CAPÇALERA

divendres

Informació per a les famílies

Seguretat en internet

Seguridad en internet  ¿Conoces a todo el mundo en internet?


Las redes sociales, el chat y los blogs son herramientas de uso común y generalizado entre los adolescentes. Estas herramientas de comunicación pueden ser utilizadas por personas desconocidas para engañar a los menores, con diferentes fines.

Este vídeo os alerta sobre situaciones extrañas y os ofrece recomendaciones sobre cómo actuar en estos casos.





CONSEJO 1: No intercambies información personal, contraseñas o datos de tu familia con desconocidos ni los escribas en sitios públicos. En Internet, cualquiera puede hacerse pasar por otro.

CONSEJO 2: Comparte con tus padres o maestros, cualquier duda o situación que te parezca extraña en Internet.

CONSEJO 3: Acércate a tu hij@ para saber con quiénes se relaciona y qué hace en Internet. Ell@s necesitan de tu guía para no perderse.

ARTICLES INTERESSANTS

Los riesgos de ser chicos autoexigentes 

Pueden tener síntomas físicos y deprimirse ante los fracasos.
Su boletín está dentro de los mejorcitos de la clase. No se le conocen problemas de conducta. Va a natación, estudia guitarra y es un as en computación.
¿El chico –o la chica– perfecto? Algo así. Y toda la familia festeja, orgullosa.
Haste que de la noche a la mañana, antes del próximo examen o de la clase que ha preparado con tanta dedicación, sucede lo imprevisto: súbitamente la fiebre trepa hasta los 40°, siente náuseas, dolor abdominal, mareos. Faltará a la escuela y la situación se repetirá, de ahora en más, cada vez que deba demostrar ese rendimiento especial que siempre se espera de ella o de él.

“Sí, esta clase de chicos llega a menudo a consulta –explica la licenciada Stella Maris Gulian, psicóloga especialista en niños del staff del Centro Dos, reconocida institución psicoanalítica porteña que atiende a más de 3000 pacientes–. Son chicos con autoexigencias que preocupan. No toleran sacarse un 8, si no son abanderados sienten que fallaron y, en general, reaccionan con llanto o desesperación frente a estas situaciones... Expresan una angustia masiva cada vez que una pequeña "manchita" en su rendimiento." Para Cristina Calcagnini, psicoanalista de la Escuela Freudiana de Buenos Aires, docente del posgrado en Clínica con Niños y supervisora del Centro Dos, "si bien cada caso es individual, hay varias hipótesis -afirma-. Es muy probable que, sin que esto implique un trasfondo familiar caótico, ese chico tan autoexigente tenga miedo a no responder al ideal que han forjado sus padres.. Por eso no siempre es imprescindible la intervención terapéutica: cuando los papás escuchan un poco más a sus hijos, es posible que esa autoexigencia ceda."

Stella Maris Gulian agrega que estos niños son también la expresión de un mundo centrado cada vez en el rendimiento y la competencia. "Sus agendas parecen ya complicarse desde muy pequeños", sostienen las psicólogas chilenas Cecilia Araya y Sofía Lecaros en un artículo de diario trasandino El Mercurio. "Hace algunas años -dicen- se esperaba que hubieran aprendido a leer y a escribir al cabo de cursar primer grado, pero ahora la lectoescritura es un objetivo en el jardín de infantes."

Expulsados del paraíso
¿Por qué motivo puede un chico renunciar a jugar o a divertirse y en su lugar encerrarse a estudiar durante horas o entrenar un deporte sin descanso soñando ser el primero?

"Por varias razones -explica Stella Maris Gulian-. Algunas, porque los padres no toleran un niño con fallas: el hijo tiene que ser perfecto. Otras, porque esos chicos tal vez tienen que resarcir a los padres de algo que sienten que no pudieron. Y también puede pasar que se impongan «ser perfectos» para no causar problemas a los papás. Tal vez traer un buen boletín puede ser una  forma de sacar a la madre de una depresión. Parece que para el chico a veces hay una sola opción: para ser amado hay ser perfecto. Si no, será expulsado del paraíso.

Los chicos muy autoexigentes suelen alimentar una rueda de la que son víctimas: todos esperan mucho de ellos. "Y ellos responden sobreadaptándose -reflexiona Calcagnini-. Es que tienen recursos para ir enmascarando lo que les pasa: se las arreglan solos y por eso a menudo su problemática no llega a la escucha de los padres. Entonces es así cuando puede aparecer el síntoma físico."

