sentiments, emocions, necessitats o preferències dels altres,
valorant-los i rebutjant les actituds discriminatòries.
|
2,4
|
6.
Adquirir progressivament seguretat emocional i afectiva per
establir vincles personals d’afecte dins la vida del grup.
|
4
|
7.
Realitzar, de manera cada cop més autònoma, activitats habituals
i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana,
augmentant el sentiment d’autoconfiança i la capacitat
d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer les
seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i comprovar
els nous aprenentatges.
|
1,4
|
8.
Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais
quotidians relacionats amb les vivències periòdiques i amb les
rutines, utilitzant de forma adequada termes bàsics relatius a
l’organització de l’espai i del temps.
|
1
|
9.
Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la
vida quotidiana i del grup.
|
4
|
10.
Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionades
amb el benestar, la seguretat, la higiene, l’alimentació,
l’enfortiment de la salut, l’ordre i el treball, apreciant i
gaudint de les situacions quotidianes d’equilibri i benestar
físic i emocional.
|
1
|
11.
Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i
requeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de
respecte, ajuda, col·laboració i responsabilitat, evitant
comportaments de submissió o domini.
|
2,4
|
ÀREA
DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN.
|
CAPACITATS
|
1.
Observar i explorar de forma activa estímuls sensorials i el
propi entorn i identificar-ne els principals elements mostrant
interès pel seu coneixement, formulant preguntes i generant
interpretacions sobre algunes situacions i fets significatius.
|
3
|
2.
Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les
transformacions d’objectes i materials a través de
l’experimentació i la manipulació, anticipant i comprovant els
resultats de les accions realitzades.
|
3
|
3.
Relacionar-se amb els altres, de forma cada cop més equilibrada i
satisfactòria, interioritzant progressivament les pautes de
comportament social acceptades col·lectivament i ajustant-hi la
pròpia conducta.
|
4
|
4.
Participar activament en la preparació i realització de les
activitats que es proposen en l’entorn escolar i,
progressivament, en la presa de decisions de caràcter grupal
(converses, assemblees, negociacions, votacions, torns de paraula,
petits debats...), col·laborant en el manteniment i cura dels
objectes i espais col·lectius.
|
1,2,4
|
5.
Conèixer diferents grups socials pròxims a la seva experiència,
algunes de les seves característiques, produccions culturals,
valors i formes de vida, generant actituds d’amistat, confiança,
respecte i estimació.
|
3,4
|
6.
Conèixer alguns elements de l’entorn sociocultural proper
identificant el paper de les persones que hi formen part i
valorant la seva feina.
|
3,4
|
7.
Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les illes
balears: festes, tradicions i costums..., participant activament
en algunes.
|
4
|
8.
Respectar les cultures diferents de la pròpia valorant-les com a
font d’enriquiment i d’aprenentatge i aproximar-se al
coneixement d’entorns llunyans significatius.
|
3,4
|
9.
Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge
a partir de situacions significatives, manipulant funcionalment
elements i col·leccions, identificant-ne atributs i qualitats, i
establint relacions d’agrupament, classificació, comparació,
ordre i quantificació.
|
2,3
|
10.
Descobrir algunes aplicacions de la matemàtica en la realitat
quotidiana i participar de forma activa en les experiències,
plantejant i verificant hipòtesis de solució de situacions i
aportant estratègies personals de resolució.
|
1,2,3
|
11.
Identificar alguns canvis de l’entorn i del propi cos lligats al
pas del temps i a les rutines quotidianes.
|
1,3
|
12.
Conèixer i valorar els components bàsics del medi natural i
algunes de les seves relacions, canvis i transformacions,
desenvolupant actituds de cura, respecte i responsabilitat que
contribueixin al seu equilibri i conservació: consum racional,
estalvi energètic i d’aigua, reciclatge, reutilització...
|
3,4
|
13.
Mostrar interès pel coneixement i cura dels éssers vius i pels
altres elements i objectes del medi natural i social, valorant la
seva importància i la de la seva conservació per a la vida
humana.
|
3,4
|
ÀREA
DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ.
|
CAPACITATS
|
1.Utilitzar
la llengua com a instrument de comunicació, de representació,
aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un
mitjà de relació amb els altres i de regulació de la
convivència.
|
2,4
|
2.
Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i
fantasies mitjançant la llengua oral i a través d’altres
llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la
situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment,
paraules, imatges, sons…
|
2
|
3.
Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos,
d’objectes, materials i instruments.
|
3
|
4.
Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris
per a la comunicació amb els altres, augmentant el bagatge lèxic
i ajustant cada cop més el missatge als diferents contextos i
interlocutors.
|
2
|
5.
Comprendre les intencions i missatges d’altres nins i adults,
adoptant una actitud positiva envers la llengua, tant pròpia com
estrangera.
|
2
|
6.
Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de
tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i
interès cap a ells.
|
2
|
7.
Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l’escriptura
explorant el seu funcionament en contextos significatius i
valorant-les com a instrument de comunicació, informació i
plaer.
|
2,4
|
8.
Emprar el llenguatge artístic com a instrument d’expressió
personal i de representació d’experiències i de situacions
reals o imaginàries, mostrant una actitud de curiositat envers la
manipulació sensorial d’objectes i l’experimentació amb
diverses tècniques.
|
2,3
|
9.
Aproximar-se al coneixement d’obres artístiques expressades en
diferents llenguatges i, progressivament, als elements que les
composen, realitzant activitats creatives, de representació i
expressió artística.
|
3
|
10.
Interessar-se, apreciar i respectar les produccions artístiques i
expressives pròpies i les dels seus companys.
|
4
|
11.
Conèixer, respectar i estimar la cultura i la llengua pròpia de
les illes balears i reconèixer algunes de les seves
manifestacions artístiques més rellevants.
|
2,4
|
12.
Identificar i respectar algunes manifestacions artístiques i
expressives d’altres cultures, significatives per l’infant,
representades dins el grup o llunyanes.
|
3,4
|
13.
Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació
i la informació com a recurs d’aprenentatge i recerca,
d’expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable
i crític.
|
2,4
|
14.
Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera per
comunicar-se en activitats dins l’aula, i mostrar interès i
gust per participar en aquests intercanvis comunicatius.
|
2
|
4.
ACORDS DEL CENTRE SOBRE EL TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Una
de les implicacions més importants del treball de les competències
bàsiques és el paper que hi juga el centre educatiu entès, de
forma global, com una comunitat d’aprenentatge amb metodologia de
treball pròpia. L’expressió que, en un centre docent, tot l’espai
i tot el temps són educatius, és especialment adequada en el
treball de les competències bàsiques.
El
claustre, per tal d’arribar a acords, ha de centrar aquesta
reflexió en:
a)
Els plans i projectes del centre.
b)
Les activitats complementàries i extraescolars.
c)
L’ús i la gestió dels espais i dels recursos.
d)
Les formes de relació entre els integrants de la comunitat
educativa.
e)
Les relacions amb l’entorn.
L’anàlisi
de les actuacions que ja es duen a terme en relació a aquests
aspectes ha de servir per ser conscients del treball que ja s’està
realitzant i que contribueix al desenvolupament de les competències
bàsiques de l’alumnat, així com per permetre introduir les
millores necessàries i planificar aquesta contribució de forma
sistemàtica.
Els
acords presos damunt el punts assenyalats són els següents:
L'escola,
com a comunitat educativa que és, ha de tenir una metodologia pròpia
que garanteixi l’adquisició de les cc.bb. La intenció és que
l’alumnat sigui més autònom i sigui capaç d’extrapolar els
continguts que va assolint a altres contextos i situacions
quotidianes.
El
centre vol garantir el desenvolupament de les cc.bb amb la finalitat
de què els alumnes siguin més autònoms, aprenguin a pensar,
sàpiguen comunicar i descobrir, tenguin iniciativa, aprenguin a
conviure i en definitiva habitin el món. Amb aquesta intenció, a
nivell de centre, s’han establert acords per garantir el tractament
de les competències bàsiques.
-
Independentment de la formació individual que cada mestre/a rep
segons els seus iteressos, el claustre participa en seminaris de
formació dirigits a potenciar diferents estratègies per poder fer
efectiu el tractament de les cc.bb dins l'aula i aconseguir un
ensenyament-aprenentatge més real.
-
Establir mecanismes de suport educatiu més efectius, analitzant la
situació de cada alumne/a a nivell tutorial i a nivell de centre,
per detectar allà on és més necessari l'ajuda dels recursos dels
que disposam.
-
Aconseguir un ensenyament-aprenentatge on el veritable protagonista
sigui l'alumnat, donant importància a què l'avaluació sigui
efectiva i també sigui una eina per ensenyar, no només per
qualificar.
-
Des del centre prioritzam la formació cap a metodologia de l'aula i
ús efectiu de les noves tecnologies dins l'aula.
-
En el curs 2011-12 hem iniciat Seccions Europees a l'àrea de
plàstica a tots els cicles de primària.
-
En el curs 2011-12 hem realitzat un seminari de centre en treball
cooperatiu. Metodologia que progressivament anam introduint a les
nostres aules.
Activitats
complementàries i extraescolars.
Les
activitats extraescolars es realitzen vinculades a les competències
bàsiques, al currículum i per tant, a la feina realitzada dins
l'aula. Algunes activitats són particulars d'un grup classe, i
d'altres de tot el centre.
A
partir del currículum i del projecte iniciat cada curs al centre,
cada mestre/a o tutor/a es planteja aquelles activitats extraescolars
que realitzarà amb el seu grup. Per una altra banda, a nivell de
centre, el claustre també planteja activitats extraescolars on tot
l'alumnat està involucrat.
Es
pretén, a partir d'una activitat extraescolar, ajudar l'alumnat a
aconseguir assolir les competències bàsiques. Per aquest motiu, es
dissenyen a partir del currículum i dels interessos dels propis
alumnes, de tal manera que a partir de la realitat que es troba fora
de l'escola, els infants vegin la relació dels continguts que
aprenen dins l'aula.
Ús
i gestió dels espais i dels recursos.
La
introducció de les competències bàsiques obliga a fer una
valoració de la gestió, tant dels espais com dels recursos, i
adequar-los a les noves situacions que es donen dins l'aula. Per
tant, a nivell de centre es valora com rendibiliitzar el millor
possible els recursos i espais dels quals disposam tenint en compte
una sèrie de premises:
-
Tot l'alumnat del centre s'ha de beneficiar dels recursos dels quals
disposa el centre (TIC, aules, espais, suports...)
-
Fer el millor ús possible de tots els espais del centre per garantir
que totes les necessitats quedin cobertes.
-
Dinamitzar l'ús de la biblioteca, augmentant els recursos
disponibles i establint diferents activitats intercicles.
-
Rebre formació en les noves tecnologies de la informació i
comunicació per introduir-les de cada vegada més dins els processos
d'ensenyament-aprenentatge.
-
Valorar necessitats i recursos (espaials i humans) a l'hora
d'elaborar els horaris del centre, així com les peticions del
claustre realitzades a la memòria del curs.
-
No considerar l'escola com a únic espai i aprofitar l'entorn proper
com a recurs espaial.
Formes
de relació entre els integrants de la comunitat educativa.
Encara
que a l'escola el clima de convivència és bo, donam molta
importància a aquest valor i intentam treballar-lo a tots els
nivells. Consensuam eines que ens permetin evitar les situacions de
conflicte, perquè creim que la prevenció és la millor manera
d'evitar-les i treballar aquells casos que van sorgint a nivell de
centre perquè tots hi estam involucrats.
A
nivell de tot el centre es donen unes pautes de comportament que
servesquin de model i a partir d'aquí treballam amb tots els membres
de la comunitat educativa. Hem organitzat torns de mediadors de pati
amb els alumnes de tercer cicle per intentar evitar o per ajudar a
resoldre conflictes que sorgeixen en aquest espai. També alhora
d'intervenció dels mestres, intentam seguir tots el mateix model
d'actuació: negociació de conflictes entre iguals, mediació i
arbitratge.
Volem
que totes les relacions del centre siguin correctes i les potenciam
de diferents formes:
*
Relacions entre membres del claustre: reunions periòdiques.
*
Relacions professor-alumne: es treballa el respecte mutu en tots els
moments dins l'horari lectiu.
*
Relacions centre-família: reunions periòdiques, Consells Escolars,
reunions amb AMPA, celebracions, festes...
*
Relacions entre alumnes: tots els moments dins l'horari escolar i amb
altres activitats extraescolars.
*
Relacions amb altres professionals que treballen al centre: reunions
i comunicació constant.
Relacions
amb l'entorn.
5.
METODOLOGIA DE L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL.
El
procés d’ensenyament/aprenentatge està basat en una metodologia
constructivista on l’infant elabora els seus aprenentatges i
esquemes de coneixement a partir del que ja sap, relacionant-ho amb
els coneixement que ja té, actuant, reflexionant… Aquest
aprenentatge li permet reorganitzar els seus esquemes de coneixement
i adquirir unes actituds, coneixements i procediments aplicables a
altres realitats i moments. Per tant cal ressenyar que donem molta
importància a l’enfocament globalitzador i a l’aprenentatge
significatiu, també incidint en les relacions amb l’entorn i amb
les famílies, per tal de què l’alumne tingui un clima de
confiança i seguretat dins l’aula, donant importància a la figura
de la mestra, en aquest cas, i del centre com a eina educativa.
