dimarts
Patinatge 3r cicle
divendres
Informació per a les famílies
Seguretat en internet
Seguridad en internet ¿Conoces a todo el mundo en internet?
Las redes sociales, el chat y los blogs son herramientas de uso común y generalizado entre los adolescentes. Estas herramientas de comunicación pueden ser utilizadas por personas desconocidas para engañar a los menores, con diferentes fines.
Este vídeo os alerta sobre situaciones extrañas y os ofrece recomendaciones sobre cómo actuar en estos casos.
CONSEJO 1: No intercambies información personal, contraseñas o datos de tu familia con desconocidos ni los escribas en sitios públicos. En Internet, cualquiera puede hacerse pasar por otro.
CONSEJO 2: Comparte con tus padres o maestros, cualquier duda o situación que te parezca extraña en Internet.
CONSEJO 3: Acércate a tu hij@ para saber con quiénes se relaciona y qué hace en Internet. Ell@s necesitan de tu guía para no perderse.
Enviar por correo electrónicoEscribe un blogCompartir con TwitterCompartir con FacebookCompartir en Pinterest
Etiquetas: Seguridad en internet
ARTICLES INTERESSANTS
Los riesgos de ser chicos autoexigentes
Pueden tener síntomas físicos y deprimirse ante los fracasos.
Su boletín está dentro de los mejorcitos de la clase. No se le conocen problemas de conducta. Va a natación, estudia guitarra y es un as en computación.
¿El chico –o la chica– perfecto? Algo así. Y toda la familia festeja, orgullosa.
Haste que de la noche a la mañana, antes del próximo examen o de la clase que ha preparado con tanta dedicación, sucede lo imprevisto: súbitamente la fiebre trepa hasta los 40°, siente náuseas, dolor abdominal, mareos. Faltará a la escuela y la situación se repetirá, de ahora en más, cada vez que deba demostrar ese rendimiento especial que siempre se espera de ella o de él.
“Sí, esta clase de chicos llega a menudo a consulta –explica la licenciada Stella Maris Gulian, psicóloga especialista en niños del staff del Centro Dos, reconocida institución psicoanalítica porteña que atiende a más de 3000 pacientes–. Son chicos con autoexigencias que preocupan. No toleran sacarse un 8, si no son abanderados sienten que fallaron y, en general, reaccionan con llanto o desesperación frente a estas situaciones... Expresan una angustia masiva cada vez que una pequeña "manchita" en su rendimiento." Para Cristina Calcagnini, psicoanalista de la Escuela Freudiana de Buenos Aires, docente del posgrado en Clínica con Niños y supervisora del Centro Dos, "si bien cada caso es individual, hay varias hipótesis -afirma-. Es muy probable que, sin que esto implique un trasfondo familiar caótico, ese chico tan autoexigente tenga miedo a no responder al ideal que han forjado sus padres.. Por eso no siempre es imprescindible la intervención terapéutica: cuando los papás escuchan un poco más a sus hijos, es posible que esa autoexigencia ceda."
Stella Maris Gulian agrega que estos niños son también la expresión de un mundo centrado cada vez en el rendimiento y la competencia. "Sus agendas parecen ya complicarse desde muy pequeños", sostienen las psicólogas chilenas Cecilia Araya y Sofía Lecaros en un artículo de diario trasandino El Mercurio. "Hace algunas años -dicen- se esperaba que hubieran aprendido a leer y a escribir al cabo de cursar primer grado, pero ahora la lectoescritura es un objetivo en el jardín de infantes."
Expulsados del paraíso
¿Por qué motivo puede un chico renunciar a jugar o a divertirse y en su lugar encerrarse a estudiar durante horas o entrenar un deporte sin descanso soñando ser el primero?
"Por varias razones -explica Stella Maris Gulian-. Algunas, porque los padres no toleran un niño con fallas: el hijo tiene que ser perfecto. Otras, porque esos chicos tal vez tienen que resarcir a los padres de algo que sienten que no pudieron. Y también puede pasar que se impongan «ser perfectos» para no causar problemas a los papás. Tal vez traer un buen boletín puede ser una forma de sacar a la madre de una depresión. Parece que para el chico a veces hay una sola opción: para ser amado hay ser perfecto. Si no, será expulsado del paraíso.