Permiso para fallar

Para la licenciada Silvia Tomas, docente de Posgrado Psicoanalítico en clínica de la niñez y la adolescencia del Centro Dos, afirma que "estos chicos, los que se toman la escuela con gran exigencia o que se desesperan, enojan o entristecen ante cualquier pequeña dificultad, no conciben la posibilidad de error. El error no es posible ni es tolerado. El problema es que esta sobreexigencia puede ser vista como una virtud por los padres. Sin embargo, esta mirada paterna niega el padecimiento de estos chicos, que o hacerles sentir que jamás llegarán a ningún objetivo porque los buenos resultados nunca serán suficientes".

La licenciada Calcagnini añade que, en el futuro, la problemática de la autoexigencia puede dar lugar también a patologías vinculadas con la obsesión por la figura física y los trastornos alimentarios. "Así como ese chico fue capaz de dejar de lado su deseo, que era salir a jugar para ponerse a estudiar y sacar la mejor nota -reflexiona- también puede imponerse la abstinencia de la ingesta, porque dejar de comer requiere de un control y un esfuerzo terribles¨.

"El  bajo nivel de aceptación frente a la frustración o el fracaso suelen ser conductas aprendidas en la casa y por lo general tienen impacto en la vida adulta: frente a lo inesperado, a lo que no se puede controlar o a la mirada de los otros siempre existe el riesgo de ser juzgado, y puede ocurrir que ese chico, cuando adulto, evite caer en situaciones que impliquen exposición", plantea Claudia Ansaldi, terapeuta holística y acompañante terapéutico.
"El problema no es solamente el miedo al fracaso -añade la terapeuta- sino también miedo al éxito, porque el éxito implica un alto grado de exposición, y se trata de una circunstancia que esta clase de chicos no siempre puede sostener."
Ansaldi afirma además que esta problemática infantil suele tener como correlato padres con demasiados objetivos sobre los hijos "pero de objetivos propios, es decir, de los padres, que quieren que sus hijos sean esto o lo otro, y no observan las necesidades de los chicos -advierte- El hijo comprende rápidamente qué es lo que se espera de él y siente que si no lo cumple no será visto con la misma mirada paterna. Un aspecto fundamental por trabajar en estas familias es aceptar que las personas también «somos en el fracaso». Está muy bien sacarse un diez. Pero también podemos sacarnos un uno. Eso también es la vida. La vida no siempre es un diez."

Practicants - Auxiliars de conversa -Conserge


Conserge
Cristina

Auxiliar de Conversa (llengua anglesa)


Practicants  d'educació infantil



SILVIA


Practicants  de primària
.......














Material i llibres de text 6è de primària

DESCARREGA AQUI

>   Material i llibres de text 6è de primària ( CURS 2021-2022) 

Material i llibres de text 5È de primària

DESCARREGA AQUI

>   Material i llibres de text 5è de primària ( CURS 2021-2022) 

Material i llibres de text 4T de primària

DESCARREGA AQUI

>   Material i llibres de text 4T de primària ( CURS 2021-2022) 

Material i llibres de text 3r de primària

DESCARREGA AQUI

>   Material i llibres de text 3r de primària ( CURS 2021-2022) 

Material i llibres de text de 2n primària

DESCARREGA AQUI

>   Material i llibres de text 2N de primària ( CURS 2021-2022) 

Material i llibres de text 1r de primària

DESCARREGA AQUI

>   Material i llibres de text 1r de primària ( CURS 2021-2022) 

dimecres

Concreció curricular primària



    CONCRECIÓ CURRICULAR

    EDUCACIÓ PRIMÀRIA

    Descarrega l'arxiu aquí
    https://drive.google.com/file/d/19NlgF4F8mAjTuExHBDpMNxTQZONyhUuE/view?usp=sharing