Els
principis metodològics són els següents:
Partir
del nivell de desenvolupament de l’infant:
per això és necessari conèixer les capacitats i característiques
dels nins i nines segons la seva edat en tots els nivells: cognitiu,
afectiu, social, motriu...així com els seus coneixements previs.
Sentit
i significativitat de l'aprenentatge.
l’infant estableix relacions significatives entre les seves
experiències prèvies i el que se li presenta com a nou. Es tracta
d'assolir que aprenguin a aprendre, no donant-los la informació sinó
fent que la descobreixin per si sols.
Enfocament
globalitzador. Partint
del fet que els nins/es d’aquestes edats no capten la realitat de
forma analítica, sinó en la seva totalitat, per tant hem d’apropar
al nin/a la realitat com ell/a l’entén, de forma global.
Metodologia
basada en l'observació i experimentació.
L'activitat sensorial és una de les fonts principals del seu
desenvolupament i aprenentatge, amb un caràcter constructiu en la
mesura que és a través de l'acció, observació i experimentació
com el nin/a expressa els seus interessos i motivacions i descobreix
el món que l’envolta.
Aspectes
relacionals i afectius. Construcció d'un clima de seguretat.
Hem de crear a l’aula un ambient càlid, acollidor, segur, que
permeti i estimuli les relacions interpersonals, i contribueixi a la
construcció d'una autoimatge ajustada i positiva. On l’infant pot
acceptar i superar les frustracions, pot relacionar-se
constructivament amb els seus companys i l'educador i aprendre a
desenvolupar-se, créixer i convertir-se en membre actiu i
participatiu del grup social. Aquest clima no s'oposa a l'existència
de normes i a la presència de reptes i exigències, és el grup
classe qui elabora aquestes normes, amb la meva mediació.
La
relació amb les famílies.
La família és el principal context de socialització i juga un
paper fonamental en el desenvolupament de l’infant. La meva
intenció és fer a les famílies partícips de la tasca educativa,
integrant-los en el procés d’ensenyament aprenentatge a través de
les diferents vies possibles (entrevistes, activitats dins l’aula,
col·laboracions en sortides, etc).
Treball
de lecto-escriptura mitjançant el sistema Anna Teberosky:
Aquest
mètode es fonamenta en una ensenyança de la lecto-escriptura
global, en el qual s’assimilen els significats abans que l’anàlisi
i la representació de les formes; els alumnes aprenen a llegir
partint dels contexts, fet que dóna valor funcional a la lectura
independentment del codi.
El denominem mètode
global perquè l’alumne aprèn a llegir des del principi, partint
de la identificació i del reconeixement de conjunts, de les frases i
paraules que sorgeixen espontàniament a traves del diàleg i de les
conversacions o explicacions escolars al voltant dels centres
d’interès o nuclis d’experiència. Per tant, aquest tipus de
mètode parteix de les unitats lingüístiques amb significat, per a
aprendre el procés de la lecto-escriptura. S’insisteix en el
significat del que es llegeix, d’aquesta manera l’interès dels
alumnes es centra en l’ús de les frases i del seu significat. En
els mètodes globals és característic l’estudi d’estructures
complexes significatives (frases, paraules…), per a quÈ al final
del procés, l’alumne sigui capaç de conèixer i distingir els
elements més simples (síl·labes, lletres…) mitjançant les
successives descomposicions analítiques que va efectuant de les
estructures complexes.
El que té importància
en aquest mètode és conèixer les inquietuds, motivacions i
interessos dels alumnes, per tal de proporcionar-los-hi activitats
d’aprenentatge que parteixin dels contexts i de les situacions més
significatives per a ells.
Per
tant, és un mètode global, ja que, els infants aprenen a llegir
entenent des del principi el significat del que
llegeixen.
ETAPES
DE
LECTOESCRIPTURA
SIL·LÀBICA:Estableix
relacions entre grafies i els aspectes sonors de la paraula.
DIFERENCIADA:L’infant
comença a utilitzar un repertori variat de grafies convencionals
aleatoris
INDIFERENCIADA:L’infant
comença a diferenciar el dibuix de grafies.
SIL·LÀBICA-ALFABÈTICA:Ja
són conscients que per a cada síl·laba hi ha més d’una lletra.
ALFABÈTICA:Reconeixen
les vocals i les consonants corresponents a cada lletra de la
paraula.
Treball
per Projectes:
El
concepte de Projectes de Treball es vincula a una forma determinada
d’entendre i organitzar els processos d’ensenyament-aprenentatge.
Aquesta pràctica educativa es fonamenta en els principis de la
teoria constructivista i d’un enfocament globalitzador.
Els
Projectes de Treball s’originen a partir d’un interès o
curiositat generada pels propis infants, i una vegada estipulat el
tema a tractar es relaciona amb els seus coneixements previs, a
partir d’aquest moment s’inicia la recerca d’informació.
Els
projectes es caracteritzen per una estructura oberta i flexible, que
es va articulant a mesura que el projecte es desenvolupa, i per a què
això sigui possible, és necessari que els infants s’impliquin
directa i activament.
L’estructura
bàsica dels projectes de treball ve determinada per una sèrie de
preguntes:
- Què sabem del tema?
- Què volem saber?
- On ho cercarem?
- Què hem après?
Podem
dir que la funció dels Projectes de Treballs és afavorir la creació
d’estratègies d’organització dels coneixements adquirits, en
relació al tractament a la informació, i en relació entre els
diferents continguts tractats entorn a les hipòtesis generades pels
infants inicialment.
Referint-nos
als continguts dels Projectes de Treball, cal dir que aquests estan
estretament relacionats amb el treball del pensament, els sentiments,
el llenguatge, la relació amb l’entorn i els valors afectius i
socials.
Programa
de Filosofia 3/18:
Mitjançant
aquest programa el que pretenem és estimular la capacitat cognitiva
dels alumnes a través del desenvolupament de les diferents
habilitats de pensament, per tal d’aconseguir formar ciutadans que
pensin i parlin raonablement. La finalitat no és la de convertir als
infants en uns grans filòsofs, sinó en ciutadans capaços de
prendre decisions, preveure i assumir les conseqüències dels seus
actes, intentant que reflexionin sobre tot allò que pensen o fan.
La
proposta que fem mitjançant la Filosofia 3/18 planteja que no es
poden deixar escapar aquelles ocasions que provoquin admiració,
inquietud, que suscitin preguntes. Tota situació i tot moment és bo
per fer pensar als infants, els hem d’ajudar a investigar, a
pensar, a aprendre a aprendre.
A
partir d’això treballarem amb els infants les habilitats de
pensaments mitjançant diverses activitats com són els contes, l’art
i el joc.
ALTRES ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
Aquest
conjunt d’estratègies didàctiques i metodològiques a través de
les quals s’organitza el dia a dia a les aules d’educació
infantil s’emmarquen dins la perspectiva constructivista de
l’aprenentatge:
Racons
d’aula:
El plantejament del treball per racons respon a la necessitat
d’establir estratègies organitzatives per tal de donar resposta al
diferents ritmes d’aprenentatge, interessos, i característiques
dels infants a on ells són els vertaders protagonistes del seu
procés d’aprenentatge, són espais totalment lliures. Totes les
aules d’infantil es distribueixen per racons. Cada racó té un
espai fix, ben delimitat i identificable a partir d’un rètol. Cada
un té les seves propostes de feina amb les diferents activitats i
materials necessaris. Aquestes activitats han estat presentades per
la mestra i s’han explicat com s’han de treballar. A les aules es
combinen racons de treball com: llenguatge, matemàtiques, ordinador,
plàstica, etc. I racons més lúdics on poden desenvolupar el joc
simbòlic, com són: la caseta, les pepes, les construccions, els
cotxes i els jocs de taula. En aquests racons juguen en petits grups
i d’aquesta manera aprenen a relacionar-se amb els altres i van
construint el seu procés de socialització. En funció dels grups
que formen l’etapa d’Educació Infantil i en funció de les
necessitats individuals i col·lectives s’organitzen sessions
setmanals de joc per racons interaules on els infants de 3, 4 i/o 5
anys es redistribueixen en grups flexibles i heterogenis.
Tallers:
són
situacions on els infants aprenen destreses i habilitats
específiques, que després apliquen, la seva durada és variable
(des d’una sessió fins a tota una setmana). Tant amb el racons com
amb els tallers les mestres d’educació infantil ens coordinam i
programam per tal de fer sessions interaules a on els infants de
diferents edats comparteixen alguns d’aquests moments i propostes.
Centre
d’interès.
Són unitats d’experiència infantil, és a dir, es tracta d’una
organització dels aprenentatges entorn allò que inquieta o motiva
els infants. Els temes que plantegen els infants en aquestes edats
generalment són aquells que donen resposta a les seves necessitats
vitals, emocionals, socials o intel·lectuals (la família, l’escola,
els animals...). Cada centre d’interès dels infants passa per
diferents fases: en primer lloc l’observació, en segon lloc
l’associació i finalment l’expressió.
La
fase d’observació (directa o indirecta) permet l’adquisició de
nocions gràcies a la percepció i a l’experiència. Amb la fase
d’associació, l’alumne ha d’anar de forma progressiva
analitzant i relacionant aquella realitat que ha observat, i ha de
realitzar una recerca d’associacions que li permetran accedir al
contingut de l’objecte d’estudi, ordenant així el seu pensament
i realitzant un aprenentatge significatiu. I respecte a l’últim
moment, la fase d’expressió, és la que li permet expressar tot
allò observat i interioritzat. Per això, serà convenient oferir
diferents formes que permetin desenvolupar les capacitats
comunicatives i expressives, podent ser a través de l’expressió
lingüística, la corporal, artística, la musical...
Assemblea.
Un
moment diari destinat a satisfer les necessitats comunicatives dels
alumnes, on podem escoltar quins són els seus coneixements previs
sobre qualsevol tema a tractar, on podem veure com ells entenen el
món, un moment on tots/es es relacionen amb els altres.
Berenars
Matiners:
enguany ens hem plantejat tot el cicle que en funció de les
condicions de cada aula i de cada dia, poder iniciar la jornada amb
un berenar que faciliti les situacions de conversa espontània dels
infants. Valoram així la importància de respectar encara més el
ritme dels infants i les seves necessitats comunicatives i
expressives. Per aquest motiu la proposta és la següent: sempre que
sigui possible o que la mestra i els infants així ho considerin, es
començarà la jornada seient a taula (taula parada amb estovalles,
torcaboques, tassons i diferents estris...tal i com ho faríem a casa
nostra) per gaudir d’una petita berenada consistent en un beure
(llet, suc o aigua) i una petita mossegada (galletes, coca,
magdalenes...). L’objectiu principal és oferir un temps, un espai
i un ambient apropiat, casolà per facilitar les situacions de
converses entre els infants i amb la mestra, partint d’una situació
més informal que no pas el moment d’assemblea matinera, que sovint
genera conflictes donat que és ben difícil (i pràcticament
impossible) respectar el temps que cada infant necessita per
comunicar i expressar a la resta el que necessita o considera.
Activitats.
Per tal de poder oferir diferents maneres d’arribar al procés
d’aprenentatge també s'han de donar diferents tipus d’activitats,
ja siguin d'iniciació o motivació, d’aprenentatge, de reforç,
d’ampliació i de cloenda, per tal de poder adaptar-se a les
característiques de cada infant.
Treball
en diferents grups.
Hem d’aprofitar l’oportunitat de treballar en diferents grups:
gran grup , petits grups , per parelles, de manera individual, amb
grups flexibles (sempre creats de manera heterogènia on uns poden
aprendre dels altres, amb l’ajuda d’un altre mestre per tal de
poder fer grups reduïts i atendre a les necessitats de tots).
El
joc. El
joc és l’activitat lúdica per excel·lència que permet oferir
activitats gratificants mitjançant les quals els nins/es
construeixen el seu aprenentatge.
Música.
Ocupa un lloc important a l’escola. Per això a més de coordinar
sessions amb l’especialista de música de manera setmanal a on es
treballen aspectes com el so/silenci, cançons, l’instrument,
l’audició, la dansa... aquesta està present dins l’aula durant,
gairebé tota la jornada. Relacionada amb els moments quotidians
(cançons per donar el Bon dia, preparar-nos pels moments d’higiene
i alimentació, recollir l’aula, relacionades amb el temps
atmosfèric) i amb moments especials com puguin ser aniversaris o
festes tradicionals de la cultura popular balear.