Los chicos muy autoexigentes suelen alimentar una rueda de la que son víctimas: todos esperan mucho de ellos. "Y ellos responden sobreadaptándose -reflexiona Calcagnini-. Es que tienen recursos para ir enmascarando lo que les pasa: se las arreglan solos y por eso a menudo su problemática no llega a la escucha de los padres. Entonces es así cuando puede aparecer el síntoma físico."
Permiso para fallar
Para la licenciada Silvia Tomas, docente de Posgrado Psicoanalítico en clínica de la niñez y la adolescencia del Centro Dos, afirma que "estos chicos, los que se toman la escuela con gran exigencia o que se desesperan, enojan o entristecen ante cualquier pequeña dificultad, no conciben la posibilidad de error. El error no es posible ni es tolerado. El problema es que esta sobreexigencia puede ser vista como una virtud por los padres. Sin embargo, esta mirada paterna niega el padecimiento de estos chicos, que o hacerles sentir que jamás llegarán a ningún objetivo porque los buenos resultados nunca serán suficientes".
La licenciada Calcagnini añade que, en el futuro, la problemática de la autoexigencia puede dar lugar también a patologías vinculadas con la obsesión por la figura física y los trastornos alimentarios. "Así como ese chico fue capaz de dejar de lado su deseo, que era salir a jugar para ponerse a estudiar y sacar la mejor nota -reflexiona- también puede imponerse la abstinencia de la ingesta, porque dejar de comer requiere de un control y un esfuerzo terribles¨.
"El bajo nivel de aceptación frente a la frustración o el fracaso suelen ser conductas aprendidas en la casa y por lo general tienen impacto en la vida adulta: frente a lo inesperado, a lo que no se puede controlar o a la mirada de los otros siempre existe el riesgo de ser juzgado, y puede ocurrir que ese chico, cuando adulto, evite caer en situaciones que impliquen exposición", plantea Claudia Ansaldi, terapeuta holística y acompañante terapéutico.
"El problema no es solamente el miedo al fracaso -añade la terapeuta- sino también miedo al éxito, porque el éxito implica un alto grado de exposición, y se trata de una circunstancia que esta clase de chicos no siempre puede sostener."
Ansaldi afirma además que esta problemática infantil suele tener como correlato padres con demasiados objetivos sobre los hijos "pero de objetivos propios, es decir, de los padres, que quieren que sus hijos sean esto o lo otro, y no observan las necesidades de los chicos -advierte- El hijo comprende rápidamente qué es lo que se espera de él y siente que si no lo cumple no será visto con la misma mirada paterna. Un aspecto fundamental por trabajar en estas familias es aceptar que las personas también «somos en el fracaso». Está muy bien sacarse un diez. Pero también podemos sacarnos un uno. Eso también es la vida. La vida no siempre es un diez."
Practicants - Auxiliars de conversa -Conserge
Conserge
![]() |
Cristina |
Auxiliar de Conversa (llengua anglesa)
Practicants d'educació infantil
SILVIA
Practicants de primària
.......
Etiquetes de comentaris:
Practicants -Auxiliars de conversa-Conserge
Material i llibres de text 6è de primària
DESCARREGA AQUI
> Material i llibres de text 6è de primària ( CURS 2021-2022)
Material i llibres de text 5È de primària
DESCARREGA AQUI
> Material i llibres de text 5è de primària ( CURS 2021-2022)
Material i llibres de text 4T de primària
DESCARREGA AQUI
> Material i llibres de text 4T de primària ( CURS 2021-2022)
Material i llibres de text 3r de primària
> Material i llibres de text 3r de primària ( CURS 2021-2022)
Material i llibres de text de 2n primària
DESCARREGA AQUI
> Material i llibres de text 2N de primària ( CURS 2021-2022)
Material i llibres de text 1r de primària
DESCARREGA AQUI
> Material i llibres de text 1r de primària ( CURS 2021-2022)
dimecres
Concreció curricular primària
CONCRECIÓ CURRICULAR
Aprovada en claustre
23/04/2012
Aprovada
en Consell Escolar 29/06/2012
-
Independentment de la formació individual que cada mestre/a rep
segons els seus interessos, el claustre participa en seminaris de
formació dirigits a potenciar diferents estratègies per poder fer
efectiu el tractament de les cc.bb dins l'aula i aconseguir un
ensenyament-aprenentatge més real.