Aprovada en claustre 23/04/2012
Aprovada en Consell Escolar 29/06/2012

    - Independentment de la formació individual que cada mestre/a rep segons els seus interessos, el claustre participa en seminaris de formació dirigits a potenciar diferents estratègies per poder fer efectiu el tractament de les cc.bb dins l'aula i aconseguir un ensenyament-aprenentatge més real.
    - Establir mecanismes de suport educatiu més efectius, analitzant la situació de cada alumne/a a nivell tutorial i a nivell de centre, per detectar allà on és més necessari l'ajuda dels recursos dels que disposam.
    - Aconseguir un ensenyament-aprenentatge on el veritable protagonista sigui l'alumnat, donant importància a què l'avaluació sigui efectiva i també sigui una eina per ensenyar, no només per qualificar.
    - Des del centre prioritzam la formació cap a metodologia de l'aula i ús efectiu de les noves tecnologies dins l'aula.
    - En el curs 2011-12 hem iniciat Seccions Europees a l'àrea de plàstica a tots els cicles de primària.
    - En el curs 2011-12 hem realitzat un seminari de centre en treball cooperatiu. Metodologia que progressivament anam introduint a les nostres aules.
    Activitats complementàries i extraescolars.
    Les activitats extraescolars es realitzen vinculades a les competències bàsiques, al currículum i per tant, a la feina realitzada dins l'aula. Algunes activitats són particulars d'un grup classe, i d'altres de tot el centre.
    A partir del currículum i del projecte iniciat cada curs al centre, cada mestre/a o tutor/a es planteja aquelles activitats extraescolars que realitzarà amb el seu grup. Per una altra banda, a nivell de centre, el claustre també planteja activitats extraescolars on tot l'alumnat està involucrat.
    Es pretén, a partir d'una activitat extraescolar, ajudar l'alumnat a aconseguir assolir les competències bàsiques. Per aquest motiu, es dissenyen a partir del currículum i dels interessos dels propis alumnes, de tal manera que a partir de la realitat que es troba fora de l'escola, els infants vegin la relació dels continguts que aprenen dins l'aula.
    Ús i gestió dels espais i dels recursos.
    La introducció de les competències bàsiques obliga a fer una valoració de la gestió, tant dels espais com dels recursos, i adequar-los a les noves situacions que es donen dins l'aula. Per tant, a nivell de centre es valora com rendibiliitzar el millor possible els recursos i espais dels quals disposam tenint en compte una sèrie de premises:
    - Tot l'alumnat del centre s'ha de beneficiar dels recursos dels quals disposa el centre (TIC, aules, espais, suports...)
    - Fer el millor ús possible de tots els espais del centre per garantir que totes les necessitats quedin cobertes.
    - Dinamitzar l'ús de la biblioteca, augmentant els recursos disponibles i establint diferents activitats intercicles.
    - Rebre formació en les noves tecnologies de la informació i comunicació per introduir-les de cada vegada més dins els processos d'ensenyament-aprenentatge.
    - Valorar necessitats i recursos (espaials i humans) a l'hora d'elaborar els horaris del centre, així com les peticions del claustre realitzades a la memòria del curs.
    - No considerar l'escola com a únic espai i aprofitar l'entorn proper com a recurs espaial.
    Formes de relació entre els integrants de la comunitat educativa.
    Encara que a l'escola el clima de convivència és bo, donam molta importància a aquest valor i intentam treballar-lo a tots els nivells. Consensuam eines que ens permetin evitar les situacions de conflicte, perquè creim que la prevenció és la millor manera d'evitar-les i treballar aquells casos que van sorgint a nivell de centre perquè tots hi estam involucrats.
    A nivell de tot el centre es donen unes pautes de comportament que servesquin de model i a partir d'aquí treballam amb tots els membres de la comunitat educativa. Hem organitzat torns de mediadors de pati amb els alumnes de tercer cicle per intentar evitar o per ajudar a resoldre conflictes que sorgeixen en aquest espai. També alhora d'intervenció dels mestres, intentam seguir tots el mateix model d'actuació: negociació de conflictes entre iguals, mediació i arbitratge.
    Volem que totes les relacions del centre siguin correctes i les potenciam de diferents formes:
    * Relacions entre membres del claustre: reunions periòdiques.
    * Relacions professor-alumne: es treballa el respecte mutu en tots els moments dins l'horari lectiu.