Psicomotricitat. La
Pràctica Psicomotriu de B. Aucouturier és una pràctica adreçada
als infants amb l'objectiu d'afavorir l'expressió de tot el seu
potencial motriu, afectiu, cognitiu i de relació. És una ajuda en
el desenvolupament i la maduració psicològica dels infants: el
plaer del moviment i del joc espontani els permeten expressar la seva
vida afectiva i imaginativa a través de simbolitzacions que els hi
donen seguretat front les angoixes. Així l'infant pot créixer de
manera més harmònica i estructurar millor la seva identitat.
Les
sortides i festes.
Les sortides són la manera més real i directa d’apropar els
infants al món que els envolta i d’aquesta manera poder aconseguir
aprenentatges funcionals. Per altra banda, les festes, que a l’escola
celebram estan vinculades i arrelades a les
tradicionals
i a la cultura popular de les Illes Balears. Es treballen a nivell de
centre i d’aula seguint una planificació i programació acordada
amb tot l’equip docent del centre. Podem anomenar algunes com
Nadal, Sant Antoni, Carnaval, Dia del Llibre o Sant Jordi, Festival
de Final de curs, Campament, entre d’altres.
Dins
d'aquesta metodologia, les
funcions dels mestres
seran, a més de planificar i programar la tasca i intervenció
educativa, la de guies, observadors, orientadors i facilitadors dels
processos d’E/A, motivadors i dinamitzadors d’experiències que
ajudin als infants a créixer, a desenvolupar les seves
potencialitats i a despertar un esperit crític que els ajudi a
conviure en societat, tant dins com fora de l’escola.
És
important destacar que el fet de conviure en grup ens dóna
l’oportunitat d’aprendre dels i amb els altres i com a mestres
tenim present que hem d’aprofitar l’oportunitat de treballar amb
diferents grups
de treball
(gran grup, petit grup, per parelles, grups de diferents edats a
través de la feina intercicles, etc. ) ja que aquesta varietat
enriqueix les experiències dels infants. Així mateix les activitats
que es desenvolupen a l’aula en relació als centres d’interès i
projectes són diverses. Programam activitats d’introducció o
motivació, activitats d’aprenentatge, de cloenda i també
d’ampliació i/o reforçament per tal de donar resposta a les
característiques i/o necessitats de cada infant.
6.
AVALUACIÓ.
L’avaluació
és l’eina que regula tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Ens permet decidir si s’han aconseguit les intencions educatives i
ens dóna elements per revisar el que feim per tal de millorar els
resultats. El procés avaluador esdevé una recerca contínua de
coherència entre el procés d’ensenyament –aprenentatge i la
realitat educativa.
És
a través de la valoració crítica i reflexiva que ens ofereix el
procés avaluador, on podem prendre les decisions oportunes
encaminades a millorar aquest procés d’ensenyament i
d’aprenentatge.
Tal
com diu el nou decret 71/ 2008 que estableix el currículum de
l'Educació Infantil: L’educació
infantil s’orienta cap a la consecució del desenvolupament
integral i harmònic de la persona en els aspectes físics,
emocionals, afectius, socials i intel·lectuals que possibiliten
l’accés a nous aprenentatges, des d’una perspectiva compensadora
de les desigualtats. S’hi integren aprenentatges que es troben en
la base del posterior desenvolupament, al llarg de l’escolarització
obligatòria, de les competències que es consideren bàsiques per a
tot l’alumnat.
La
funció pedagògica de l’avaluació que es duu a terme al llarg del
procés d’ensenyament – aprenentatge és la que està
indissolublement associada a l’ajust de l’ajut pedagògic, és a
dir, a l’adopció de mesures concretes per adaptar dit procés a
les diferents capacitats, motivacions i interessos que presenta
l’alumnat d’un grup – classe i així poder assolir unes
determinades capacitats bàsiques.
Tal
com diu el nou decret 71/ 2008 que estableix el currículum de
l'Educació Infantil: "En
l’educació infantil, l’avaluació serà global, contínua i
formativa. L’observació directa i sistemàtica, compartida per
l’equip docent de grup, ha de constituir el procediment principal
del procés d’avaluació. L’avaluació en aquesta etapa ha de
servir per identificar els aprenentatges adquirits i el ritme i les
característiques de l’evolució dels infants. Els criteris
d’avaluació de les àrees han de ser referent fonamental per
valorar tant el grau d’adquisició de les capacitats i habilitats
bàsiques com el de consecució dels objectius. Els docents que
imparteixin l’etapa d’educació infantil han d’avaluar el
procés d’ensenyament, la pròpia pràctica educativa i el
desenvolupament de capacitats per part de l’alumnat d’acord amb
els diferents elements del currículum. "
Per
tant, si es concebeix i es practica l’avaluació de forma que
serveixi per a obtenir informació sobre el que va aprenent cada
alumne i sobre com ho fa, ens resultarà molt útil (imprescindible)
per a introduir ajusts o modificacions en les activitats, en els
ritmes d’aprenentatge, en la selecció de continguts o fins i tot
en els objectius amb la finalitat d’assegurar una major adequació
entre el què s’ensenya i el què els alumnes puguin aprendre (i
com) en un moment donat.
Cal
que l’avaluació ens proporcioni informació sobre el grau de
consecució dels objectius educatius i així ajudi a millorar la
qualitat de l’educació.
Per
a què l’avaluació compleixi aquesta funció pedagògica, és a
dir, per a què permeti proporcionar ajuts personalitzats “a temps”
i poder assolir les capacitats bàsiques a través d’una
determinada àrea, el seguiment del procés d’ensenyament i
aprenentatge ha de ser continu, en el sentit que ha d’estar
plenament integrat dins aquest procés.
Per
tant, entenem l’avaluació com un procés de caràcter
formatiu, continu i global
que permet adaptar a les diferents necessitats del grup i de cada
infant en particular i així poder informar de com es va
desenvolupant el procés d’ensenyament–aprenentatge dins l’aula.
L’avaluació
estarà present al llarg de tot el procés, mitjançant:
L’avaluació
inicial:
té com a finalitat proporcionar informació sobre els coneixements,
actituds i habilitats que els alumnes demostren abans d’iniciar un
procés d’ensenyament–aprenentatge. Avaluació
formativa:
es realitza durant tot el procés d’ensenyament – aprenentatge.
És la que té més sentit i importància perquè ens permet observar
i valorar les dificultats, progressos, necessitats dels infants i
així poder ajustar la nostra intervenció.
Avaluació
final o sumativa:
ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no , i fins a quin
punt, les intencions educatives previstes. Aquesta informació
servirà per a reorientar i millorar el procés d’ensenyament–
aprenentatge i per detectar necessitats particulars.
Tot
aquest procés d’avaluació es durà a terme de forma contínua
i global
a través de diferents propostes educatives que es plantegin. No es
tracta d’avaluar que sap o no sap l’infant al final d’un procés
sinó d’observar i avaluar el progressos, les dificultats i les
necessitats educatives durant tot el procés.
Els
instruments
que utilitzam per aquesta avaluació aniran canviant en funció de
com treballam la U.D., centre d’interès o projecte de treball però
bàsicament utilitzam: l’observació
com a
font principal ja que no interfereix en la dinàmica del grup,
l’observació directa ens dóna la possibilitat de fer escales
d’observacions, registres
sistemàtics amb graelles tancades i obertes, registres anecdòtics,
entre d’altres. Quadern
de feines de
cada infant on es pot veure les diferents feinetes realitzades i la
seva evolució.
Avaluar
el grau d’adquisició i desenvolupament de capacitats és complex.
Ser competent no és només ser hàbil en l’execució de tasques o
activitats concretes, sinó ser capaç d’afrontar, a partir de les
habilitats adquirides, noves tasques que impliquin anar més enllà
del que s’ha après.
Per
fer-ho operatiu, és important establir criteris d´avaluació
coherents amb la definició d'objectius, continguts i activitats que
tenen com a referent el desenvolupament de les capacitats bàsiques.
Els criteris d’avaluació són referents per a dissenyar els
instruments i activitats d’avaluació. Aquests criteris es trobaran
redactats a les programacions didàctiques de les respectives àrees
que s'inclouran en el darrer punt d'aquest document.
El
traspàs de les avaluacions a les famílies es fa mitjançant un
informe diferenciat per a cada edat i trimestre, de caire descriptiu.
Aquest informe es traspassa a les famílies concertant una reunió
individual amb cada una d’elles, una vegada per trimestre. Així
mateix, també s’omplen les dades d’avaluació al programa
Gestib, tot i que no s’entreguen a les famílies, ja que es
considera que l’informe del centre és prou detallat i respon
millor a les necessitats dels infants, les famílies i els mestres.
6.1.
Criteris generals de promoció.
Per
tal de completar aquest punt tendrem en compte l'Ordre
de la Conselleria d’Educació i Cultura, de 2 de febrer de 2009,
sobre l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat d’educació
infantil a les Illes Balears i especialment el que diu en els
articles següents:
Article
4
- Procés d’avaluació.
- Els docents que imparteixin l’etapa d’educació infantil han d’avaluar el procés d’ensenyament i el desenvolupament de capacitats per part de l’alumnat d’acord amb els diferents elements del currículum i en els termes establerts en aquesta Ordre. També han d’avaluar el procés d’ensenyament i la seva pràctica docent.
- El tutor o tutora d’un grup d’alumnes té la responsabilitat de coordinar l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, recollint i registrant les informacions aportades per l’equip docent de grup i amb el suport, si escau, de la persona responsable d’orientació del centre i, en el seu cas, de l’Equip d’Atenció Primerenca o l’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica.
- Al llarg de cada cicle, i de forma contínua, s’han de tenir en compte les situacions diàries i quotidianes per analitzar les dificultats dels infants, així com per observar el seu procés de desenvolupament i els aprenentatges adquirits, incloent els de caire social, lingüístic, emocional i afectiu, per tal d’adequar la intervenció educativa a les seves necessitats.
- L’equip docent de cicle ha de concretar els criteris d’avaluació de cada un dels cicles a les programacions didàctiques.
- A la fi de cada cicle s’ha de fer una avaluació final de l’alumnat a partir de les dades obtingudes en el procés d’avaluació contínua en especial als objectius i als criteris d’avaluació definits.
Article
5
- “El procés d’avaluació contínua ha de tenir en compte la recollida en l’avaluació inicial i ha de prendre com a objectiu la concreció dels objectius i dels criteris d’avaluació establerts en les programacions didàctiques.”
Article
6
- “Excepcionalment, l’infant amb necessitats educatives especials pot romandre escolaritzat un any més al llarg de l’etapa quan el dictamen d’escolarització ho aconselli, tenint en compte el parer dels pares, i amb l’autorització prèvia de la Direcció General d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives.”
7.
MECANISMES DE COORDINACIÓ.
El
cicle d’educació infantil que es composa d’una mestra tutora de
3 anys, una mestra tutora de 4 anys i una mestra tutora de 5 anys es
reuneixen, sempre que les condicions del centre ho permeten, una
vegada a la setmana, per tal d’abordar aspectes relacionats amb la
coordinació d’activitats, projectes, aspectes metodològics i
organitzatius, etc del cicle.
Així
mateix també s’estableixen una reunió trimestral amb la mestra
d’Audició i llenguatge, una altra amb a la mestra PT, i també amb
l’orientadora de l'EOEP. Sempre que és necessari reunir-se al
marge de les reunions previstes, es faciliten les situacions per
fer-ho.
Comissió
de Coordinació Pedagògica.
Per
les característiques del nostre centre de menys de nou unitats, per
tenir un claustre petit i part d'ell itinerant, no s'ha estipulat una
CCP permanent, sinó que les funcions atorgades a aquesta comissió
segons el ROCF, les realitzam en les reunions de claustre i cicle.
D'aquesta manera, tots els cicles i etapes hi estat representats i
assabentats de les línies d'actuació del centre d'una forma
directa.
Coordinació
Equip de Suport.
L'Equip
de Suport al nostre centre està format per les següents persones:
Orientadora (1 dia a la setmana), PT (3 dies a la setmana), AL (1 dia
a la setmana).
L'orientadora
no coincideix amb l'AL, però sí amb la PT, que és la coordinadora
de l'Equip de Suport del Centre. L'AL i la PT sí coincideixen i es
poden coordinar.
S'han
establert les reunions setmanals següents:
Equip
de Suport (PT, orientadora, directora), PT amb mestres, AL amb
mestres.
Aquestes
reunions ens serveixen per coordinar l'atenció a l'alumnat NESE del
centre, prioritzant els suports i fent el seguiment d'aquest alumnat
i del suport que reben. Entre d'altres funcions tenen les següents:
-
Col·laborar i aconsellar els tutors/es i altres mestres en models
organitzatius d'aula i donar pautes a seguir dins l'aula o amb algun
alumne/a determinat.
-
Ajudar a la realització de les adaptacions curriculars i informes de
l'alumnat NESE.
-
Coordinar-se o col·laborar amb serveis externs.
-
Passar les proves necessàries per fer la valoració i elaborar
l'informe per conèixer el grau de maduresa d'un infant que es
considera té dificultats.