-
Establir mecanismes de suport educatiu més efectius, analitzant la
situació de cada alumne/a a nivell tutorial i a nivell de centre,
per detectar allà on és més necessari l'ajuda dels recursos dels
que disposam.
-
Aconseguir un ensenyament-aprenentatge on el veritable protagonista
sigui l'alumnat, donant importància a què l'avaluació sigui
efectiva i també sigui una eina per ensenyar, no només per
qualificar.
-
Des del centre prioritzam la formació cap a metodologia de l'aula i
ús efectiu de les noves tecnologies dins l'aula.
-
En el curs 2011-12 hem iniciat Seccions Europees a l'àrea de
plàstica a tots els cicles de primària.
-
En el curs 2011-12 hem realitzat un seminari de centre en treball
cooperatiu. Metodologia que progressivament anam introduint a les
nostres aules.
Activitats
complementàries i extraescolars.
Les
activitats extraescolars es realitzen vinculades a les competències
bàsiques, al currículum i per tant, a la feina realitzada dins
l'aula. Algunes activitats són particulars d'un grup classe, i
d'altres de tot el centre.
A
partir del currículum i del projecte iniciat cada curs al centre,
cada mestre/a o tutor/a es planteja aquelles activitats
extraescolars que realitzarà amb el seu grup. Per una altra banda,
a nivell de centre, el claustre també planteja activitats
extraescolars on tot l'alumnat està involucrat.
Es
pretén, a partir d'una activitat extraescolar, ajudar l'alumnat a
aconseguir assolir les competències bàsiques. Per aquest motiu, es
dissenyen a partir del currículum i dels interessos dels propis
alumnes, de tal manera que a partir de la realitat que es troba fora
de l'escola, els infants vegin la relació dels continguts que
aprenen dins l'aula.
Ús
i gestió dels espais i dels recursos.
La
introducció de les competències bàsiques obliga a fer una
valoració de la gestió, tant dels espais com dels recursos, i
adequar-los a les noves situacions que es donen dins l'aula. Per
tant, a nivell de centre es valora com rendibiliitzar el millor
possible els recursos i espais dels quals disposam tenint en compte
una sèrie de premises:
-
Tot l'alumnat del centre s'ha de beneficiar dels recursos dels quals
disposa el centre (TIC, aules, espais, suports...)
-
Fer el millor ús possible de tots els espais del centre per
garantir que totes les necessitats quedin cobertes.
-
Dinamitzar l'ús de la biblioteca, augmentant els recursos
disponibles i establint diferents activitats intercicles.
-
Rebre formació en les noves tecnologies de la informació i
comunicació per introduir-les de cada vegada més dins els
processos d'ensenyament-aprenentatge.
-
Valorar necessitats i recursos (espaials i humans) a l'hora
d'elaborar els horaris del centre, així com les peticions del
claustre realitzades a la memòria del curs.
-
No considerar l'escola com a únic espai i aprofitar l'entorn proper
com a recurs espaial.
Formes
de relació entre els integrants de la comunitat educativa.
Encara
que a l'escola el clima de convivència és bo, donam molta
importància a aquest valor i intentam treballar-lo a tots els
nivells. Consensuam eines que ens permetin evitar les situacions de
conflicte, perquè creim que la prevenció és la millor manera
d'evitar-les i treballar aquells casos que van sorgint a nivell de
centre perquè tots hi estam involucrats.
A
nivell de tot el centre es donen unes pautes de comportament que
servesquin de model i a partir d'aquí treballam amb tots els
membres de la comunitat educativa. Hem organitzat torns de mediadors
de pati amb els alumnes de tercer cicle per intentar evitar o per
ajudar a resoldre conflictes que sorgeixen en aquest espai. També
alhora d'intervenció dels mestres, intentam seguir tots el mateix
model d'actuació: negociació de conflictes entre iguals, mediació
i arbitratge.
Volem
que totes les relacions del centre siguin correctes i les potenciam
de diferents formes:
*
Relacions entre membres del claustre: reunions periòdiques.
*
Relacions professor-alumne: es treballa el respecte mutu en tots els
moments dins l'horari lectiu.
*
Relacions centre-família: reunions periòdiques, Consells Escolars,
reunions amb AMPA, celebracions, festes...