    * Relacions centre-família: reunions periòdiques, Consells Escolars, reunions amb AMPA, celebracions, festes...
    * Relacions entre alumnes: tots els moments dins l'horari escolar i amb altres activitats extraescolars.
    * Relacions amb altres professionals que treballen al centre: reunions i comunicació constant.
    Relacions amb l'entorn.
    A nivell de centre hem establert una metodologia basant-nos en els següents aspectes.
    - És necessari realitzar un canvi metodològic per aconseguir que l'alumnat sigui més competent. S'ha de fer de forma pautada, consensuada i progressiva. S'ha d'adequar la metodologia a les característiques del centre, del nostre alumnat i de cada grup, seguint una línia comú de centre.
    - Mantindrem tres moments en l'avaluació: inicial, contínua i final. S'ha d'avaluar tot el procés. Hem de saber d'on partim, com i què feim per aconseguir un objectiu/contingut i confirmar si realment s'ha assolit.
    - L'avaluació de tot el procés també ens facilita tenir constància de l'assoliment de les competències bàsiques, comprovant si l'alumnat a més d'aprendre continguts interioritza la seva utilitat i és capaç d'extrapolar-los a altres contextos.
    - S'estableixen criteris d'etapa i centre a l'hora d'avaluar i puntuar consensuats a nivell de centre per aconseguir coordinació i coherència.
    Comissió de Coordinació Pedagògica.
    Per les característiques del nostre centre de menys de nou unitats, per tenir un claustre petit i part d'ell itinerant, no s'ha estipulat una CCP permanent, sinó que les funcions atorgades a aquesta comissió segons el ROCF, les realitzam en les reunions de claustre i cicle. D'aquesta manera, tots els cicles i etapes hi estat representats i assabentats de les línies d'actuació del centre d'una forma directa.
    Coordinació cicles / intercicles / etapes.
    Tenim com a prioritat establir una línia de centre coordinada i consensuada. Per aquet motiu, s'estableix un calendari trimestral per assegurar que hi haurà les reunions dedicades a tal efecte.
    Tenim tres línies de coordinació:
    - Mestres d'un mateix cicle.
    - A causa de ser un centre petit s'estableixen reunios d'etapa pràcticament setmanalment, perquè la realitat és que molts de mestres estan involucrats a tots els cicles. Amb aquestes reunions es pretén aconseguir pautes seqüenciades per cicle, amb coherència, i relacionades amb el cicle anterior i posterior.
    - Coordinació entre l'etapa d'infantil i primària, per consensuar una líniea d'actuació que aproximi les dues etapes, i sobretot, el pas de P5 a 1r de Primària.
    Coordinació Equip de Suport.
    L'Equip de Suport al nostre centre està format per les següents persones: Orientadora (1 dia a la setmana), PT (3 dies a la setmana), AL (1 dia a la setmana).
    L'orientadora no coincideix amb l'AL, però sí amb la PT, que és la coordinadora de l'Equip de Suport del Centre. L'AL i la PT sí coincideixen i es poden coordinar.
    S'han establert les reunios setmanals següents:
    Equip de Suport (PT, orientadora, directora), PT amb mestres, AL amb mestres.
    Aquestes reunions ens serveixen per coordinar l'atenció a l'alumnat NESE del centre, prioritzant els suports i fent el seguiment d'aquest alumnat i del suport que reben. Entre d'altres funcions tenen les següents:
    - Col·laborar i aconsellar els tutors/es i altres mestres en models organitzatius d'aula i donar pautes a seguir dins l'aula o amb algun alumne/a determinat.
    - Ajudar a la realització de les adaptacions curriculars i informes de l'alumnat NESE.
    - Coordinar-se o col·laborar amb serveis externs.
    - Passar les proves necessàries per fer la valoració i elaborar l'informe per conèixer el grau de maduresa d'un infant que es considera té dificultats.
    - Reunions explicatives a les famílies de la valoració que s'ha fet al seu fill/a i ajudar-los a què rebin les ajudes externes possibles i l'atenció de serveis externs...
    A les reunions de cicle, etapa o claustre es pot sol·licitar que l'orientadora ens doni pautes per aquell alumnat amb el qual trobam dificultats, ja que la PT i la direcció li faran arribar les demandes. Cada setmana, a la reunió de l'Equip de Suport, es fa el seguiment dels alumnes que ja han estat valorats i reben algun tipus de suport, com d'aquells altres que són valorats en aquell moment o estan pendents de valoració o presenten alguna dificultat d'aprenentatge.
    Coordinació de Centre.
    El fet de ser un centre petit, facilita la comunicació entre tot el centre.
    Amb les reunions estipulades setmanalment amb l'Equip de Suport i la resta de mestres, reunions de claustre, de cicle i d'etapa, tots els mestres tenen una idea global de tot el centre. A més a més facilita que les relacions entre tots els membres de la comunitat educativa sigui molt familiar i directa.
    Utilitzam també les reunions de claustre per donar una continuïtat al treball per competències i estipulam reunions per explicar i donar a conèixer aquelles pràctiques educatives que ens han donat bon resultat i que es poden adaptar a la resta de cicles.
    Realment, l'objectiu de les reunions de centre establertes, és aconseguir una millora en la qualitat de l'ensenyament i que l'alumnat sigui vertaderament competent.
    a)A l’etapa d’educació infantil; com mesura excepcional per alumnes amb nee “.... es podrà autoritzar la permanència de l’alumne un any més en el segon cicle de l’Educació Infantil, a petició de la Direcció del centre on estigui escolaritzat, previ informe del tutor i conformitat de la família, quan a l’informe de l’EOEP s’estimi que aquesta permanència li permetrà assolir els objectius de l’etapa o serà beneficiosa per a la seva socialització. La Inspecció d’Educació elaborarà un informe sobre la procedència d’aquesta autorització” (Ordre de 14 de febrer de 1996 sobre avaluació d’alumnes amb necessitats educatives especials).
    b) A l’etapa d’educació primària “ al final de cada cicle i com a conseqüència del procés d’avaluació es decideix sobre la promoció de l’alumne al cicle següent. La decisió de fer quedar un any més en algun cicle, només es podrà adoptar una vegada durant l’educació primària. En el cas dels nins/es amb NEE podrà repetir dues vegades al llarg de l´etapa en el cas de que no hagi repetit a infantil. El mestre tutor o tutora és qui adopta aquesta decisió, amb audiència prèvia dels pares o tutors, tenint en compte l’opinió i els informes dels altres mestres (equip docent) que intervenen directament en el procés d’ensenyament/aprenentatge de l’alumne i dels serveis corresponents d’orientació psicopedagògica. En qualsevol cas, la decisió es pren després d’haver valorat l’assoliment dels objectius programats, el grau de satisfacció referit a l’aprenentatge amb relació a les capacitats de l’alumne, i les conseqüències previsibles, positives i negatives, que cada una de les opcions possibles pugui tenir pel que fa al procés global d’aprenentatge de l’alumne. En el cas de prendre la decisió de promoció s’ha de fer constar en acta el motiu de la decisió.
    Si un alumne promociona d’un cicle a un altre i ha assolit de forma incompleta els objectius corresponents, ha de tenir el reforç educatiu adequat per fer-ho en el cicle o en l’etapa en què s’incorpora. Per als alumnes amb necessitats educatives especials segons les avaluacions psicopedagògiques fetes pels serveis d’orientació educativa i psicopedagògica de la Conselleria d’Educació i Cultura s’han de fer les adaptacions curriculars corresponents” (art 23 Decret 125/2000, de 8 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’EI, l’EP i l’ESO a les Illes Balears).
    Tractament de les TIC.
    Al nostre centre ens preocupa conscienciar i fer un ús efectiu de les noves tecnologies i dels recursos a la nostra disposició.
    Consideram que molta de la formació per al professorat que necessitam és en aquest aspecte i tenim previst continuar formant-nos amb l'ús de les TIC.
    No totes les aules del centre disposen dels mateixos recursos, per minvar aquesta mancança establim uns horaris perquè tots puguin utilitzar-los.
    No s'ha estipulat un horari setmanal d'informàtica, sinó que els recursos estan a l'abast de tots els grups, en uns horaris estipulats, per poder garantir que tot l'alumnat hi tengui accés.
    Les activitats relacionades amb les TIC es fan dins l'aula segons la programació de cada mestre/a i no estan limitades a un horari en concret. És important formar també a l'alumnat en l'ús de les noves tecnologies perquè sigui real i útil i s'ha de potenciar la recerca i anàlisi d'informació.
    A nivell de centre s'ha d'estipular un llistat dels valors que principalment volem inculcar, i dividir-los per etapes i cicles per poder incidir en cada curs en uns valors determinats, sense deixar de treballar els altres i fent incís en aquells que per les circumstàncies o característiques d'un grup sigui més important treballar.