-
Reunions explicatives a les famílies de la valoració que s'ha fet
al seu fill/a i ajudar-los a què rebin les ajudes externes possibles
i l'atenció de serveis externs...
A
les reunions de cicle, etapa o claustre es pot sol·licitar que
l'orientadora ens doni pautes per aquell alumnat amb el qual trobam
dificultats, ja que la PT i la direcció li faran arribar les
demandes. Cada setmana, a la reunió de l'Equip de Suport, es fa el
seguiment dels alumnes que ja han estat valorats i reben algun tipus
de suport, com d'aquells altres que són valorats en aquell moment o
estan pendents de valoració o presenten alguna dificultat
d'aprenentatge.
Coordinació
de Centre.
El
fet de ser un centre petit, facilita la comunicació entre tot el
centre.
Amb
les reunions estipulades setmanalment amb l'Equip de Suport i la
resta de mestres, reunions de claustre, de cicle i d'etapa, tots els
mestres tenen una idea global de tot el centre. A més a més
facilita que les relacions entre tots els membres de la comunitat
educativa sigui molt familiar i directa.
Utilitzam
també les reunions de claustre per donar una continuïtat al treball
per competències i estipulam reunions per explicar i donar a
conèixer aquelles pràctiques educatives que ens han donat bon
resultat i que es poden adaptar a la resta de cicles.
Realment,
l'objectiu de les reunions de centre establertes, és aconseguir una
millora en la qualitat de l'ensenyament i que l'alumnat sigui
vertaderament competent
8.
CRITERIS
PER ELABORAR MESURES QUE CONTRIBUEIXIN A LA MILLORA DE L’ÈXIT
ESCOLAR.
Algunes mesures preses
són:
- Grups flexibles: agrupaments amb un nombre més reduït d’infants amb la finalitat de poder atendre millor la diversitat a l’aula, augmentar l’eficàcia del procés d’ensenyament-aprenentatge i millorar i enfortir els lligams entre els infants i entre infant i mestra.
- Tot un grup amb dos mestres a la mateixa classe (mestre tutor-especialista/PT/AL): l´actuació de dos professors dins d’una mateixa dinàmica d´aula afavoreix l´atenció a la diversitat. La finalitat d’aquesta modalitat de suport és que els infants el percebin com una modalitat que implica dos mestres dins l’aula i que va dirigit a donar suport a tots els infants, i no només a aquells que presenten NEE, les tasques corresponents a cada un dels docents implicats en el suport .
- Atenció individualitzada: Atenció específica i temporal a un alumne o petit grup d´alumnes amb dificultats de llenguatge (A.L) amb nins/es amb NEE amb ACI significatives i no significatives per fer tasques molt específiques. El seu objectiu és afavorir el seu progrés i la seva posterior integració a la dinàmica general del grup-classe.
- La metodologia que es fa servir a tot el cicle d’Educació Infantil basaLa da en un enfocament constructivista del procés d’ensenyament-aprenentatge.
- La no promoció d’algun infant a final d’etapa només es considerarà en casos excepcionals segons queda regulat per normativa.
- TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS.
9.1
Tractament de la lectura
Quant a la lectura, els
objectius de l'escola han de ser:
- Desenvolupar en l'alumnat totes les habilitats necessàries per a llegir diversos materials escolars i no escolars, fer-ho habitualment i gaudir amb la lectura.
- Prioritzar el desenvolupament per part del professorat de les estratègies d'ensenyament necessàries perquè l'alumnat assoleixi el major nivell de competència lectora.
- Transformar la comunitat educativa en una comunitat de lectors.
Les competències
bàsiques es posen en acció en contextos problemàtics, escenaris
que es defineixen per la seva autenticitat, és a dir, són reals
(fidels a les condicions de la vida real) i rellevants (vinculats al
quefer vital i supervivència).
A Educació Infantil
fomentam la lectura de maneres diverses:
- Racó de biblioteca: la biblioteca d’aula sempre està oberta als nostres alumnes. De manera que la puguin utilitzar segons els seus interessos.
- Dinamitzant la biblioteca de l’escola.
- Préstec de llibres: amb aquesta activitat volem fomentar la lectura amb la participació de les famílies.
- Setmana del llibre: vinculat a la festa de Sant Jordi , dins aquesta setmana treballam diferents aspectes: visita a la biblioteca municipal (conta-contes) elaboració d’un conte, visitar paradetes , du de casa el seu conte preferit per contar-lo a l’aula.
- Cercar notícies al diari: fomentar la recerca d’informació en diferents formats…
Podríem
dir que en termes generals, tal i com s’ha concretat a punts
anteriors (metodologia), abordem l’aprenentatge de la lectura des
d’una perspectiva constructivista on la funcionalitat i
significativitat en els alumnes són l’eix vertebrador. D’aquesta
manera, totes les propostes que s’adeqüin a aquests principis es
poden donar a les aules, ja sigui de manera sistemàtica com
eventualment.
9.2
Tractament de les TIC
Les
tecnologies de la informació i comunicació s’han convertit en una
cosa habitual en la nostra societat i ocupen un lloc, cada vegada més
important, en els centres educatius. A les aules contam amb una zona
de l’ordinador,
que ens ajuda a realitzar infinites activitats sobre tot de recerca
d’informació gràcies a la connexió que tenim a Internet, i als
diversos programes que existeixen i que poden ser utilitzats per els
alumnes d’Educació Infantil on es poden treballar aspectes
distints com activitats de prelectura, matemàtiques, de
psicomotricitat fina, jocs d’associació com per exemple; Pipo,
Clic, Educàlia, writer, Grow, google, impress... També l’utilitzam
com a mitjà audivisual amb l’equip d’altaveus quan volem
escoltar i veure cd’s o dvd’s, ens serveix per mirar fotografies
nostres que anam fent al llarg del curs, de la impressora quan volem
extreure o copiar imatges...A més també contam amb materials amb
intenció comunicadora, presentat en forma de planells d’informació
a les famílies, cartells, murals, fotografies... per tots aquests
materials on surten les imatges dels nins/es és molt important que
els pares signin una autorització per la llei de protecció de dades
i d’imatge.
Així
mateix, la nostra escola ofereix a internet la seva pàgina web que
permet a tots/es els qui vulguin accedir, a l’exposició visual
d’algunes de les propostes que es duen a terme a l’escola.
9.3.
Tractament dels valors
Els
infants d’aquestes edats es troben en un moment ideal per construir
en comú uns vincles de convivència i creixement personal. A més
cal dir que els nins i nines d’aquestes edats es plantegen un
seguit d’interrogants de convivència, que generen la demanda
d’obtenir una resposta.
Des
de l’etapa de l’educació infantil, el tractament dels valors es
dirigeix amb activitats de vida quotidiana i amb el tractament de les
emocions.
Aquells
aspectes que volem desenvolupar són:
- Reconèixer els conflictes com a fonts d’aprenentatge.
- Adquirir capacitats dialògiques per comunicar-se obertament.
- Saber reconèixer i expressar les pròpies emocions, fomentant la revaloració de sí mateix i els altres.
- Desenvolupar habilitats de pensament reflexiu, creatiu, crític com a eina d’anticipació, transformació i opció personal davant un conflicte.
- Contribuir al desenvolupament d’un entorn social equitatiu, pacífic i cohesionat.
- Aprendre a recórrer a la mediació com a procés de trobada personal per a la resolució dels seus conflictes.
L’Educació
Moral i Cívica, l’Educació per a la Pau, l’educació per la
Igualtat d’ Oportunitats d’ambdos sexes, l’Educació Ambiental,
l’Educació per a la Salut, l’Educació Sexual, l’Educació del
Consumidor són alguns dels valors que s’aborden desde un caire
global i transversal al llarg de tota l’etapa d’educació
infantil i que es continuen treballant durant l’etapa d’educació
primària.
La major part dels valors
abarquen continguts de vàries disciplines d’aquí que s’hagi
d’intervenir des de la seva complementarietat i globalitat.
Pel que fa a les
estratègies per a l’educació en valors s’han d’utilitzar
procediments que en si mateixos necessitin exercitar les competències
que es pretenen desenvolupar. Alguns d’aquests procediments poden
ésser:
- Discussió de dilemes
morals.
- Comprensió crítica.
- Diàleg a partir d’un
text.
- Clarificació de
valors.
- Moment d’assemblea
- Moment del conte
- Filosofia 3.18
-
Festes (carnestoltes, Nadal...)
Aprovada en claustre
23/04/2012
Aprovada en Consell
Escolar 29/06/2012
1.
INTRODUCCIÓ: EL PER QUÈ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES A L’EDUCACIÓ
INFANTIL.
La finalitat de
l’educació infantil és contribuir al desenvolupament emocional i
afectiu, físic i motor, social i cognitiu dels infants, en
col·laboració amb les seves famílies, proporcionant-los un clima i
entorn de confiança on es sentin acollits i amb expectatives
d'aprenentatge. En aquesta etapa es fomenten activitats de caire
global que permetin als infants uns aprenentatges d’interès,
significatius i funcionals, tallers i projectes que afavoriran el seu
aprenentatge. Les eines més adients en aquestes edats són
l’observació, manipulació i el foment de la curiositat per
descobrir el que els envolta.
El
currículum en aquesta etapa es presenta en tres àrees de
coneixement i experiència: l’àrea de descoberta d’un mateix i
dels altres, l’àrea de descoberta de l’entorn i l’àrea de
comunicació i llenguatge. Aquesta estructura pot ajudar a
sistematitzar i planificar l’activitat docent, però no ha de
suposar presentar la realitat parcel·lada, sinó que cal crear uns
espais d’aprenentatge globalitzats. Entenem que l’Educació
Infantil afavoreix el desenvolupament de les capacitats i la seva
interrelació, que ha de permetre als infants créixer integralment
com a persones en el món actual, amb uns aprenentatges continuats i
progressius.
El desenvolupament de les capacitats és el resultat del que s’aprèn. Així, doncs, al llarg de l’etapa d’educació infantil, caldrà desenvolupar unes capacitats motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals, i d’inserció i actuació social, amb l’objectiu d’educar per viure i conviure en el nostre món actual.
A
partir d’aquesta justificació prèvia, hem de dir que a l’educació
infantil hem d’establir relacions de les àrees, objectius d’etapa,
seqüenciació objectius d’àrea per cicles o cursos, selecció i
seqüenciació del continguts de cicle amb les capacitats i no amb
les competències bàsiques que sí es tendran com a referent a
l’educació primària.
2.
ADEQUACIÓ DELS OBJECTIUS D’ETAPA I INTEGRACIÓ DE LES CAPACITATS.
Els
objectius generals de l’etapa d’Educació Infantil estan
fonamentats en el decret 71/2008, de 27 de juny,i en el decret
67/2008 pels quals s’estableix el currículum de l’Educació
Infantil a les Illes Balears. Aquests objectius fan referència a les
capacitats intel·lectuals, afectives, emocionals i socials en la
programació. Les capacitats que s’han de desenvolupar giren al
voltant dels següents eixos:
-
APRENDRE A SER I ACTUAR D´UNA MANERA CADA VEGADA MÉS AUTÒNOMA.
-
APRENDRE A PENSAR I COMUNICAR
-
APRENDRE A DESCOBRIR I TENIR INICIATIVA.
-
APRENDRE A CONVIURE I HABITAR EL MÓN.
Aquest
eixos determinen i classifiquen les 9 capacitats que s’han de
desenvolupar al llarg de l’etapa:
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
|
||
A
continuació es presenta la relació que s’estableix entre els
Objectius Generals de l’Etapa i les capacitats:
OBJECTIUS
GENERALS D’ETAPA
|
CAPACITATS
|
a)
Descobrir
i conèixer el propi cos i el dels altres, les seves possibilitats
d’acció i aprendre a respectar les diferències.
|
3,
4
|
b)
Observar,
explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i
social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i
un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels
infants.
|
3,
4
|
c)
Adquirir
progressivament autonomia en les activitats habituals i en
l’organització de les seqüències temporals i espacials
quotidianes.
|
1
|
d)
Desenvolupar
les seves capacitats afectives i actuar cada cop amb més
seguretat i confiança en si mateixos.
|
3,
4
|
e)
Relacionar-se
positivament amb els altres i adquirir progressivament pautes
elementals de convivència i de relació social, així com
exercitar-se en la resolució pacífica de conflictes.
|
4
|
f)
Desenvolupar
habilitats comunicatives en diferents llenguatges i formes
d’expressió:
-
Iniciar-se en la comunicació en una llengua estrangera.
-
Iniciar-se en la lectura i l’escriptura, en el moviment, el
gest, el ritme i en els llenguatges visual, artístic i
musical.