*
Relacions entre alumnes: tots els moments dins l'horari escolar i
amb altres activitats extraescolars.
*
Relacions amb altres professionals que treballen al centre:
reunions i comunicació constant.
Relacions
amb l'entorn.
Per
això, quan es dissenyen les programacions didàctiques i les
programacions d'aula, tots els mestres saben que tenen a l'abast un
recurs que ens aporta molta riquesa tant al professorat com a
l'alumnat per poder relacionar els continguts que aprenen
amb situacions quotidianes.
A
nivell de centre hem establert una metodologia basant-nos en els
següents aspectes.
-
És necessari realitzar un canvi metodològic per aconseguir que
l'alumnat sigui més competent. S'ha de fer de forma pautada,
consensuada i progressiva. S'ha d'adequar la metodologia a les
característiques del centre, del nostre alumnat i de cada grup,
seguint una línia comú de centre.
-
Aprofitar la peculiaritat de ser un centre petit, per poder dur a
terme activitats interactuant
els i les alumnes de diferents nivells.
-
Els criteris d'avaluació queden patents a les programacions
didàctiques en general i de forma
més particular en les programacions d'aula de cada mestre/a.
-
Les proves escrites es complementen amb activitats d'autoavaluació
i coavaluació on l'alumnat
està involucrat en la correcció per tal de què siguin els
vertaders protagonistes
del seu procés d'aprenentatge.
-
Utilitzam el procés avaluatiu per ser crítics amb la nostra tasca
dins l'aula i poder adoptar
les decisions que creim necessàries per millorar el procés
d'ensenyament-aprenentatge.
-
Volem un tipus d'avaluació útil, que no servesqui únicament per
avaluar puntualment si s'han assolit uns objectius o continguts,
sinó per saber com i què ha après
el nostre alumnat i a partir d'aquesta infromació analitzar,
valorar i modificar les nostres programacions per aconseguir millors
resultats.
-
Mantindrem tres moments en l'avaluació: inicial, contínua i final.
S'ha d'avaluar tot el procés. Hem de saber d'on partim, com i què
feim per aconseguir un objectiu/contingut i confirmar si realment
s'ha assolit.
-
L'avaluació de tot el procés també ens facilita tenir constància
de l'assoliment de les competències bàsiques, comprovant si
l'alumnat a més d'aprendre continguts interioritza la seva utilitat
i és capaç d'extrapolar-los a altres contextos.
-
S'estableixen criteris d'etapa i centre a l'hora d'avaluar i puntuar
consensuats a nivell de centre per aconseguir coordinació i
coherència.
*
Si algun alumne/a no promociona, es considera repetir el darrer curs
d'un cicle. Només en aquells casos que pel grau de maduresa o per
no haver assolit el nivell de
competències mínim ,es creu que no podrà seguir, des d'un
principi, els objectius del curs següent i que el no promocionar li
pot beneficiar més.
*
Per als alumnes amb necessitats educatives especials segons les
avaluacions psicopedagògiques de l'equip d'orientació educativas,
tindran les adaptacions currciculars pertinents
i es farà un seguiment individualitzat d'aquest alumnat.
Comissió
de Coordinació Pedagògica.
Per
les característiques del nostre centre de menys de nou unitats, per
tenir un claustre petit i part d'ell itinerant, no s'ha estipulat
una CCP permanent, sinó que les funcions atorgades a aquesta
comissió segons el ROCF, les realitzam en les reunions de claustre
i cicle. D'aquesta manera, tots els cicles i etapes hi estat
representats i assabentats de les línies d'actuació del centre
d'una forma directa.
Coordinació
cicles / intercicles / etapes.
Tenim
com a prioritat establir una línia de centre coordinada i
consensuada. Per aquet motiu, s'estableix un calendari trimestral
per assegurar que hi haurà les reunions dedicades a tal efecte.
Tenim
tres línies de coordinació:
-
Mestres d'un mateix cicle.
-
A causa de ser un centre petit s'estableixen reunios d'etapa
pràcticament setmanalment, perquè la realitat és que molts de
mestres estan involucrats a tots els cicles. Amb aquestes reunions
es pretén aconseguir pautes seqüenciades per cicle, amb
coherència, i relacionades amb el cicle anterior i posterior.