-
Iniciar-se en les habilitats relacionades amb les tecnologies de
la informació i de la comunicació.
|
2
|
g)
Iniciar-se, desenvolupar i adquirir habilitats logicomatemàtiques.
|
2,
3
|
h)
Gaudir de les manifestacions culturals presents a l’entorn,
conèixer les més identificatives de les Illes Balears i
respectar les d’altres llocs.
|
3,
4
|
i)
Adoptar hàbits bàsics de salut corporal i alimentària.
|
1
|
j)
Desenvolupar globalment les capacitats cognitives, sensorials,
motrius i de reconeixement i construcció de les emocions
mitjançant el joc i el moviment.
|
2,
4
|
Llegenda:
1
|
Aprendre
a ser i actuar d’una manera cada vegada més autònoma.
|
2
|
Aprendre
a pensar i a comunicar.
|
3
|
Aprendre
a descobrir i tenir iniciativa.
|
4
|
Aprendre
a conviure i habitar el món.
|
Establirem
aquests objectius generals mitjançant els seus corresponents
continguts, els quals queden establerts dintre tres àrees:
Coneixements de si
mateix i autonomia personal
Llenguatges:
comunicació
i
representació
representació
Coneixement
del entorn
3.
RELACIÓ ENTRE LES ÀREES CURRICULARS I LES CAPACITATS.
Aprendre
a ser i actuar de forma cada vegada més autónoma
|
A1
A2 A3
|
|||||||
|
X
|
|||||||
|
X
|
X
|
||||||
|
X
|
|||||||
APRENDRE
A PENSAR I COMUNICAR.
|
||||||||
|
X
|
X
|
||||||
X
|
||||||||
APRENDRE
A DESCOBRIR I TENIR INICIATIVA.
|
||||||||
|
X
|
|||||||
X
|
X
|
|||||||
APRENDRE
A CONVIURE I HABITAR EL MÓN.
|
||||||||
|
X
|
|||||||
X
|
X
|
|||||||
Llegenda:
A1
|
Àrea
de coneixement de sí mateix i autonomia personal
|
A2
|
Àrea
de coneixement de l’entorn
|
A3
|
Àrea
de llenguatges: comunicació i representació
|
Les
següents graelles fan referència als objectius de cada una de les
tres àrees d’Educació Infantil relacionats amb la capacitat que
es treballa. Malgrat que les àrees es presentin dividides es
treballen de manera global.
ÀREA
DE CONEIXEMENT DE SI MATEIX I AUTONOMIA PERSONAL.
|
CAPACITATS
|
1.
Incrementar progressivament la consciència de si mateix i
formar-se una imatge ajustada i positiva a través del moviment,
del joc i de la interacció amb els altres.
|
1,4
|
2.
Conèixer i representar el propi cos, els seus elements i algunes
de les seves funcions, descobrint les seves possibilitats d’acció
i d’expressió, coordinant i controlant cada cop amb major
precisió gestos i moviments i regulant el moviment, el to i la
postura en funció de l’objecte i de l’acció efectuada
|
3
|
3.
Identificar gradualment les pròpies característiques,
possibilitats i limitacions, desenvolupant sentiments d’autoestima
i autonomia personal i gaudint de les pròpies descobertes i
conquestes.
|
1,4
|
4.
Identificar i acceptar els propis sentiments, emocions,
necessitats, vivències o preferències i ser cada cop més
capaços de denominar-los, expressar-los, regular-los i
comunicar-los als altres.
|
4
|
5.
Identificar i respectar les característiques, diferències,
sentiments, emocions, necessitats o preferències dels altres,
valorant-los i rebutjant les actituds discriminatòries.
|
2,4
|
6.
Adquirir progressivament seguretat emocional i afectiva per
establir vincles personals d’afecte dins la vida del grup.
|
4
|
7.
Realitzar, de manera cada cop més autònoma, activitats habituals
i tasques senzilles per resoldre problemes de la vida quotidiana,
augmentant el sentiment d’autoconfiança i la capacitat
d’iniciativa, i desenvolupant estratègies per satisfer les
seves necessitats bàsiques, per organitzar el treball i comprovar
els nous aprenentatges.
|
1,4
|
8.
Orientar-se i actuar cada cop més autònomament en els espais
quotidians relacionats amb les vivències periòdiques i amb les
rutines, utilitzant de forma adequada termes bàsics relatius a
l’organització de l’espai i del temps.
|
1
|
9.
Ajustar progressivament els ritmes individuals a les rutines de la
vida quotidiana i del grup.
|
4
|
10.
Progressar en l’adquisició d’hàbits i actituds relacionades
amb el benestar, la seguretat, la higiene, l’alimentació,
l’enfortiment de la salut, l’ordre i el treball, apreciant i
gaudint de les situacions quotidianes d’equilibri i benestar
físic i emocional.
|
1
|
11.
Adequar progressivament el propi comportament a les necessitats i
requeriments dels altres, desenvolupant actituds i hàbits de
respecte, ajuda, col·laboració i responsabilitat, evitant
comportaments de submissió o domini.
|
2,4
|
ÀREA
DE CONEIXEMENT DE L’ENTORN.
|
CAPACITATS
|
1.
Observar i explorar de forma activa estímuls sensorials i el
propi entorn i identificar-ne els principals elements mostrant
interès pel seu coneixement, formulant preguntes i generant
interpretacions sobre algunes situacions i fets significatius.
|
3
|
2.
Observar i explorar les propietats sensorials, els canvis i les
transformacions d’objectes i materials a través de
l’experimentació i la manipulació, anticipant i comprovant els
resultats de les accions realitzades.
|
3
|
3.
Relacionar-se amb els altres, de forma cada cop més equilibrada i
satisfactòria, interioritzant progressivament les pautes de
comportament social acceptades col·lectivament i ajustant-hi la
pròpia conducta.
|
4
|
4.
Participar activament en la preparació i realització de les
activitats que es proposen en l’entorn escolar i,
progressivament, en la presa de decisions de caràcter grupal
(converses, assemblees, negociacions, votacions, torns de paraula,
petits debats...), col·laborant en el manteniment i cura dels
objectes i espais col·lectius.
|
1,2,4
|
5.
Conèixer diferents grups socials pròxims a la seva experiència,
algunes de les seves característiques, produccions culturals,
valors i formes de vida, generant actituds d’amistat, confiança,
respecte i estimació.
|
3,4
|
6.
Conèixer alguns elements de l’entorn sociocultural proper
identificant el paper de les persones que hi formen part i
valorant la seva feina.
|
3,4
|
7.
Identificar i valorar alguns trets culturals propis de les illes
balears: festes, tradicions i costums..., participant activament
en algunes.
|
4
|
8.
Respectar les cultures diferents de la pròpia valorant-les com a
font d’enriquiment i d’aprenentatge i aproximar-se al
coneixement d’entorns llunyans significatius.
|
3,4
|
9.
Iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge
a partir de situacions significatives, manipulant funcionalment
elements i col·leccions, identificant-ne atributs i qualitats, i
establint relacions d’agrupament, classificació, comparació,
ordre i quantificació.
|
2,3
|
10.
Descobrir algunes aplicacions de la matemàtica en la realitat
quotidiana i participar de forma activa en les experiències,
plantejant i verificant hipòtesis de solució de situacions i
aportant estratègies personals de resolució.
|
1,2,3
|
11.
Identificar alguns canvis de l’entorn i del propi cos lligats al
pas del temps i a les rutines quotidianes.
|
1,3
|
12.
Conèixer i valorar els components bàsics del medi natural i
algunes de les seves relacions, canvis i transformacions,
desenvolupant actituds de cura, respecte i responsabilitat que
contribueixin al seu equilibri i conservació: consum racional,
estalvi energètic i d’aigua, reciclatge, reutilització...
|
3,4
|
13.
Mostrar interès pel coneixement i cura dels éssers vius i pels
altres elements i objectes del medi natural i social, valorant la
seva importància i la de la seva conservació per a la vida
humana.
|
3,4
|
ÀREA
DE LLENGUATGES: COMUNICACIÓ I REPRESENTACIÓ.
|
CAPACITATS
|
1.Utilitzar
la llengua com a instrument de comunicació, de representació,
aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un
mitjà de relació amb els altres i de regulació de la
convivència.
|
2,4
|
2.
Expressar emocions, necessitats, sentiments, desitjos, idees i
fantasies mitjançant la llengua oral i a través d’altres
llenguatges, triant el que millor s’ajusti a la intenció i a la
situació i servint-se de forma progressiva del gest, el moviment,
paraules, imatges, sons…
|
2
|
3.
Explorar i gaudir de les possibilitats expressives del propi cos,
d’objectes, materials i instruments.
|
3
|
4.
Adquirir progressivament els recursos conversacionals necessaris
per a la comunicació amb els altres, augmentant el bagatge lèxic
i ajustant cada cop més el missatge als diferents contextos i
interlocutors.
|
2
|
5.
Comprendre les intencions i missatges d’altres nins i adults,
adoptant una actitud positiva envers la llengua, tant pròpia com
estrangera.
|
2
|
6.
Comprendre, reproduir i recrear alguns texts orals, literaris i de
tradició cultural mostrant actituds de valoració, plaer i
interès cap a ells.
|
2
|
7.
Iniciar-se en els usos socials de la lectura i l’escriptura
explorant el seu funcionament en contextos significatius i
valorant-les com a instrument de comunicació, informació i
plaer.
|
2,4
|
8.
Emprar el llenguatge artístic com a instrument d’expressió
personal i de representació d’experiències i de situacions
reals o imaginàries, mostrant una actitud de curiositat envers la
manipulació sensorial d’objectes i l’experimentació amb
diverses tècniques.
|
2,3
|
9.
Aproximar-se al coneixement d’obres artístiques expressades en
diferents llenguatges i, progressivament, als elements que les
composen, realitzant activitats creatives, de representació i
expressió artística.
|
3
|
10.
Interessar-se, apreciar i respectar les produccions artístiques i
expressives pròpies i les dels seus companys.
|
4
|
11.
Conèixer, respectar i estimar la cultura i la llengua pròpia de
les illes balears i reconèixer algunes de les seves
manifestacions artístiques més rellevants.
|
2,4
|
12.
Identificar i respectar algunes manifestacions artístiques i
expressives d’altres cultures, significatives per l’infant,
representades dins el grup o llunyanes.
|
3,4
|
13.
Iniciar-se en la utilització de les tecnologies de la comunicació
i la informació com a recurs d’aprenentatge i recerca,
d’expressió i de joc, fent-ne un ús cada cop més responsable
i crític.
|
2,4
|
14.
Iniciar-se en l’ús oral d’una llengua estrangera per
comunicar-se en activitats dins l’aula, i mostrar interès i
gust per participar en aquests intercanvis comunicatius.
|
2
|
4.
ACORDS DEL CENTRE SOBRE EL TRACTAMENT DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES.
Una
de les implicacions més importants del treball de les competències
bàsiques és el paper que hi juga el centre educatiu entès, de
forma global, com una comunitat d’aprenentatge amb metodologia de
treball pròpia. L’expressió que, en un centre docent, tot l’espai
i tot el temps són educatius, és especialment adequada en el
treball de les competències bàsiques.
El
claustre, per tal d’arribar a acords, ha de centrar aquesta
reflexió en:
a)
Els plans i projectes del centre.
b)
Les activitats complementàries i extraescolars.
c)
L’ús i la gestió dels espais i dels recursos.
d)
Les formes de relació entre els integrants de la comunitat
educativa.
e)
Les relacions amb l’entorn.
L’anàlisi
de les actuacions que ja es duen a terme en relació a aquests
aspectes ha de servir per ser conscients del treball que ja s’està
realitzant i que contribueix al desenvolupament de les competències
bàsiques de l’alumnat, així com per permetre introduir les
millores necessàries i planificar aquesta contribució de forma
sistemàtica.
Els
acords presos damunt el punts assenyalats són els següents:
L'escola,
com a comunitat educativa que és, ha de tenir una metodologia pròpia
que garanteixi l’adquisició de les cc.bb. La intenció és que
l’alumnat sigui més autònom i sigui capaç d’extrapolar els
continguts que va assolint a altres contextos i situacions
quotidianes.
El
centre vol garantir el desenvolupament de les cc.bb amb la finalitat
de què els alumnes siguin més autònoms, aprenguin a pensar,
sàpiguen comunicar i descobrir, tenguin iniciativa, aprenguin a
conviure i en definitiva habitin el món. Amb aquesta intenció, a
nivell de centre, s’han establert acords per garantir el tractament
de les competències bàsiques.
-
Independentment de la formació individual que cada mestre/a rep
segons els seus iteressos, el claustre participa en seminaris de
formació dirigits a potenciar diferents estratègies per poder fer
efectiu el tractament de les cc.bb dins l'aula i aconseguir un
ensenyament-aprenentatge més real.
-
Establir mecanismes de suport educatiu més efectius, analitzant la
situació de cada alumne/a a nivell tutorial i a nivell de centre,
per detectar allà on és més necessari l'ajuda dels recursos dels
que disposam.
-
Aconseguir un ensenyament-aprenentatge on el veritable protagonista
sigui l'alumnat, donant importància a què l'avaluació sigui
efectiva i també sigui una eina per ensenyar, no només per
qualificar.
-
Des del centre prioritzam la formació cap a metodologia de l'aula i
ús efectiu de les noves tecnologies dins l'aula.
-
En el curs 2011-12 hem iniciat Seccions Europees a l'àrea de
plàstica a tots els cicles de primària.
-
En el curs 2011-12 hem realitzat un seminari de centre en treball
cooperatiu. Metodologia que progressivament anam introduint a les
nostres aules.
Activitats
complementàries i extraescolars.
Les
activitats extraescolars es realitzen vinculades a les competències
bàsiques, al currículum i per tant, a la feina realitzada dins
l'aula. Algunes activitats són particulars d'un grup classe, i
d'altres de tot el centre.
A
partir del currículum i del projecte iniciat cada curs al centre,
cada mestre/a o tutor/a es planteja aquelles activitats extraescolars
que realitzarà amb el seu grup. Per una altra banda, a nivell de
centre, el claustre també planteja activitats extraescolars on tot
l'alumnat està involucrat.
Es
pretén, a partir d'una activitat extraescolar, ajudar l'alumnat a
aconseguir assolir les competències bàsiques. Per aquest motiu, es
dissenyen a partir del currículum i dels interessos dels propis
alumnes, de tal manera que a partir de la realitat que es troba fora
de l'escola, els infants vegin la relació dels continguts que
aprenen dins l'aula.
Ús
i gestió dels espais i dels recursos.
La
introducció de les competències bàsiques obliga a fer una
valoració de la gestió, tant dels espais com dels recursos, i
adequar-los a les noves situacions que es donen dins l'aula. Per
tant, a nivell de centre es valora com rendibiliitzar el millor
possible els recursos i espais dels quals disposam tenint en compte
una sèrie de premises:
-
Tot l'alumnat del centre s'ha de beneficiar dels recursos dels quals
disposa el centre (TIC, aules, espais, suports...)
-
Fer el millor ús possible de tots els espais del centre per garantir
que totes les necessitats quedin cobertes.
-
Dinamitzar l'ús de la biblioteca, augmentant els recursos
disponibles i establint diferents activitats intercicles.
-
Rebre formació en les noves tecnologies de la informació i
comunicació per introduir-les de cada vegada més dins els processos
d'ensenyament-aprenentatge.
-
Valorar necessitats i recursos (espaials i humans) a l'hora
d'elaborar els horaris del centre, així com les peticions del
claustre realitzades a la memòria del curs.
-
No considerar l'escola com a únic espai i aprofitar l'entorn proper
com a recurs espaial.
Formes
de relació entre els integrants de la comunitat educativa.
Encara
que a l'escola el clima de convivència és bo, donam molta
importància a aquest valor i intentam treballar-lo a tots els
nivells. Consensuam eines que ens permetin evitar les situacions de
conflicte, perquè creim que la prevenció és la millor manera
d'evitar-les i treballar aquells casos que van sorgint a nivell de
centre perquè tots hi estam involucrats.
A
nivell de tot el centre es donen unes pautes de comportament que
servesquin de model i a partir d'aquí treballam amb tots els membres
de la comunitat educativa. Hem organitzat torns de mediadors de pati
amb els alumnes de tercer cicle per intentar evitar o per ajudar a
resoldre conflictes que sorgeixen en aquest espai. També alhora
d'intervenció dels mestres, intentam seguir tots el mateix model
d'actuació: negociació de conflictes entre iguals, mediació i
arbitratge.
Volem
que totes les relacions del centre siguin correctes i les potenciam
de diferents formes:
*
Relacions entre membres del claustre: reunions periòdiques.
*
Relacions professor-alumne: es treballa el respecte mutu en tots els
moments dins l'horari lectiu.
*
Relacions centre-família: reunions periòdiques, Consells Escolars,
reunions amb AMPA, celebracions, festes...
*
Relacions entre alumnes: tots els moments dins l'horari escolar i amb
altres activitats extraescolars.
*
Relacions amb altres professionals que treballen al centre: reunions
i comunicació constant.
Relacions
amb l'entorn.
5.
METODOLOGIA DE L’ETAPA D’EDUCACIÓ INFANTIL.
El
procés d’ensenyament/aprenentatge està basat en una metodologia
constructivista on l’infant elabora els seus aprenentatges i
esquemes de coneixement a partir del que ja sap, relacionant-ho amb
els coneixement que ja té, actuant, reflexionant… Aquest
aprenentatge li permet reorganitzar els seus esquemes de coneixement
i adquirir unes actituds, coneixements i procediments aplicables a
altres realitats i moments. Per tant cal ressenyar que donem molta
importància a l’enfocament globalitzador i a l’aprenentatge
significatiu, també incidint en les relacions amb l’entorn i amb
les famílies, per tal de què l’alumne tingui un clima de
confiança i seguretat dins l’aula, donant importància a la figura
de la mestra, en aquest cas, i del centre com a eina educativa.
Els
principis metodològics són els següents:
Partir
del nivell de desenvolupament de l’infant:
per això és necessari conèixer les capacitats i característiques
dels nins i nines segons la seva edat en tots els nivells: cognitiu,
afectiu, social, motriu...així com els seus coneixements previs.
Sentit
i significativitat de l'aprenentatge.
l’infant estableix relacions significatives entre les seves
experiències prèvies i el que se li presenta com a nou. Es tracta
d'assolir que aprenguin a aprendre, no donant-los la informació sinó
fent que la descobreixin per si sols.
Enfocament
globalitzador. Partint
del fet que els nins/es d’aquestes edats no capten la realitat de
forma analítica, sinó en la seva totalitat, per tant hem d’apropar
al nin/a la realitat com ell/a l’entén, de forma global.
Metodologia
basada en l'observació i experimentació.
L'activitat sensorial és una de les fonts principals del seu
desenvolupament i aprenentatge, amb un caràcter constructiu en la
mesura que és a través de l'acció, observació i experimentació
com el nin/a expressa els seus interessos i motivacions i descobreix
el món que l’envolta.
Aspectes
relacionals i afectius. Construcció d'un clima de seguretat.
Hem de crear a l’aula un ambient càlid, acollidor, segur, que
permeti i estimuli les relacions interpersonals, i contribueixi a la
construcció d'una autoimatge ajustada i positiva. On l’infant pot
acceptar i superar les frustracions, pot relacionar-se
constructivament amb els seus companys i l'educador i aprendre a
desenvolupar-se, créixer i convertir-se en membre actiu i
participatiu del grup social. Aquest clima no s'oposa a l'existència
de normes i a la presència de reptes i exigències, és el grup
classe qui elabora aquestes normes, amb la meva mediació.
La
relació amb les famílies.
La família és el principal context de socialització i juga un
paper fonamental en el desenvolupament de l’infant. La meva
intenció és fer a les famílies partícips de la tasca educativa,
integrant-los en el procés d’ensenyament aprenentatge a través de
les diferents vies possibles (entrevistes, activitats dins l’aula,
col·laboracions en sortides, etc).
Treball
de lecto-escriptura mitjançant el sistema Anna Teberosky:
Aquest
mètode es fonamenta en una ensenyança de la lecto-escriptura
global, en el qual s’assimilen els significats abans que l’anàlisi
i la representació de les formes; els alumnes aprenen a llegir
partint dels contexts, fet que dóna valor funcional a la lectura
independentment del codi.
El denominem mètode
global perquè l’alumne aprèn a llegir des del principi, partint
de la identificació i del reconeixement de conjunts, de les frases i
paraules que sorgeixen espontàniament a traves del diàleg i de les
conversacions o explicacions escolars al voltant dels centres
d’interès o nuclis d’experiència. Per tant, aquest tipus de
mètode parteix de les unitats lingüístiques amb significat, per a
aprendre el procés de la lecto-escriptura. S’insisteix en el
significat del que es llegeix, d’aquesta manera l’interès dels
alumnes es centra en l’ús de les frases i del seu significat. En
els mètodes globals és característic l’estudi d’estructures
complexes significatives (frases, paraules…), per a quÈ al final
del procés, l’alumne sigui capaç de conèixer i distingir els
elements més simples (síl·labes, lletres…) mitjançant les
successives descomposicions analítiques que va efectuant de les
estructures complexes.
El que té importància
en aquest mètode és conèixer les inquietuds, motivacions i
interessos dels alumnes, per tal de proporcionar-los-hi activitats
d’aprenentatge que parteixin dels contexts i de les situacions més
significatives per a ells.
Per
tant, és un mètode global, ja que, els infants aprenen a llegir
entenent des del principi el significat del que
llegeixen.
ETAPES
DE
LECTOESCRIPTURA
SIL·LÀBICA:Estableix
relacions entre grafies i els aspectes sonors de la paraula.
DIFERENCIADA:L’infant
comença a utilitzar un repertori variat de grafies convencionals
aleatoris
INDIFERENCIADA:L’infant
comença a diferenciar el dibuix de grafies.
SIL·LÀBICA-ALFABÈTICA:Ja
són conscients que per a cada síl·laba hi ha més d’una lletra.
ALFABÈTICA:Reconeixen
les vocals i les consonants corresponents a cada lletra de la
paraula.
Treball
per Projectes:
El
concepte de Projectes de Treball es vincula a una forma determinada
d’entendre i organitzar els processos d’ensenyament-aprenentatge.
Aquesta pràctica educativa es fonamenta en els principis de la
teoria constructivista i d’un enfocament globalitzador.
Els
Projectes de Treball s’originen a partir d’un interès o
curiositat generada pels propis infants, i una vegada estipulat el
tema a tractar es relaciona amb els seus coneixements previs, a
partir d’aquest moment s’inicia la recerca d’informació.
Els
projectes es caracteritzen per una estructura oberta i flexible, que
es va articulant a mesura que el projecte es desenvolupa, i per a què
això sigui possible, és necessari que els infants s’impliquin
directa i activament.
L’estructura
bàsica dels projectes de treball ve determinada per una sèrie de
preguntes:
- Què sabem del tema?
- Què volem saber?
- On ho cercarem?
- Què hem après?
Podem
dir que la funció dels Projectes de Treballs és afavorir la creació
d’estratègies d’organització dels coneixements adquirits, en
relació al tractament a la informació, i en relació entre els
diferents continguts tractats entorn a les hipòtesis generades pels
infants inicialment.
Referint-nos
als continguts dels Projectes de Treball, cal dir que aquests estan
estretament relacionats amb el treball del pensament, els sentiments,
el llenguatge, la relació amb l’entorn i els valors afectius i
socials.
Programa
de Filosofia 3/18:
Mitjançant
aquest programa el que pretenem és estimular la capacitat cognitiva
dels alumnes a través del desenvolupament de les diferents
habilitats de pensament, per tal d’aconseguir formar ciutadans que
pensin i parlin raonablement. La finalitat no és la de convertir als
infants en uns grans filòsofs, sinó en ciutadans capaços de
prendre decisions, preveure i assumir les conseqüències dels seus
actes, intentant que reflexionin sobre tot allò que pensen o fan.
La
proposta que fem mitjançant la Filosofia 3/18 planteja que no es
poden deixar escapar aquelles ocasions que provoquin admiració,
inquietud, que suscitin preguntes. Tota situació i tot moment és bo
per fer pensar als infants, els hem d’ajudar a investigar, a
pensar, a aprendre a aprendre.
A
partir d’això treballarem amb els infants les habilitats de
pensaments mitjançant diverses activitats com són els contes, l’art
i el joc.
ALTRES ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES
Aquest
conjunt d’estratègies didàctiques i metodològiques a través de
les quals s’organitza el dia a dia a les aules d’educació
infantil s’emmarquen dins la perspectiva constructivista de
l’aprenentatge:
Racons
d’aula:
El plantejament del treball per racons respon a la necessitat
d’establir estratègies organitzatives per tal de donar resposta al
diferents ritmes d’aprenentatge, interessos, i característiques
dels infants a on ells són els vertaders protagonistes del seu
procés d’aprenentatge, són espais totalment lliures. Totes les
aules d’infantil es distribueixen per racons. Cada racó té un
espai fix, ben delimitat i identificable a partir d’un rètol. Cada
un té les seves propostes de feina amb les diferents activitats i
materials necessaris. Aquestes activitats han estat presentades per
la mestra i s’han explicat com s’han de treballar. A les aules es
combinen racons de treball com: llenguatge, matemàtiques, ordinador,
plàstica, etc. I racons més lúdics on poden desenvolupar el joc
simbòlic, com són: la caseta, les pepes, les construccions, els
cotxes i els jocs de taula. En aquests racons juguen en petits grups
i d’aquesta manera aprenen a relacionar-se amb els altres i van
construint el seu procés de socialització. En funció dels grups
que formen l’etapa d’Educació Infantil i en funció de les
necessitats individuals i col·lectives s’organitzen sessions
setmanals de joc per racons interaules on els infants de 3, 4 i/o 5
anys es redistribueixen en grups flexibles i heterogenis.