-
Coordinació entre l'etapa d'infantil i primària, per consensuar
una líniea d'actuació que aproximi les dues etapes, i sobretot, el
pas de P5 a 1r de Primària.
Coordinació
Equip de Suport.
L'Equip
de Suport al nostre centre està format per les següents persones:
Orientadora (1 dia a la setmana), PT (3 dies a la setmana), AL (1
dia a la setmana).
L'orientadora
no coincideix amb l'AL, però sí amb la PT, que és la coordinadora
de l'Equip de Suport del Centre. L'AL i la PT sí coincideixen i es
poden coordinar.
S'han
establert les reunios setmanals següents:
Equip
de Suport (PT, orientadora, directora), PT amb mestres, AL amb
mestres.
Aquestes
reunions ens serveixen per coordinar l'atenció a l'alumnat NESE del
centre, prioritzant els suports i fent el seguiment d'aquest alumnat
i del suport que reben. Entre d'altres funcions tenen les següents:
-
Col·laborar i aconsellar els tutors/es i altres mestres en models
organitzatius d'aula i donar pautes a seguir dins l'aula o amb algun
alumne/a determinat.
-
Ajudar a la realització de les adaptacions curriculars i informes
de l'alumnat NESE.
-
Coordinar-se o col·laborar amb serveis externs.
-
Passar les proves necessàries per fer la valoració i elaborar
l'informe per conèixer el grau de maduresa d'un infant que es
considera té dificultats.
-
Reunions explicatives a les famílies de la valoració que s'ha fet
al seu fill/a i ajudar-los a què rebin les ajudes externes
possibles i l'atenció de serveis externs...
A
les reunions de cicle, etapa o claustre es pot sol·licitar que
l'orientadora ens doni pautes per aquell alumnat amb el qual trobam
dificultats, ja que la PT i la direcció li faran arribar les
demandes. Cada setmana, a la reunió de l'Equip de Suport, es fa el
seguiment dels alumnes que ja han estat valorats i reben algun tipus
de suport, com d'aquells altres que són valorats en aquell moment o
estan pendents de valoració o presenten alguna dificultat
d'aprenentatge.
Coordinació
de Centre.
El
fet de ser un centre petit, facilita la comunicació entre tot el
centre.
Amb
les reunions estipulades setmanalment amb l'Equip de Suport i la
resta de mestres, reunions de claustre, de cicle i d'etapa, tots els
mestres tenen una idea global de tot el centre. A més a més
facilita que les relacions entre tots els membres de la comunitat
educativa sigui molt familiar i directa.
Utilitzam
també les reunions de claustre per donar una continuïtat al
treball per competències i estipulam reunions per explicar i donar
a conèixer aquelles pràctiques educatives que ens han donat bon
resultat i que es poden adaptar a la resta de cicles.
Realment,
l'objectiu de les reunions de centre establertes, és aconseguir una
millora en la qualitat de l'ensenyament i que l'alumnat sigui
vertaderament competent.
-
atenció individualitzada (està garantida en el cas dels grups poc
nombrosos i també
en aquells casos de nins NESE que reben atenció prioritària de la
PT i de l'AL; en aquests casos l'equip de suport decideix si
l'atenció fora de l'aula és la més convenient o no).
a)A
l’etapa d’educació infantil;
com mesura excepcional per alumnes amb nee “.... es podrà
autoritzar la
permanència de l’alumne un any més en el segon cicle de
l’Educació Infantil, a petició de la Direcció del centre on
estigui escolaritzat, previ informe del tutor i conformitat de la
família, quan a l’informe de l’EOEP s’estimi que aquesta
permanència li permetrà assolir els objectius de l’etapa o serà
beneficiosa per a la seva socialització. La Inspecció d’Educació
elaborarà un informe sobre la procedència d’aquesta
autorització” (Ordre
de 14 de febrer de 1996 sobre avaluació d’alumnes amb necessitats
educatives especials).
b) A
l’etapa d’educació primària “
al final de cada cicle i com a conseqüència del procés
d’avaluació es decideix sobre la promoció de l’alumne al cicle
següent. La decisió de fer quedar un any més en algun cicle,
només es podrà adoptar una vegada durant l’educació primària.
En el cas dels nins/es amb NEE podrà repetir dues vegades al llarg
de l´etapa en el cas de que no hagi repetit a infantil. El mestre
tutor o tutora és qui adopta aquesta decisió, amb audiència
prèvia dels pares o tutors, tenint en compte l’opinió i els
informes dels altres mestres (equip docent) que intervenen
directament en el procés d’ensenyament/aprenentatge de l’alumne
i dels serveis corresponents d’orientació psicopedagògica. En
qualsevol cas, la decisió es pren després d’haver valorat
l’assoliment dels objectius programats, el grau de satisfacció
referit a l’aprenentatge amb relació a les capacitats de
l’alumne, i les conseqüències previsibles, positives i
negatives, que cada una de les opcions possibles pugui tenir pel que
fa al procés global d’aprenentatge de l’alumne. En el cas de
prendre la decisió de promoció s’ha de fer constar en acta el
motiu de la decisió.
Si un alumne promociona
d’un cicle a un altre i ha assolit de forma incompleta els
objectius corresponents, ha de tenir el reforç educatiu adequat per
fer-ho en el cicle o en l’etapa en què s’incorpora. Per als
alumnes amb necessitats educatives especials segons les avaluacions
psicopedagògiques fetes pels serveis d’orientació educativa i
psicopedagògica de la Conselleria d’Educació i Cultura s’han
de fer les adaptacions curriculars corresponents” (art
23 Decret 125/2000, de 8 de setembre, pel qual s’estableix
l’ordenació dels ensenyaments de l’EI, l’EP i l’ESO a les
Illes Balears).
-
S'exigeix a l'alumnat la lectura d'un llibre en català i un altre
en castellà per trimestre
i la realització d'una fitxa de comprensió lectora.
-
Volem posar en marxa un projecte de dinamització de biblioteca
escolar. La primera fase és
l'adequació i adquisició de material de lectura i després, una
vegada tinguem la biblioteca organitzada, consensuar a nivell de
centre diferents activitats que potenciïn la lectura i l'ús de la
biblioteca escolar.
-
Dur un seguiment de la comprensió lectora en tots els grups del
centre, establint un mínim
d'objectius per cicle i etapa.
Tractament
de les TIC.
Al
nostre centre ens preocupa conscienciar i fer un ús efectiu de les
noves tecnologies i dels recursos a la nostra disposició.
Consideram
que molta de la formació per al professorat que necessitam és en
aquest aspecte i tenim previst continuar formant-nos amb l'ús de
les TIC.
No
totes les aules del centre disposen dels mateixos recursos, per
minvar aquesta mancança establim uns horaris perquè tots puguin
utilitzar-los.
No
s'ha estipulat un horari setmanal d'informàtica, sinó que els
recursos estan a l'abast de tots els grups, en uns horaris
estipulats, per poder garantir que tot l'alumnat hi tengui accés.
Les
activitats relacionades amb les TIC es fan dins l'aula segons la
programació de cada mestre/a i no estan limitades a un horari en
concret. És important formar també a l'alumnat en l'ús de les
noves tecnologies perquè sigui real i útil i s'ha de potenciar la
recerca i anàlisi d'informació.
També,
a través de la pàgina web del centre
(http://cpgalatzo.googlepages.com),
ens volem involucrar amb les noves tecnologies i la intenció és
anar ampliant-la i introduint noves informacions perquè sigui un
recurs efectiu de l'escola. I a nivell de centre, de cada vegada
introduîm més les noves tecnologies per donar i rebre informació
i establir vies de comunicació entre tots els membres de la
comunitat educativa.
La
coordinació a nivell de centre és important i tot el claustre
treballa per
detectar
i millorar aquells aspectes que consideram importants pel bon
funcionament d'un grup.
Sabem que els valors no només s'han d'inculcar des de l'escola, la
família és el pilar principal. Per això, els tutors i tutores a
les reunions amb les famílies consensuen unes pautes a seguir.
A
nivell de centre s'ha d'estipular un llistat dels valors que
principalment volem inculcar, i dividir-los per etapes i cicles per
poder incidir en cada curs en uns valors determinats, sense deixar
de treballar els altres i fent incís en aquells que per les
circumstàncies o característiques d'un grup sigui més important
treballar.
Etiquetes de comentaris:
Concreció curricular primària
Subscriure's a:
Missatges (Atom)