Tallers:
són
situacions on els infants aprenen destreses i habilitats
específiques, que després apliquen, la seva durada és variable
(des d’una sessió fins a tota una setmana). Tant amb el racons com
amb els tallers les mestres d’educació infantil ens coordinam i
programam per tal de fer sessions interaules a on els infants de
diferents edats comparteixen alguns d’aquests moments i propostes.
Centre
d’interès.
Són unitats d’experiència infantil, és a dir, es tracta d’una
organització dels aprenentatges entorn allò que inquieta o motiva
els infants. Els temes que plantegen els infants en aquestes edats
generalment són aquells que donen resposta a les seves necessitats
vitals, emocionals, socials o intel·lectuals (la família, l’escola,
els animals...). Cada centre d’interès dels infants passa per
diferents fases: en primer lloc l’observació, en segon lloc
l’associació i finalment l’expressió.
La
fase d’observació (directa o indirecta) permet l’adquisició de
nocions gràcies a la percepció i a l’experiència. Amb la fase
d’associació, l’alumne ha d’anar de forma progressiva
analitzant i relacionant aquella realitat que ha observat, i ha de
realitzar una recerca d’associacions que li permetran accedir al
contingut de l’objecte d’estudi, ordenant així el seu pensament
i realitzant un aprenentatge significatiu. I respecte a l’últim
moment, la fase d’expressió, és la que li permet expressar tot
allò observat i interioritzat. Per això, serà convenient oferir
diferents formes que permetin desenvolupar les capacitats
comunicatives i expressives, podent ser a través de l’expressió
lingüística, la corporal, artística, la musical...
Assemblea.
Un
moment diari destinat a satisfer les necessitats comunicatives dels
alumnes, on podem escoltar quins són els seus coneixements previs
sobre qualsevol tema a tractar, on podem veure com ells entenen el
món, un moment on tots/es es relacionen amb els altres.
Berenars
Matiners:
enguany ens hem plantejat tot el cicle que en funció de les
condicions de cada aula i de cada dia, poder iniciar la jornada amb
un berenar que faciliti les situacions de conversa espontània dels
infants. Valoram així la importància de respectar encara més el
ritme dels infants i les seves necessitats comunicatives i
expressives. Per aquest motiu la proposta és la següent: sempre que
sigui possible o que la mestra i els infants així ho considerin, es
començarà la jornada seient a taula (taula parada amb estovalles,
torcaboques, tassons i diferents estris...tal i com ho faríem a casa
nostra) per gaudir d’una petita berenada consistent en un beure
(llet, suc o aigua) i una petita mossegada (galletes, coca,
magdalenes...). L’objectiu principal és oferir un temps, un espai
i un ambient apropiat, casolà per facilitar les situacions de
converses entre els infants i amb la mestra, partint d’una situació
més informal que no pas el moment d’assemblea matinera, que sovint
genera conflictes donat que és ben difícil (i pràcticament
impossible) respectar el temps que cada infant necessita per
comunicar i expressar a la resta el que necessita o considera.
Activitats.
Per tal de poder oferir diferents maneres d’arribar al procés
d’aprenentatge també s'han de donar diferents tipus d’activitats,
ja siguin d'iniciació o motivació, d’aprenentatge, de reforç,
d’ampliació i de cloenda, per tal de poder adaptar-se a les
característiques de cada infant.
Treball
en diferents grups.
Hem d’aprofitar l’oportunitat de treballar en diferents grups:
gran grup , petits grups , per parelles, de manera individual, amb
grups flexibles (sempre creats de manera heterogènia on uns poden
aprendre dels altres, amb l’ajuda d’un altre mestre per tal de
poder fer grups reduïts i atendre a les necessitats de tots).
El
joc. El
joc és l’activitat lúdica per excel·lència que permet oferir
activitats gratificants mitjançant les quals els nins/es
construeixen el seu aprenentatge.
Música.
Ocupa un lloc important a l’escola. Per això a més de coordinar
sessions amb l’especialista de música de manera setmanal a on es
treballen aspectes com el so/silenci, cançons, l’instrument,
l’audició, la dansa... aquesta està present dins l’aula durant,
gairebé tota la jornada. Relacionada amb els moments quotidians
(cançons per donar el Bon dia, preparar-nos pels moments d’higiene
i alimentació, recollir l’aula, relacionades amb el temps
atmosfèric) i amb moments especials com puguin ser aniversaris o
festes tradicionals de la cultura popular balear.
Psicomotricitat. La
Pràctica Psicomotriu de B. Aucouturier és una pràctica adreçada
als infants amb l'objectiu d'afavorir l'expressió de tot el seu
potencial motriu, afectiu, cognitiu i de relació. És una ajuda en
el desenvolupament i la maduració psicològica dels infants: el
plaer del moviment i del joc espontani els permeten expressar la seva
vida afectiva i imaginativa a través de simbolitzacions que els hi
donen seguretat front les angoixes. Així l'infant pot créixer de
manera més harmònica i estructurar millor la seva identitat.
Les
sortides i festes.
Les sortides són la manera més real i directa d’apropar els
infants al món que els envolta i d’aquesta manera poder aconseguir
aprenentatges funcionals. Per altra banda, les festes, que a l’escola
celebram estan vinculades i arrelades a les
tradicionals
i a la cultura popular de les Illes Balears. Es treballen a nivell de
centre i d’aula seguint una planificació i programació acordada
amb tot l’equip docent del centre. Podem anomenar algunes com
Nadal, Sant Antoni, Carnaval, Dia del Llibre o Sant Jordi, Festival
de Final de curs, Campament, entre d’altres.
Dins
d'aquesta metodologia, les
funcions dels mestres
seran, a més de planificar i programar la tasca i intervenció
educativa, la de guies, observadors, orientadors i facilitadors dels
processos d’E/A, motivadors i dinamitzadors d’experiències que
ajudin als infants a créixer, a desenvolupar les seves
potencialitats i a despertar un esperit crític que els ajudi a
conviure en societat, tant dins com fora de l’escola.
És
important destacar que el fet de conviure en grup ens dóna
l’oportunitat d’aprendre dels i amb els altres i com a mestres
tenim present que hem d’aprofitar l’oportunitat de treballar amb
diferents grups
de treball
(gran grup, petit grup, per parelles, grups de diferents edats a
través de la feina intercicles, etc. ) ja que aquesta varietat
enriqueix les experiències dels infants. Així mateix les activitats
que es desenvolupen a l’aula en relació als centres d’interès i
projectes són diverses. Programam activitats d’introducció o
motivació, activitats d’aprenentatge, de cloenda i també
d’ampliació i/o reforçament per tal de donar resposta a les
característiques i/o necessitats de cada infant.
6.
AVALUACIÓ.
L’avaluació
és l’eina que regula tot el procés d’ensenyament-aprenentatge.
Ens permet decidir si s’han aconseguit les intencions educatives i
ens dóna elements per revisar el que feim per tal de millorar els
resultats. El procés avaluador esdevé una recerca contínua de
coherència entre el procés d’ensenyament –aprenentatge i la
realitat educativa.
És
a través de la valoració crítica i reflexiva que ens ofereix el
procés avaluador, on podem prendre les decisions oportunes
encaminades a millorar aquest procés d’ensenyament i
d’aprenentatge.
Tal
com diu el nou decret 71/ 2008 que estableix el currículum de
l'Educació Infantil: L’educació
infantil s’orienta cap a la consecució del desenvolupament
integral i harmònic de la persona en els aspectes físics,
emocionals, afectius, socials i intel·lectuals que possibiliten
l’accés a nous aprenentatges, des d’una perspectiva compensadora
de les desigualtats. S’hi integren aprenentatges que es troben en
la base del posterior desenvolupament, al llarg de l’escolarització
obligatòria, de les competències que es consideren bàsiques per a
tot l’alumnat.
La
funció pedagògica de l’avaluació que es duu a terme al llarg del
procés d’ensenyament – aprenentatge és la que està
indissolublement associada a l’ajust de l’ajut pedagògic, és a
dir, a l’adopció de mesures concretes per adaptar dit procés a
les diferents capacitats, motivacions i interessos que presenta
l’alumnat d’un grup – classe i així poder assolir unes
determinades capacitats bàsiques.
Tal
com diu el nou decret 71/ 2008 que estableix el currículum de
l'Educació Infantil: "En
l’educació infantil, l’avaluació serà global, contínua i
formativa. L’observació directa i sistemàtica, compartida per
l’equip docent de grup, ha de constituir el procediment principal
del procés d’avaluació. L’avaluació en aquesta etapa ha de
servir per identificar els aprenentatges adquirits i el ritme i les
característiques de l’evolució dels infants. Els criteris
d’avaluació de les àrees han de ser referent fonamental per
valorar tant el grau d’adquisició de les capacitats i habilitats
bàsiques com el de consecució dels objectius. Els docents que
imparteixin l’etapa d’educació infantil han d’avaluar el
procés d’ensenyament, la pròpia pràctica educativa i el
desenvolupament de capacitats per part de l’alumnat d’acord amb
els diferents elements del currículum. "
Per
tant, si es concebeix i es practica l’avaluació de forma que
serveixi per a obtenir informació sobre el que va aprenent cada
alumne i sobre com ho fa, ens resultarà molt útil (imprescindible)
per a introduir ajusts o modificacions en les activitats, en els
ritmes d’aprenentatge, en la selecció de continguts o fins i tot
en els objectius amb la finalitat d’assegurar una major adequació
entre el què s’ensenya i el què els alumnes puguin aprendre (i
com) en un moment donat.
Cal
que l’avaluació ens proporcioni informació sobre el grau de
consecució dels objectius educatius i així ajudi a millorar la
qualitat de l’educació.
Per
a què l’avaluació compleixi aquesta funció pedagògica, és a
dir, per a què permeti proporcionar ajuts personalitzats “a temps”
i poder assolir les capacitats bàsiques a través d’una
determinada àrea, el seguiment del procés d’ensenyament i
aprenentatge ha de ser continu, en el sentit que ha d’estar
plenament integrat dins aquest procés.
Per
tant, entenem l’avaluació com un procés de caràcter
formatiu, continu i global
que permet adaptar a les diferents necessitats del grup i de cada
infant en particular i així poder informar de com es va
desenvolupant el procés d’ensenyament–aprenentatge dins l’aula.
L’avaluació
estarà present al llarg de tot el procés, mitjançant:
L’avaluació
inicial:
té com a finalitat proporcionar informació sobre els coneixements,
actituds i habilitats que els alumnes demostren abans d’iniciar un
procés d’ensenyament–aprenentatge. Avaluació
formativa:
es realitza durant tot el procés d’ensenyament – aprenentatge.
És la que té més sentit i importància perquè ens permet observar
i valorar les dificultats, progressos, necessitats dels infants i
així poder ajustar la nostra intervenció.
Avaluació
final o sumativa:
ha de permetre determinar si s’han aconseguit o no , i fins a quin
punt, les intencions educatives previstes. Aquesta informació
servirà per a reorientar i millorar el procés d’ensenyament–
aprenentatge i per detectar necessitats particulars.
Tot
aquest procés d’avaluació es durà a terme de forma contínua
i global
a través de diferents propostes educatives que es plantegin. No es
tracta d’avaluar que sap o no sap l’infant al final d’un procés
sinó d’observar i avaluar el progressos, les dificultats i les
necessitats educatives durant tot el procés.
Els
instruments
que utilitzam per aquesta avaluació aniran canviant en funció de
com treballam la U.D., centre d’interès o projecte de treball però
bàsicament utilitzam: l’observació
com a
font principal ja que no interfereix en la dinàmica del grup,
l’observació directa ens dóna la possibilitat de fer escales
d’observacions, registres
sistemàtics amb graelles tancades i obertes, registres anecdòtics,
entre d’altres. Quadern
de feines de
cada infant on es pot veure les diferents feinetes realitzades i la
seva evolució.
Avaluar
el grau d’adquisició i desenvolupament de capacitats és complex.
Ser competent no és només ser hàbil en l’execució de tasques o
activitats concretes, sinó ser capaç d’afrontar, a partir de les
habilitats adquirides, noves tasques que impliquin anar més enllà
del que s’ha après.
Per
fer-ho operatiu, és important establir criteris d´avaluació
coherents amb la definició d'objectius, continguts i activitats que
tenen com a referent el desenvolupament de les capacitats bàsiques.
Els criteris d’avaluació són referents per a dissenyar els
instruments i activitats d’avaluació. Aquests criteris es trobaran
redactats a les programacions didàctiques de les respectives àrees
que s'inclouran en el darrer punt d'aquest document.
El
traspàs de les avaluacions a les famílies es fa mitjançant un
informe diferenciat per a cada edat i trimestre, de caire descriptiu.
Aquest informe es traspassa a les famílies concertant una reunió
individual amb cada una d’elles, una vegada per trimestre. Així
mateix, també s’omplen les dades d’avaluació al programa
Gestib, tot i que no s’entreguen a les famílies, ja que es
considera que l’informe del centre és prou detallat i respon
millor a les necessitats dels infants, les famílies i els mestres.
6.1.
Criteris generals de promoció.
Per
tal de completar aquest punt tendrem en compte l'Ordre
de la Conselleria d’Educació i Cultura, de 2 de febrer de 2009,
sobre l’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat d’educació
infantil a les Illes Balears i especialment el que diu en els
articles següents:
Article
4
- Procés d’avaluació.
- Els docents que imparteixin l’etapa d’educació infantil han d’avaluar el procés d’ensenyament i el desenvolupament de capacitats per part de l’alumnat d’acord amb els diferents elements del currículum i en els termes establerts en aquesta Ordre. També han d’avaluar el procés d’ensenyament i la seva pràctica docent.
- El tutor o tutora d’un grup d’alumnes té la responsabilitat de coordinar l’avaluació dels processos d’ensenyament i d’aprenentatge, recollint i registrant les informacions aportades per l’equip docent de grup i amb el suport, si escau, de la persona responsable d’orientació del centre i, en el seu cas, de l’Equip d’Atenció Primerenca o l’Equip d’Orientació Educativa i Psicopedagògica.
- Al llarg de cada cicle, i de forma contínua, s’han de tenir en compte les situacions diàries i quotidianes per analitzar les dificultats dels infants, així com per observar el seu procés de desenvolupament i els aprenentatges adquirits, incloent els de caire social, lingüístic, emocional i afectiu, per tal d’adequar la intervenció educativa a les seves necessitats.
- L’equip docent de cicle ha de concretar els criteris d’avaluació de cada un dels cicles a les programacions didàctiques.
- A la fi de cada cicle s’ha de fer una avaluació final de l’alumnat a partir de les dades obtingudes en el procés d’avaluació contínua en especial als objectius i als criteris d’avaluació definits.
Article
5
- “El procés d’avaluació contínua ha de tenir en compte la recollida en l’avaluació inicial i ha de prendre com a objectiu la concreció dels objectius i dels criteris d’avaluació establerts en les programacions didàctiques.”
Article
6
- “Excepcionalment, l’infant amb necessitats educatives especials pot romandre escolaritzat un any més al llarg de l’etapa quan el dictamen d’escolarització ho aconselli, tenint en compte el parer dels pares, i amb l’autorització prèvia de la Direcció General d’Administració, Ordenació i Inspecció Educatives.”
7.
MECANISMES DE COORDINACIÓ.
El
cicle d’educació infantil que es composa d’una mestra tutora de
3 anys, una mestra tutora de 4 anys i una mestra tutora de 5 anys es
reuneixen, sempre que les condicions del centre ho permeten, una
vegada a la setmana, per tal d’abordar aspectes relacionats amb la
coordinació d’activitats, projectes, aspectes metodològics i
organitzatius, etc del cicle.
Així
mateix també s’estableixen una reunió trimestral amb la mestra
d’Audició i llenguatge, una altra amb a la mestra PT, i també amb
l’orientadora de l'EOEP. Sempre que és necessari reunir-se al
marge de les reunions previstes, es faciliten les situacions per
fer-ho.
Comissió
de Coordinació Pedagògica.
Per
les característiques del nostre centre de menys de nou unitats, per
tenir un claustre petit i part d'ell itinerant, no s'ha estipulat una
CCP permanent, sinó que les funcions atorgades a aquesta comissió
segons el ROCF, les realitzam en les reunions de claustre i cicle.
D'aquesta manera, tots els cicles i etapes hi estat representats i
assabentats de les línies d'actuació del centre d'una forma
directa.
Coordinació
Equip de Suport.
L'Equip
de Suport al nostre centre està format per les següents persones:
Orientadora (1 dia a la setmana), PT (3 dies a la setmana), AL (1 dia
a la setmana).
L'orientadora
no coincideix amb l'AL, però sí amb la PT, que és la coordinadora
de l'Equip de Suport del Centre. L'AL i la PT sí coincideixen i es
poden coordinar.
S'han
establert les reunions setmanals següents:
Equip
de Suport (PT, orientadora, directora), PT amb mestres, AL amb
mestres.
Aquestes
reunions ens serveixen per coordinar l'atenció a l'alumnat NESE del
centre, prioritzant els suports i fent el seguiment d'aquest alumnat
i del suport que reben. Entre d'altres funcions tenen les següents:
-
Col·laborar i aconsellar els tutors/es i altres mestres en models
organitzatius d'aula i donar pautes a seguir dins l'aula o amb algun
alumne/a determinat.
-
Ajudar a la realització de les adaptacions curriculars i informes de
l'alumnat NESE.
-
Coordinar-se o col·laborar amb serveis externs.
-
Passar les proves necessàries per fer la valoració i elaborar
l'informe per conèixer el grau de maduresa d'un infant que es
considera té dificultats.
-
Reunions explicatives a les famílies de la valoració que s'ha fet
al seu fill/a i ajudar-los a què rebin les ajudes externes possibles
i l'atenció de serveis externs...
A
les reunions de cicle, etapa o claustre es pot sol·licitar que
l'orientadora ens doni pautes per aquell alumnat amb el qual trobam
dificultats, ja que la PT i la direcció li faran arribar les
demandes. Cada setmana, a la reunió de l'Equip de Suport, es fa el
seguiment dels alumnes que ja han estat valorats i reben algun tipus
de suport, com d'aquells altres que són valorats en aquell moment o
estan pendents de valoració o presenten alguna dificultat
d'aprenentatge.
Coordinació
de Centre.
El
fet de ser un centre petit, facilita la comunicació entre tot el
centre.
Amb
les reunions estipulades setmanalment amb l'Equip de Suport i la
resta de mestres, reunions de claustre, de cicle i d'etapa, tots els
mestres tenen una idea global de tot el centre. A més a més
facilita que les relacions entre tots els membres de la comunitat
educativa sigui molt familiar i directa.
Utilitzam
també les reunions de claustre per donar una continuïtat al treball
per competències i estipulam reunions per explicar i donar a
conèixer aquelles pràctiques educatives que ens han donat bon
resultat i que es poden adaptar a la resta de cicles.
Realment,
l'objectiu de les reunions de centre establertes, és aconseguir una
millora en la qualitat de l'ensenyament i que l'alumnat sigui
vertaderament competent
8.
CRITERIS
PER ELABORAR MESURES QUE CONTRIBUEIXIN A LA MILLORA DE L’ÈXIT
ESCOLAR.
Algunes mesures preses
són:
- Grups flexibles: agrupaments amb un nombre més reduït d’infants amb la finalitat de poder atendre millor la diversitat a l’aula, augmentar l’eficàcia del procés d’ensenyament-aprenentatge i millorar i enfortir els lligams entre els infants i entre infant i mestra.
- Tot un grup amb dos mestres a la mateixa classe (mestre tutor-especialista/PT/AL): l´actuació de dos professors dins d’una mateixa dinàmica d´aula afavoreix l´atenció a la diversitat. La finalitat d’aquesta modalitat de suport és que els infants el percebin com una modalitat que implica dos mestres dins l’aula i que va dirigit a donar suport a tots els infants, i no només a aquells que presenten NEE, les tasques corresponents a cada un dels docents implicats en el suport .
- Atenció individualitzada: Atenció específica i temporal a un alumne o petit grup d´alumnes amb dificultats de llenguatge (A.L) amb nins/es amb NEE amb ACI significatives i no significatives per fer tasques molt específiques. El seu objectiu és afavorir el seu progrés i la seva posterior integració a la dinàmica general del grup-classe.
- La metodologia que es fa servir a tot el cicle d’Educació Infantil basaLa da en un enfocament constructivista del procés d’ensenyament-aprenentatge.
- La no promoció d’algun infant a final d’etapa només es considerarà en casos excepcionals segons queda regulat per normativa.
- TRACTAMENT DE LA LECTURA, LES TIC I ELS VALORS.
9.1
Tractament de la lectura
Quant a la lectura, els
objectius de l'escola han de ser:
- Desenvolupar en l'alumnat totes les habilitats necessàries per a llegir diversos materials escolars i no escolars, fer-ho habitualment i gaudir amb la lectura.
- Prioritzar el desenvolupament per part del professorat de les estratègies d'ensenyament necessàries perquè l'alumnat assoleixi el major nivell de competència lectora.
- Transformar la comunitat educativa en una comunitat de lectors.
Les competències
bàsiques es posen en acció en contextos problemàtics, escenaris
que es defineixen per la seva autenticitat, és a dir, són reals
(fidels a les condicions de la vida real) i rellevants (vinculats al
quefer vital i supervivència).
A Educació Infantil
fomentam la lectura de maneres diverses:
- Racó de biblioteca: la biblioteca d’aula sempre està oberta als nostres alumnes. De manera que la puguin utilitzar segons els seus interessos.
- Dinamitzant la biblioteca de l’escola.
- Préstec de llibres: amb aquesta activitat volem fomentar la lectura amb la participació de les famílies.
- Setmana del llibre: vinculat a la festa de Sant Jordi , dins aquesta setmana treballam diferents aspectes: visita a la biblioteca municipal (conta-contes) elaboració d’un conte, visitar paradetes , du de casa el seu conte preferit per contar-lo a l’aula.
- Cercar notícies al diari: fomentar la recerca d’informació en diferents formats…
Podríem
dir que en termes generals, tal i com s’ha concretat a punts
anteriors (metodologia), abordem l’aprenentatge de la lectura des
d’una perspectiva constructivista on la funcionalitat i
significativitat en els alumnes són l’eix vertebrador. D’aquesta
manera, totes les propostes que s’adeqüin a aquests principis es
poden donar a les aules, ja sigui de manera sistemàtica com
eventualment.
9.2
Tractament de les TIC
Les
tecnologies de la informació i comunicació s’han convertit en una
cosa habitual en la nostra societat i ocupen un lloc, cada vegada més
important, en els centres educatius. A les aules contam amb una zona
de l’ordinador,
que ens ajuda a realitzar infinites activitats sobre tot de recerca
d’informació gràcies a la connexió que tenim a Internet, i als
diversos programes que existeixen i que poden ser utilitzats per els
alumnes d’Educació Infantil on es poden treballar aspectes
distints com activitats de prelectura, matemàtiques, de
psicomotricitat fina, jocs d’associació com per exemple; Pipo,
Clic, Educàlia, writer, Grow, google, impress... També l’utilitzam
com a mitjà audivisual amb l’equip d’altaveus quan volem
escoltar i veure cd’s o dvd’s, ens serveix per mirar fotografies
nostres que anam fent al llarg del curs, de la impressora quan volem
extreure o copiar imatges...A més també contam amb materials amb
intenció comunicadora, presentat en forma de planells d’informació
a les famílies, cartells, murals, fotografies... per tots aquests
materials on surten les imatges dels nins/es és molt important que
els pares signin una autorització per la llei de protecció de dades
i d’imatge.
Així
mateix, la nostra escola ofereix a internet la seva pàgina web que
permet a tots/es els qui vulguin accedir, a l’exposició visual
d’algunes de les propostes que es duen a terme a l’escola.
9.3.
Tractament dels valors
Els
infants d’aquestes edats es troben en un moment ideal per construir
en comú uns vincles de convivència i creixement personal. A més
cal dir que els nins i nines d’aquestes edats es plantegen un
seguit d’interrogants de convivència, que generen la demanda
d’obtenir una resposta.
Des
de l’etapa de l’educació infantil, el tractament dels valors es
dirigeix amb activitats de vida quotidiana i amb el tractament de les
emocions.
Aquells
aspectes que volem desenvolupar són:
- Reconèixer els conflictes com a fonts d’aprenentatge.
- Adquirir capacitats dialògiques per comunicar-se obertament.
- Saber reconèixer i expressar les pròpies emocions, fomentant la revaloració de sí mateix i els altres.
- Desenvolupar habilitats de pensament reflexiu, creatiu, crític com a eina d’anticipació, transformació i opció personal davant un conflicte.
- Contribuir al desenvolupament d’un entorn social equitatiu, pacífic i cohesionat.
- Aprendre a recórrer a la mediació com a procés de trobada personal per a la resolució dels seus conflictes.
L’Educació
Moral i Cívica, l’Educació per a la Pau, l’educació per la
Igualtat d’ Oportunitats d’ambdos sexes, l’Educació Ambiental,
l’Educació per a la Salut, l’Educació Sexual, l’Educació del
Consumidor són alguns dels valors que s’aborden desde un caire
global i transversal al llarg de tota l’etapa d’educació
infantil i que es continuen treballant durant l’etapa d’educació
primària.
La major part dels valors
abarquen continguts de vàries disciplines d’aquí que s’hagi
d’intervenir des de la seva complementarietat i globalitat.
Pel que fa a les
estratègies per a l’educació en valors s’han d’utilitzar
procediments que en si mateixos necessitin exercitar les competències
que es pretenen desenvolupar. Alguns d’aquests procediments poden
ésser:
- Discussió de dilemes
morals.
- Comprensió crítica.
- Diàleg a partir d’un
text.
- Clarificació de
valors.
- Moment d’assemblea
- Moment del conte
- Filosofia 3.18
-
Festes (carnestoltes, Nadal...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada