PROJECTE
LINGÜÍSTIC
APROVAT
EN CLAUSTRE: 14 SETEMBRE 2015
CONSELL
ESCOLAR: 19 OCTUBRE 2015
EL
PROJECTE LINGÜÍSTIC DE CENTRE DEL CP GALATZÓ.
ÍNDEX
0.
Introducció......................................................................................................................................4
0.1.El
Projecte Lingüístic de
Centre.....................................................................................................4
1.
Context
sociolingüístic...................................................................................................................5
1.1.
Alumnat.........................................................................................................................................5
1.2.
Entorn............................................................................................................................................5
2.
La
llengua catalana, llengua vehicular i
d’aprenentatge............................................................6
2.1.
La llengua, vehicle de comunicació i de convivència
…...........................................................6
2.1.1.
El català, vehicle de
comunicació..............................................................................................6
2.1.2.
El català, eina de
convivència....................................................................................................6
2.2.
L’aprenentatge/ensenyament de la llengua
catalana................................................................6
2.2.1.
Estratègies d’immersió
lingüística.............................................................................................6
2.2.2.
Llengua
oral................................................................................................................................6
2.2.3.
Llengua
escrita...........................................................................................................................7
2.2.4.
Relació llengua oral i llengua
escrita.........................................................................................7
2.2.5.
La llengua en les diverses
àrees.................................................................................................7
2.2.6.
Continuïtat i coherència entre cicles i
nivells.............................................................................8
2.2.7.
Acollida d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua
vehicular............................8
2.2.8.
Activitats d’incentivació de l’ús de la
llengua............................................................................8
2.2.9.
Avaluació del coneixement de la
llengua...................................................................................8
2.2.10.
Materials
didàctics....................................................................................................................8
2.3.
El català llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe
......................................................9
2.3.1.
Informació
multimèdia...............................................................................................................9
2.3.2.
Usos
lingüístics...........................................................................................................................9
2.3.3.
Diversitat lingüística del centre i de la societat en el
currículum...............................................9
2.3.4.
Català i llengües
d’origen...........................................................................................................9
3.
La llengua
castellana....................................................................................................................10
3.1.
L’aprenentatge/ensenyament de la llengua
castellana...........................................................10
3.1.1.
Introducció de la llengua
castellana.........................................................................................10
3.1.2.
Llengua
oral.............................................................................................................................10
3.1.3.
Llengua
escrita.........................................................................................................................10
3.1.4.
Alumnat
nouvingut...................................................................................................................10
4.
La llengua
estrangera...................................................................................................................10
4.1.
Estratègies
generals per a l’assoliment de l’objectiu de
l’etapa............................................11
4.1.1.
Desplegament del
currículum...................................................................................................11
4.1.2.
Metodologia..............................................................................................................................11
4.1.3.
Materials didàctics per a l’aprenentatge de la llengua
estrangera............................................11
4.1.4.
L’ús de la llengua estrangera a
l’aula.......................................................................................11
Organització
i
gestió......................................................................................................................12
5.1.
Organització
dels usos
lingüístics.............................................................................................12
5.1.1.
Llengua del
centre....................................................................................................................12
5.1.2.
Documents de
centre................................................................................................................12
5.1.3.
Ús no sexista del
llenguatge.....................................................................................................12
5.1.4.
Comunicació
externa................................................................................................................12
5.1.5.
Llengua de relació amb les
famílies.........................................................................................13
5.1.6.
Educació no
formal..................................................................................................................13
5.1.6.1.
Serveis d’educació no
formal...............................................................................................13
5.1.6.2.
Activitats
extraescolars.........................................................................................................13
5.1.6.3.Contractació
d’activitats extraescolars a les
empreses..........................................................13
5.2
.Plurilingüisme
al centre
educatiu............................................................................................14
5.2.1.
Actituds
lingüístiques...............................................................................................................14
5.2.2Mediació
lingüística (traducció i
facilitació)..............................................................................14
5.3.
Alumnat
nouvingut....................................................................................................................14
5.4.
Organització
dels recursos humans
…....................................................................................14
5.4.1.El
pla de formació de centre en temes
lingüístics.....................................................................14
5.5.
Organització
de la programació
curricular........................................................................….15
5.5.1.Coordinació
cicles i
nivells.......................................................................................................15
5.6.
Biblioteca
escolar.......................................................................................................................15
5.6.1.
Accés i ús de la
informació.......................................................................................................15
5.6.2.Pla
de lectura de
centre..............................................................................................................15
5.7.
Projecció del centre
…..............................................................................................................16
5.7.1.
Pàgina web del
centre...............................................................................................................16
5.8.
Intercanvis
i
mobilitat...............................................................................................................16
6.
Concrecció del PLC en la PGA del centre i avaluació de la
concrecció..................................16
7.
Concreció de les àrees impartides en cada llengua
............................................16
8.
Coordinació entre les àrees. Metodologia i
coordinació....................................18
9.
seguiment i avaluació del projecte i de
l'alumnat...............................................19
PROJECTE
LINGÜÍSTIC DEL CEIP GALATZÓ.
Elaboració
durant el curs 2015-16.
0.
Introducció.
Durant
els darrers cursos vam elaborar nous projectes lingüístics a partir
de la normativa que ens anava indicant la Conselleria d'Educació.
Una
vegada el TSJIB va deixar sense efectes la Resolució de 28 de juliol
de 2014, que és la que dictava les pautes a seguir per elaborar el
PTIL, el claustre, per majoria, sol·licità l'elaboració d'un
Projecte Lingüístic adaptant-lo a la nostra realitat pel curs
escolar 2014-15 i amb la intenció d'aprovar un nou Projecte
Lingüístic a partir del curs 2015-16 segons la normativa vigent.
El
document elaborat sorgeix de la reflexió de tot el professorat
envers l´ús de les llengües d'ensenyament que es fa al centre i
regula el treball de llengua en el currículum del català, castellà,
anglès i la resta d'àrees que s´hi contemplen.
0.1.
El Projecte Lingüístic de Centre.
El
PLC s’ha d’entendre com un procés de reflexió del tractament de
les diverses llengües que, a diferents nivells, hi ha en un centre
educatiu. El Projecte Lingüístic forma part del Projecte Educatiu i
ha de tenir present tant el marc legal com la diagnosi de la realitat
del centre i ha de definir-se en aquests grans temes: el paper de la
llengua vehicular, el tractament de les llengües curriculars i els
aspectes d’organització i de gestió que tinguin repercussions
lingüístiques. Els principis expressats en el PLC s’han de
desenvolupar en la resta de documents de gestió del centre i s’ha
de concretar en el pla anual.
OBJECTIUS
I ESTRATÈGIES.
-
Aconseguir alumnat competent en les dues llengües oficials.
-
Millorar les competències lingüístiques del nostre alumnat en
llengua estrangera (anglès).
-
Utilitzar la llengua estrangera en àrees no lingüístiques com a
llengua d'ensenyament.
-
Treballar perquè la comunitat educativa valori i respecti les dues
llengües oficials i la llengua estrangera per igual.
-
Crear situacions educatives on l'alumnat tengui la necessitat de
comunicar-se i expressar-se en les tres llengües.
-
Coordinar-nos amb l'institut per poder millorar la nostra metodologia
i estratègies perquè l'alumnat sigui prou competent en les tres
llengües per realitzar el canvi d'etapa educativa sense dificultats.
-
Realitzar una avaluació inicial de les tres llengües a cada curs de
primària, per tenir una valoració del nivell del qual hem de
partir.
-
Realitzar una avaluació final de les tres llengües, a cada curs de
primària, per poder analitzar i valorar si s'han complert els
objectius prevists.
-
Valorar si els resultats finals són els esperats i adaptar el
projecte a les necessitats de l'alumnat del centre a través de
revisions periòdiques.
-
Tenir en compte els resultats de les proves de diagnosi externes per
valorar la metodologia i estratègies de l'ensenyament-aprenentatge
de les tres llengües.
Context
sociolingüístic.
1.1.
Alumnat.
Tenim
un alt percentatge de famílies estrangeres i castellano-parlants, i
un petit percentatge que empra el català a l´àmbit familiar.
La
immensa majoria de l'alumnat té com a únic contacte amb la llengua
catalana l'escola, i molts d'ells únicament dins la seva aula amb la
seva relació amb el seu tutor o tutora.
La
gran majoria de l'alumnat es comunica en castellà en les situacions
no formals o quan xerren entre ells.
1.2.
Entorn.
El
centre té en compte l’entorn social de l’escola ja que, els
infants escolaritzats adquireixen coneixements cada vegada més
afinats dels diferents missatges i llenguatges que es troben a la
societat; per tant, s'ha realitzat un estudi per poder partir de la
realitat i garantir el dret de tot l’alumnat de poder fer servir el
català i el castellà per a finalitats múltiples de manera oral i
escrita.
Concretament
l´alumnat del centre prové del poble d´Es Capdellà, Calvià,
Paguera i de la resta de nuclis del terme de Calvià ja que es troba
enmig d´aquests geogràficament.
El
centre consta d'un consiserable percentatge d'alumnat estranger i de
famílies castellano-parlants i un percentatge menor que empra el
català a l'àmbit familiar. Es contempla que entre l'alumnat hi ha
una forta influència del castellà i de les llengües estrangeres a
l'hora de comunicar-se, ja que la majoria de l'alumnat es comunica
entre ells en castellà o en llengua estrangera en les situacions no
formals; l'ús que fa l'alumnat del català es limita, en la majoria
de casos, a les converses amb els i les mestres del centre.
Aquest
projecte té present tant el marc legal com la diagnosi de la
realitat del centre. Per això, aquest document sorgeix de la
reflexió i unanimitat del claustre envers l'ús de les diferents
llengües d'aprenentatge i de la realitat socioeconòmica i cultural
del nostre centre:
-
L'ús del català, per part de la gran majoria de l'alumnat del
centre, queda restringit a l'ús dins l'aula quan es dirigeixen al/a
la mestre/a.
-
Generalment l'alumnat estranger assoleix més ràpidament la llengua
castellana que la catalana.
-
La llengua de relació entre els infants és el castellà, l'anglès
o l'alemany; i en molt pocs casos el català.
-
Es potencia el respecte a totes les llengües com una font
d'enriquiment personal, i no es discrimina l'ús de cap llengua.
-
Tenim alumnat de diferents nacionalitats: alemanys, espanyols,
americans, filipins, irlandesos, nova zelandesos, britànics...
-
A Educació Infantil, és difícil separar les sessions per àrees,
ja que treballam amb una metodologia globalitzada i mitjançant
projectes.
-
Trobam necessari mantenir el referent lingüístic, principalment de
les mestres tutores d'Educació Infantil, per potenciar l'ús del
català en un alumnat majoritàriament estranger o castellanoparlant.
-
A Educació Infantil hi ha poca ràtio d'alumnat que ha demanat
l'ensenyament en castellà.
-
Malgrat haver fet l'ensenyament, principalment en català els
resultats de les proves externes de l'IAQSE a 4t de Primària donaven
uns resultats baixos i inferiors en català que en castellà i
anglès.
-
S'ha de tenir en compte la peculiaritat que els grups de primària,
normalment estan dividits en cicles i no per cursos. Per tant, trobam
dos nivells diferents dins la mateixa aula.
-
Moltes de les activitats extraescolars que es fan al centre es fan en
castellà.
2.
La
llengua catalana, llengua vehicular i d’aprenentatge.
Ens
remetem a la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de Normalització
Lingüística. Al títol preliminar presenta com un dels objectius de
la LNL, “b) Assegurar el coneixement i l’ús progressiu del
català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament”.
Decret
92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en
llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres
docents no universitaris de les Illes Balears. Al capítol III, “20.
L’Administració educativa i els centres d’ensenyament no
universitari usaran progressivament la llengua pròpia d’aquesta
Comunitat en les relacions mútues, en les que mantenguin amb les
administracions territorials i amb les altres entitats públiques de
les Illes Balears”.
La
llengua, vehicle de comunicació i de convivència.
2.1.1.El
català, vehicle de comunicació
“El
català, com a llengua pròpia de les Illes Balears, ho és també de
l’ensenyament, i, per tant, és la llengua vehicular de les
diferents activitats d’ensenyament i aprenentatge del centre. La
llengua catalana és l’eina de cohesió i integració entre totes
les persones del centre i és el vehicle d’expressió de les
diferents activitats acadèmiques.”
El
català és la llengua usada en totes les activitats acadèmiques i
és l’eina de cohesió i integració entre totes les persones del
centre. S’ha previst cercar noves eines d´avaluació i mecanismes
de seguiment de l’ús del català en totes les activitats que s´hi
portin a terme.
2.1.2.
El català, eina de convivència.
“Vetllarem
perquè la llengua catalana no quedi limitada a una llengua
exclusivament d’aprenentatge, per tant, s’haurà de dinamitzar
l’ús del català en tots els àmbits de convivència i de
comunicació quotidiana al centre educatiu.”
El
centre té consciència clara sobre la necessitat de l’ús del
català en la comunicació quotidiana i n’impulsa actuacions d’ús
entre tota la comunitat educativa. Com per exemple proposar a
l´alumnat reptes d´ús, aconsellar i no imposar, no girar la
llengua, etc.
2.2.
L’aprenentatge/ensenyament
de la llengua catalana.
2.2.1.
Estratègies
d’immersió lingüística.
“En
aquells contextos sociolingüístics en què, quan arriba a l’escola,
bona part de l’alumnat desconeix la llengua del sistema educatiu de
les Illes Balears, s’aplicaran les estratègies d’immersió
lingüística per tal d’aconseguir que, en acabar l’ensenyament
obligatori, tot l’alumnat tengui el mateix coneixement tant del
català com del castellà. ”
Tot
i que, anteriorment, el centre es va plantejar com s’havia
d’ensenyar la llengua en una realitat en la qual l’alumnat era
majoritàriament castellanoparlant i que es va fer formació del
programa d’immersió lingüística, l’arribada de molt
professorat nou i d’alumnat amb molta diversitat lingüística fa
que calgui actualitzar les metodologies i adaptar-les a la nova
composició sociolingüística de l’alumnat. Aquesta és una opinió
compartida per tot l´equip docent.
2.2.2.
Llengua
oral.
“El
centre ha de prioritzar el treball de la llengua oral en tots els
seus registres. Per al centre el paper de la llengua oral és
fonamental: cal aprendre a parlar, a escoltar i exposar i dialogar
per aprendre. Un bon domini de l’expressió és bàsic per ser
ciutadans i ciutadanes que estiguin preparats per saber
expressar
de forma raonada i coherent les seves opinions. El centre treballa en
els cursos inicials la variant pròpia del català de la zona (en el
cas de l’alumnat d’incorporació tardana també s’introdueix en
primer lloc la variant de la zona). Posteriorment s’introdueix el
coneixement de la resta de les variants de la llengua. En acabar
l’ensenyament obligatori, l’alumnat ha de tenir un bon
coneixement de la variant estàndard del català de la zona.”
Al
nostre centre es treballa habitualment la llengua oral en tots els
cicles i/o etapes i es treballen les diverses modalitats de textos
orals (entrevista, conversa, dramatització, argumentació...), però
només a l’àrea de llengua. Cal treballar més en l´atenció a la
diversitat per ampliar el treball d'expressió oral a tots els cicles
i fer més tallers d´AL.
2.2.3.
Llengua
escrita.
“L’ensenyament
de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final
de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents.
Per aconseguir aquest objectiu s’aplicaran les orientacions que
dóna el currículum i es planificaran activitats de lectura i
escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i
acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells.”
Se
segueix l’enfocament metodològic que dóna el currículum. Hi ha
un plantejament global sobre el tractament de la lectura i
l’escriptura que té en compte que és un procés complex que cal
abordar des de totes les àrees del currículum. Les activitats que
es proposen de lectura i escriptura tenen uns
objectius
clars que es comparteixen amb l’alumnat i s’estableixen
mecanismes de revisió per millorar cadascuna de les dues habilitats.
Com
a proposta de treball al centre feim notar que hem vist la necessitat
d´una major coordinació intercicles per treballar aquest aspecte, i
a més a més hem de treballar millorar aquesta habilitat de la
llengua.
2.2.4.
Relació
llengua oral i llengua escrita.
“En
un plantejament integrat de l’ensenyament de les habilitats
lingüístiques, la relació que s’ha d’establir entre la llengua
oral i la llengua escrita ha de ser recíproca. Hi ha activitats en
què aquesta relació és inherent: la lectura expressiva, el
teatre...”
Hi
ha un plantejament integrat de les quatre habilitats. Aquest
plantejament és compartit per tot el professorat. Es planifiquen
activitats des de totes les àrees en què la interrelació de les
habilitats és present. El professorat comparteix que les activitats
que tenen aquest plantejament permeten processar la informació i
comunicar-la d’una manera eficaç. S’utilitza la llengua oral i
la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar
l’altra habilitat. Es fan activitats en què la relació de la
llengua oral i llengua escrita és inherent: lectura expressiva,
teatre... Hi ha una gradació pel que fa a la dificultat de les
activitats.
2.2.5.
La
llengua en les diverses àrees.
“L’aprenentatge
de la llengua és responsabilitat del professorat de totes les àrees,
el conjunt del claustre n’ha de ser conscient i actuar en
conseqüència. Per tal que l’alumnat assoleixi el nivell
d’expressió i comprensió en català concretats en els criteris
del projecte lingüístic de centre, l’equip docent aplica a l’aula
metodologies que estimulen l’expressió oral i escrita amb suports
didàctics en català, tenint en compte que això inclou aspectes que
es relacionen amb els materials didàctics i l’avaluació.”
El
claustre considera que assolir un bon nivell d’expressió i
comprensió en català és responsabilitat del professorat de totes
les àrees i s’actua en conseqüència. S’han previst els
mecanismes adequats de seguiment i d’avaluació.
2.2.6.
Continuïtat
i coherència entre cicles i nivells.
“Per
garantir la funció educativa que tenen tots els centres escolars és
bàsic que l’equip docent disposi d’un espai per poder
coordinar-se i consensuar els principis metodològics que han
d’orientar l’ensenyament de les dimensions que marca el
currículum, per acordar els usos lingüístics que s’han d’emprar
i el seu ensenyament i per fer el traspàs de la informació sobre
les característiques de l’alumnat i sobre els valors que es volen
transmetre i treballar.”
Concretament
el centre disposa d’alguns documents que desenvolupen aspectes
didàctics i organitzatius. S’elaboren conjuntament (nivell o
cicle) alguns aspectes de la programació i dels criteris
d’avaluació. No es disposa de protocols per fer el traspàs de
promocions. A part dels expedients de l’alumnat, es traspassa a
nivell oral informació puntual que no queda recollida. Pensam que es
pot millorar la coordinació entre el centre i els centres de
secundària que reben alumnes del nostre centre.
2.2.7.
Acollida
d’alumnat nouvingut i ensenyament inicial de la llengua vehicular.
Existeix
un pla d’acolliment on es recullen i se sistematitzen la major part
de les actuacions i les mesures organitzatives que s’han de posar
en marxa per facilitar la incorporació de l’alumnat nouvingut. Pel
que fa a l’aprenentatge inicial de la llengua, s’han iniciat
processos de reflexió i adequació de les metodologies
d’aprenentatge del català com a segona llengua amb alumnat
nouvingut, però encara no s’ha arribat al punt que tot el
professorat apliqui estratègies per facilitar una instrucció
comprensible en totes les àrees.
La
manca de recursos humans, no permet establir un protocol d'acollida
fixo; per això, segons cada cas, es fa un estudi de disponibilitat i
s'estableixen mecanismes d'intervenció aprofitant al màxim els
recursos dels quals disposam.
2.2.8.
Activitats
d’incentivació de l’ús de la llengua.
El
centre organitza la programació i avaluació per potenciar l’ús
del català. També s’organitzen activitats que tenen com a
finalitat potenciar aquest ús.
Avaluació
del coneixement de llengua.
El
conjunt d’actuacions previst pel centre en relació amb les
diferents fases de l’avaluació de l’aprenentatge i l’ús de la
llengua inclourà la valoració dels processos
d’ensenyament-aprenentatge de les dimensions comunicativa i
literària, la gestió del currículum i els mecanismes de
coordinació entre el professorat.
Al
centre s’aplica l’avaluació com una part del procés
d’ensenyament aprenentatge que, en part, ha de servir per
responsabilitzar l’alumnat del seu propi aprenentatge. Existeixen
indicadors i mecanismes de seguiment, que inclouen l’ús de la
llengua, per coordinar l’aplicació dels criteris d’avaluació al
llarg dels cursos que a més són elements de reflexió per prendre
decisions en relació amb l’organització del currículum i els
enfocaments metodològics. S’avaluen les competències relacionades
amb la dimensió comunicativa i amb la dimensió literària en
contextos comunicatius i de treball per tasques, sense prioritzar el
moment de l’avaluació final.
2.2.10.
Materials didàctics.
“El
centre, a l’hora de determinar els materials didàctics per a
l’aprenentatge-ensenyament de la llengua catalana entesos en un
sentit ampli (per tant, també s’han de tenir en compte els
materials de les àrees no lingüístiques), aplicarà uns criteris
clars i coherents sobre quines han de ser les seves funcions, sobre
les característiques que han de tenir i sobre l’adequació al
currículum, incloent-hi la dimensió literària.”
Al
centre s’apliquen criteris compartits per a la selecció dels
llibres de text, i s'està treballant en l'adaptació i/o creació de
materials per atendre la diversitat de necessitats d’aprenentatge i
sobre l’ús de materials que es consideren complementaris per als
processos d’aprenentatge (diccionaris, textos reals, recursos
audiovisuals...). La selecció del material per al tractament de la
dimensió literària la fan els equips docents, i estam en procés de
definir una seqüència al llarg de tota l’etapa.
A
l'etapa d'Infantil no es fa ús de libres de text, i a primària
només a determinades àrees.
2.3.
El
català llengua vertebradora d’un projecte plurilingüe.
2.3.1.
Informació
multimèdia.
“La
incorporació de les tecnologies de la informació i de la
comunicació al sistema educatiu respon al desenvolupament de la
societat del coneixement en l’àmbit formatiu. Des d’aquest punt
de vista, hi ha una relació directa entre el desenvolupament de les
TIC i la llengua com a vehicle de comunicació i de convivència.”
El
centre ha aplicat de manera continuada un criteri de desenvolupament
del programari i dels suports digitals que produeix basat en la
priorització de la llengua vehicular i, en conseqüència, hi ha
adaptat plenament les eines digitals amb què treballa. Durants els
darrers cursos, l'ús de les noves tecnologies s'ha incrementrat
considerablement, sobretot al tercer cicle.
2.3.2.
Usos
lingüístics.
“La
complexa situació sociolingüística de la nostra societat fa que el
professorat de llengua treballi explícitament els usos lingüístics
de l’alumnat, per tal de fer la llengua catalana la llengua d’ús
habitual. La resta del professorat hi col·laborarà des de les
àrees.”
El
centre treballa explícitament els usos lingüístics de l’alumnat,
ja que la dimensió plurilingüe i intercultural del currículum
planteja continguts relacionats amb els usos socials en un context
multilingüe com és el de les Illes Balears. A part del professorat
de llengua, s’hi sent implicat tot l’equip docent del centre.
2.3.3.
Diversitat
lingüística del centre i de la societat en el currículum.
“Per
formar parlants plurilingües i interculturals cal l’assoliment de
la competència plena en català, la llengua pròpia de les Illes
Balears, i en castellà com a garantia que l’escola proporciona als
alumnes la competència que els cal per tenir les mateixes
oportunitats; també el respecte per la diversitat lingüística i
cultural. La diversitat lingüística present a les aules del centre
i a l’entorn del centre s’aprofita per fer activitats
relacionades amb el currículum.”
Al
centre es valora el bagatge lingüístic de l’alumnat i, de
vegades, es fa protagonista en una activitat de desenvolupament del
currículum l’alumnat que té com a llengua familiar una llengua
diferent al català o al castellà. De fet, les famílies que
participen en activitats puntuals amb el centre ho fan compartint les
seves tradicions i cultures amb les nostres.
2.3.4.
Català
i llengües d’origen.
“Ha
d’existir una relació directa entre l’aprenentatge de la llengua
i l’establiment de vincles afectius basats en el reconeixement i
valoració de la llengua d’origen de l’alumnat. Per això, els
equips docents han de disposar d’informació sobre les diverses
llengües familiars presents a l’aula per fer-ne ús. També han de
tenir present la interdependència lingüística i l’assoliment de
les competències comuns per millorar l’aprenentatge de tothom.”
El
professorat disposa d’informació sobre les diverses llengües
familiars presents a l’aula per fer-ne ús, valorar-les i tenir-les
en compte. Però la interdependència lingüística i l’assoliment
de les competències comuns només es tenen en compte des de les
àrees de llengua i puntualment a les altres àrees.
3.
La
llengua castellana.
3.1.
L’aprenentatge/ensenyament de la llengua castellana.
3.1.1.
Introducció
de la llengua castellana.
El
centre, atesa la composició sociolingüística de l’alumnat,
assegura una distribució coherent i progressiva del currículum de
llengua castellana al llarg de l’etapa i estableix criteris que
permetin reforçar i no repetir els continguts comuns que s’ha
programat fer en el currículum de llengua catalana. Es té en compte
la realitat sociolingüística de l’alumnat. S´ha de procurar que
hi hagi continuïtat i coherència metodològica entre el que es fa
en català i el que es fa en castellà: es té clar que l’objectiu
final és que l’alumnat tingui el mateix nivell de llengua catalana
que de llengua castellana en finalitzar l'etapa de primària.
Al
nostre centre s´introdueix la llengua castellana progressivament,
prioritzant el nivell oral a Infantil a aquell alumnat que ha triat
el castellà com a llengua de primer ensenyament i introduint
l'escriptura a partir del 1r cicle de primària.
3.1.2.
Llengua oral.
El
centre té present que l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús
de la llengua castellana inclogui activitats perquè l’alumnat
adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la
competència oral en els primers cursos.
Es
treballa habitualment a Infantil la competència oral, i a més a
més, a tots els cicles de primària es treballen les diverses
modalitats de textos orals (entrevista, conversa, dramatització,
argumentació...).
3.1.3.
Llengua
escrita.
L’ensenyament
de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final
de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents.
Per
aconseguir aquest objectiu s’aplicaran les orientacions del
currículum i es planificaran activitats de lectura i escriptura que
tinguin en compte les necessitats comunicatives i acadèmiques que té
l’alumnat en els diversos nivells. Es farà coordinadament amb
l’assignatura de llengua catalana per tal d’aprofitar-ne les
transferències.
S'introdueix
la habilitat d'expressió escrita a partir de 1r de primària.
3.1.4.
Alumnat
nouvingut.
El
centre ha de posar els mecanismes necessaris per tal que l’alumnat
que s’incorpora tardanament al sistema educatiu i que no coneix cap
de les dues llengües oficials, en acabar l’ensenyament conegui
ambdues de la mateixa manera.
L'atenció
individualitzada en aquests casos es fa sobretot en la llengua que
més dificultats presenti l'alumnat.
4.
Llengua estrangera.
La
normativa d'Educació dels darrers cursos té com a tendència comú
millorar l'ensenyament-aprenentatge d'una llengua estrangera,
preferentment de l'anglès. Per això, el projecte lingüístic es
revisa i s'adequa per promoure una major presència de l'anglès dins
les àrees, contemplant l'ensenyament d'àrees no lingüístiques en
llengua estrangera. De totes formes, s'ha de partir de la realitat
del centre i de la competència lingüística del seu alumnat per a
què aquest no surti perjudicat pel fet d'usar una llengua de la qual
no tenen un alta competència comunicativa.
4.1.
Estratègies generals per a l’assoliment de l’objectiu de
l’etapa.
“L’alumnat,
en acabar l’etapa, ha de conèixer, els continguts establerts en el
currículum de llengua anglesa, per tal d’esdevenir usuaris i
aprenents capaços de comunicar-se i accedir al coneixement en un
entorn plurilingüe i pluricultural.”
El
centre introdueix la llengua estrangera al segon cicle d’educació
infantil i participa en programes per tal d’intensificar el seu
aprenentatge.
El
centre té present la realitat sociolingüística de l’alumnat
perquè la introducció de la llengua estrangera esdevengui un factor
de qualitat i no un entrebanc a l´aprenentatge de les llengues
oficials i continguts de les diferents àrees.
4.1.1.
Desplegament
del currículum.
El
centre assegura una distribució coherent i progressiva del
currículum al llarg de l’etapa, segons el context sociolingüístic
i el projecte educatiu propis, amb un tractament cíclic dels
conceptes, variant els contextos d’ús d’acord amb l’etapa
madurativa i les necessitats de l’alumnat, i ofereix oportunitats
d’ús significatiu de la llengua estrangera dins i fora de l’aula
i espais d’interacció/comunicació suficientment variats per donar
resposta als diferents estils i ritmes d’aprenentatge de l’alumnat.
Per
millorar el coneixement de la llengua estrangera, la principal
estratègia que segueix el centre és preveure agrupaments de diversa
tipologia per atendre els diversos ritmes d’aprenentatge. Es
considera que s'ha de fer una reconsideració de la distribució de
les rutines de les diferents sessions i de la metodologia
d'ensenyament-aprenentatge.
4.1.2.
Metodologia.
El
centre vetlla perquè l’enfocament emprat en l’aprenentatge i ús
de les llengües estrangeres inclogui oportunitats perquè l’alumnat
adquireixi habilitats lingüístiques, amb especial èmfasi en la
competència oral en els primers estadis, contribueixi en el
desenvolupament cognitiu de l’alumnat i l’ajudi a esdevenir
progressivament autònom per continuar aprenent, i aprengui a
treballar en col·laboració, tot respectant la diferència.
És
prioritat del centre aprofitar al màxim els recursos de què
disposam i els que ens ofereix la Conselleria.
4.1.3.
Materials
didàctics per a l’aprenentatge de la llengua estrangera.
El
centre estableix uns criteris de coherència i continuïtat
metodològica per a la tria dels materials didàctics i vetlla per
donar oportunitats a l’alumnat per a l’accés a recursos
addicionals variats que afavoreixen l’atenció a la diversitat. Cal
que s’especifiquin els criteris de coherència i continuïtat
metodològica que s’estableixen i com s’atén la diversitat a
partir de l’oferta de materials.
S'ha
de tenir present que els grups es distribueixen normalment per cicles
i s'ha de disposar de material adient atenent aquesta peculiaritat.
4.1.4.
L’ús
de la llengua estrangera a l’aula.
El
centre decideix que l’aula de llengua estrangera sigui un espai
d’immersió en la llengua d’aprenentatge entenent que aquest
espai és la millor garantia per oferir oportunitats d’ús real i
de contacte amb la llengua d’aprenentatge.
Per
tant, el professorat utilitza aquesta llengua com l’habitual en les
interaccions (formals i informals) amb els alumnes vetllant sempre
per establir un clima favorable en què l’alumnat se senti segur i
estimulat per anar utilitzant-la progressivament i dins una
contextualització propera a l'alumnat.
Cal
dir, que per la falta de recursos humans, en el centre és molt
complicat mantenir els referents lingüístics, ja que els mestres
especialistes en llengua estrangera, també són tutors i imparteixen
àrees en català i castellà.
5.
Organització
i gestió.
5.1.
Organització
dels usos lingüístics.
5.1.1.
Llengua del centre.
El
centre esdevé un referent d’ús de la llengua catalana.
El
català és la llengua vehicular del centre. Per això, el centre
educatiu segueix un criteri lingüístic favorable a l’ús del
català en els documents, rètols, cartells i la decoració general
del centre. A la pràctica es respecta aquest acord i se’n fa un
seguiment. Degut a què la influència del castellà i llengües
estrangeres és intensa a l´entorn de l'escola, aquesta mesura és
important.
De
totes formes, es té en consideració la dificultat de les famílies
en l'ús de la nostra llengua. Per aquest motiu, les circulars i
informacions que es donen directament a les famílies es fa de forma
bilingüe (català-castellà).
5.1.2.
Documents
del centre.
Decret
100/1990, de 29 de novembre, regulant l’ús de les llengües
oficials de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears. “VII RELACIONS AMB ELS ADMINISTRATS. 13.1. Les
comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o
jurídiques residents en l’àmbit
lingüístic
català s’han de fer en llengua catalana, sense perjudici del dret
dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen”.
Els
documents de centre amb els continguts i referents de la llengua
catalana, han d’impregnar la vida del centre, s’han de revisar i
actualitzar periòdicament, els ha de conèixer tot el professorat i
cal tenir-los en compte en totes les actuacions per evitar
contradiccions entre els continguts dels documents i les actuacions
que se’n deriven. S’han de fer conèixer, encara que sigui una
versió reduïda, al conjunt de la comunitat educativa.
En
aquests moments s´estan revisant diversos documents a fi
d´actualitzar-los.
5.1.3.
Ús
no sexista del llenguatge.
“Els
centres educatius, així com exposen al seu PEC, han d’utilitzar un
llenguatge no sexista ni androcèntric. Cal que es treballi amb
l’alumnat perquè pugui superar tota mena d’estereotips i perquè
puguin tenir actituds crítiques davant dels continguts de risc que
denigren les persones per motius de sexe o que l’associen a imatges
tòpiques que es converteixen en vehicle de segregació o
desigualtat.”
5.1.4.
Comunicació
externa.
Decret
100/1990, de 29 de novembre, regulant l’ús de les llengües
oficials de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears. “VII RELACIONS AMB ELS ADMINISTRATS. 13.1. Les
comunicacions i les notificacions adreçades a persones físiques o
jurídiques residents en l’àmbit
lingüístic
català s’han de fer en llengua catalana, sense perjudici del dret
dels ciutadans a rebre-les en castellà si ho demanen”.
El
centre educatiu empra el català en les seves actuacions internes
(actes, comunicats, informes...) i en la relació amb corporacions
públiques de les Illes Balears, institucions i amb les empreses que
contracta. També utilitza la llengua catalana en les comunicacions i
les notificacions adreçades a persones físiques o jurídiques
residents en l’àmbit lingüístic català, sense prejudici del
dret dels ciutadans i ciutadanes a rebre-les en castellà, si ho
demanen. En aquest darrer cas, es farà en format bilingüe
català/castellà.
Al
centre no tenim redactats en llengua estrangera els documents però
es fan les traduccions pertinents.
5.1.5.
Llengua
de relació amb les famílies.
“El
desconeixement del català per part d’algunes famílies no ha de
suposar que quedin excloses de les activitats del centre, però
tampoc no ha de comportar una renúncia a l’ús de la llengua, que
és una oportunitat per a la integració de les famílies de
l’alumnat i per a la normalització i extensió del seu ús.”
En
aquest apartat hem comentat que no hi ha un acord explícit de com
adreçar-nos a les families, però es procura potenciar l´ús del
català. Es canvia a una altra llengua quan la família no ho entén
i així ho sol.licita. Es recorda al començament de cada curs
escolar que la llengua vehicular del centre és el català.
5.1.6.
Educació
no formal.
5.1.6.1.
Serveis
d’educació no formal.
“El
centre educatiu ha de preveure de manera efectiva que, en
l’organització i la realització de serveis d’educació no
formal al centre (servei d’acollida matinal, menjador escolar,
etc.), els adults responsables s’adrecin sempre en català a
l’alumnat en qualsevol situació, vetllant per tal que la
comunicació de l’alumnat sigui també en català. Per
aconseguir-ho ha de garantir la coordinació del centre educatiu amb
les persones que duen a terme aquestes activitats.”
En
el nostre centre hi ha mancances en l´aspecte de coordinació amb el
personal i, encara que s´ha intentat, no sempre el resultat és
òptim ja que hi ha factors externs que interfereixen en la tasca.
5.1.6.2.
Activitats
extraescolars.
Decret
92/1997, de 4 de juliol, que regula l’ús i l’ensenyament de i en
llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, en els centres
docents no universitaris de les Illes Balears. “21. Es fomentarà
l’ús de la llengua catalana en els actes culturals que el centre
organitzi i en les activitats complementàries que s’ofereixin als
alumnes”.
“El
centre educatiu ha de preveure de manera efectiva que, en
l’organització i la realització d’activitats extraescolars
(tallers d’estudi assistit, activitats d’educació no formal de
l’AMPA, Esport a l’escola, etc.) se segueixin els mateixos
criteris que s’han establert en el Projecte Lingüístic. Els
responsables d’aquestes activitats s’adreçaran sempre en català
a l’alumnat, tant en les situacions formals com en les més
informals, vetllant per tal que la comunicació de l’alumnat sigui
també en català. Per aconseguir-ho ha de garantir-se la coordinació
del centre educatiu amb les persones responsables que duen a terme
aquestes activitats.”
Existeix
una preocupació al centre per tal que els responsables de les
activitats extraescolars coneguin i facin seves les orientacions i
propostes del centre pel que fa al català com a llengua d’ús i al
tractament de la diversitat lingüística. S’ha arribat a facilitar
la formació i a redactar una proposta concreta, però s’aplica
irregularment. Aquest aspecte es podria millorar.
5.1.6.3.
Contractació
d’activitats extraescolars a les empreses.
“En
general, les empreses contractades per l’Administració
(professorat del centre) hauran d’utilitzar el català en els
rètols, publicacions, avisos i en la documentació adreçada al
públic. Quan l’idioma formi part, directament o indirectament, del
producte o del servei contractats, aquests hauran de ser en català.
Per tant, hom vetllarà perquè en la contractació d’activitats
extraescolars les empreses usin el català (cases de colònies,
transports, excursions, etc.).”
5.2.
Plurilingüisme
al centre educatiu.
5.2.1.
Actituds
lingüístiques.
“Segons
la Declaració Universal de Drets lingüístics, tothom té dret a
esser reconegut com a membre d’una comunitat lingüística i, si
s’estableix en el territori d’una altra, té el dret i el deure
de mantenir-hi una relació d’integració. Per aquest motiu, el
centre educatiu ha de tenir en compte la diversitat lingüística de
l’alumnat i aprofitar-la, tant per afavorir l’autoestima com per
enriquir el currículum i les activitats ordinàries del centre.”
5.2.2.
Mediació
lingüística (traducció i facilitació).
Cal
establir pautes d’ús lingüístic favorables a la llengua catalana
per a tots els membres de la comunitat educativa i garantir que totes
les activitats administratives i les comunicacions entre el centre i
l’entorn siguin en llengua catalana, sense perjudici que s’arbitrin
mesures de traducció en el període d’acollida de les famílies de
l’alumnat nouvingut o que es faciliti documentació bilingüe
català/castellà o s’atengui oralment en castellà aquelles
persones que expressament ho demanin.
Malgrat
que des del centre promovem la integració de les famílies
nouvingudes i estrangeres a la nostra cultura, la realitat és que
trobam dificultats de comunicació, hem de girar l'ús de la llengua
en castellà molt sovint. Inclús comptam amb famílies que malgrat
viure aquí fa bastants anys desconeixen les dues llengües oficials.
5.3.
Alumnat
nouvingut.
Amb
l’alumnat nouvingut s’utilitzarà sempre el català per fer-ne
possible la integració. Cal garantir una atenció individualitzada
intensiva en la llengua del centre i que es faci amb metodologia
d’ensenyament de llengua estrangera (L2 o llengua nova) i des d’un
enfocament comunicatiu, durant el temps necessari.
Al
nostre centre notam una mancança de recursos humans (la PT és
itinerant i no tenim la figura de l´AD) per atendre la diversitat de
l´alumnat en el cas que hi hagi alumnat nouvingut. Per aquest motiu,
tot el claustre està implicat en el pla d'acollida.
El
centre ha de posar els mecanismes necessaris per tal que l’alumnat
que s’incorpora tardanament al sistema educatiu i que no coneix cap
de les dues llengües oficials, en acabar l’ensenyament conegui
ambdues. Per això, en comptes de generalitzar un procediment
d'acollida, adaptam les mesures i els recursos dels quals disposam a
les necessitats d'aquell alumnat nouvingut individualment.
En
aquest cas estam implicats tot el claustre, i no només els membres
de l'equip de suport (PT,AL) i utilitzam la disposició de tots els
mestres per fer un suport específic, valorant si es fa dins o fora
de l'aula segons les dificultats de l'alumne en cada una de les
llengües. En el cas d'alumnat nouvingut que en desconeix una o les
dues llengües oficials s'estipula un horari d'atenció segons els
recursos dels que disposam.
5.4.
Organització
dels recursos humans.
5.4.1.
El
pla de formació de centre en temes lingüístics.
El
centre ha fet una autodiagnosi amb les necessitats de formació
relacionada amb els objectius estratègics i de millora de centre. Té
en perspectiva projectes de formació en les diverses àrees
curriculars.
5.5.
Organització
de la programació curricular.
5.5.1.
Coordinació
cicles i nivells.
A
l’hora d’organitzar globalment la programació curricular de les
àrees de llengües, per tal que respongui a les necessitats de
l’alumnat del centre, s´estableix una coordinació entre el
professorat d’un cicle, entre el professorat dels diversos cicles i
entre el professorat de nivells diferents .
Hi
ha coordinació a tota l’etapa educativa, a les reunions de cicle.
S´ha de treballar per aconseguir una millor coordinació
català/castellà/llengua estrangera.
5.6.
Biblioteca escolar.
“La
composició del fons de la biblioteca escolar ha de respondre al
nivell educatiu de l’alumnat del centre i ha de preveure la diversa
tipologia dels seus usuaris/es. La llengua dels documents ha de ser
preferentment la catalana, però també el fons ha de tenir en compte
les llengües curriculars i la diversitat lingüística de l’alumnat.
Tanmateix, el fons s’ha de mantenir actualitzat i ha d’haver-hi
un equilibri entre els materials de ficció i els de coneixements, un
60% i un 40 % aproximadament.”
El
centre té una biblioteca amb un volum de documents suficient per
donar resposta a les necessitats d’informació de la seva comunitat
educativa.
Al
nostre centre es fa ús de la biblioteca d´aula que incorpora volums
tant en castellà com en català i s'inverteix cada curs en
l'adquisició de noves col·leccions en les diferents llengües. S'ha
de millorar la dotació de material per d'anglès.
5.6.1.
Accés
i ús de la informació.
“L’accés
i ús de la informació o la competència informacional, té com a
objectiu la promoció d’activitats encaminades a l’adquisició de
les habilitats i destreses necessàries per ajudar l’alumnat a
reconèixer quan la informació és necessària, com localitzar-la,
com avaluar-la i com comunicar-la de forma efectiva, amb l’objectiu
de transformar-la en coneixement personal.
Aquest
plantejament implica el desenvolupament d’habilitats de pensament,
d’ús de tecnologies d’informació i d’ús de fonts
d’informació general. El treball de la competència informacional
ha de ser assumit per tot el professorat en col·laboració amb la
biblioteca del centre, entesa com a espai transversal de suport en el
desenvolupament de les àrees curriculars. En aquest procés formatiu
s’ha
de
tenir en compte la situació sociolingüística actual de la societat
catalana, amb el català com a llengua vehicular i la presència de
les llengües curriculars i les de la nova immigració.”
En
l'actualitat estam planificant i coordinant aquestes activitats.
5.6.2.
Pla
de lectura de centre.
El
Pla de Lectura de Centre (PLEC) és el conjunt d’objectius i
metodologies per promoure tant en llengua catalana com en llengua
castellana:
l’aprenentatge
de la lectura, entès com una progressió ascendent en l’adquisició
de la comprensió lectora,
l’aprenentatge
a través de la lectura, entès com la capacitat de cercar,
comprendre i assimilar textos amb una finalitat investigadora
concreta,
el
gust per llegir, entès com l’adquisició d’un hàbit basat en el
gaudir, i
la
formació d’usuaris, entesa com l’adquisició de les eines,
tècniques i metodologies de les diferents formes d’accés tant a
la lectura com a font d’informació com a la lectura com a font de
gaudir.
Es
dedica mitja hora diària, com a mínim, a la comprensió lectora i
és necessari establir mecanismes per millorar la comprensió i
expressió escrita, però es potencia la comprensió lectora a totes
les àrees i no només en moments concrets.
Manca
especificar els objectius en el PLEC.
Projecció
del centre.
5.7.1.
Pàgina
web del centre.
El
centre té una pàgina web o blog que li permet la comunicació amb
tota la comunitat educativa. S’hi pot trobar tota la informació
que necessita l’alumnat i les seves famílies: documentació,
informació sobre els estudis que es fan al centre, característiques,
programació de sortides, activitats extraescolars, participació en
projectes... La web o blog és en llengua catalana, tot i que pot
haver-hi escrits en altres llengües si corresponen a activitats
fetes en altres llengües curriculars.
Pensam
anar afegint noves activitats a la pàgina web o blog i
actualitzar-la.
5.8.
Intercanvis i mobilitat.
“Els
intercanvis epistolars, telemàtics i presencials, la col·laboració
entre centres i les colònies i estades lingüístiques creen
dinàmiques encaminades a millorar la competència lingüística de
l’alumnat, a viure necessitats de comunicació i interacció reals
en el seu propi context, a generar bones pràctiques, a facilitar la
interrelació sociocultural i a afavorir el coneixement de la riquesa
històrica, lingüística i cultural d’altres indrets.”
Al
nostre centre el professorat de llengües participa, a títol
personal, en projectes d’intercanvis per millorar la competència
comunicativa de l’alumne.
Concrecció
del PLC en la PGA del centre i avaluació .
Al
començament de cada curs, a la PGA del centre s’hauran de
concretar els objectius que ens marquem com a prioritats per
treballar al llarg de l´any i que, per tant, ens permetin
acostar-nos als principis que hem definit en el PLC i les concrecions
anuals d’alguns dels apartats que hem desenvolupat també en el
PLC, com, per exemple, els horaris de les llengües curriculars.
Tenim
pendent elaborar el noste PLC, encara que tenim estipulades a nivell
intern una sèrie de pautes i estratègies.
L´esquema
que pensam seguir serà el següent:
OBJECTIUS.
ACTUACIONS.
RESPONSABLES.
TEMPORITZACIÓ.
GRAU
D’ASSOLIMENT.
PROPOSTES
DE MILLORA.
7.
Concreció de les àrees impartides en cada llengua.
El
claustre del centre entenem l'aula de llengua catalana, castellana i
anglesa com un espai d'immersió en la llengua d'aprenentatge i que
aquest espai és la millor garantia per oferir oportunitats d'ús
real i de contacte amb la llengua d'aprenentatge.
Per
tant, el professorat crea situacions on els infants sentin la
necessitat de comunicar-se i utilitza la llengua d'ensenyament de
cada àrea com l’habitual en les interaccions (formals i informals)
amb els alumnes vetllant sempre per establir un clima favorable en
què l’alumnat se senti segur i estimulat a utilitzar la llengua
d'aprenentatge d'aquella àrea.
En
l'aprenentatge de qualsevol llengua s'han de prioritzar totes les
habilitats: comprensió i expressió, oral i escrita. És molt
important potenciar l'habilitat de l'expressió oral en tots els seus
registres per poder aprendre tant a escoltar com a xerrar, i s'ha de
potenciar que l'alumnat pugui exposar i dialogar per aprendre.
Al
nostre centre es treballa habitualment la llengua oral en tots els
cicles i/o etapes i es treballen les diverses modalitats de textos en
l’àrea de llengua.
L’ensenyament
de la llengua escrita ha de tenir com a objectiu aconseguir al final
de l’ensenyament obligatori formar lectors i escriptors competents.
Per aconseguir aquest objectiu s’aplicaran les orientacions que
dóna el currículum i es planificaran activitats de lectura i
escriptura que tinguin en compte les necessitats comunicatives i
acadèmiques que té l’alumnat en els diversos nivells.
Hi
ha un plantejament integrat de les quatre habilitats. Aquest
plantejament és compartit per tot el professorat. Es planifiquen
activitats des de totes les àrees en què la interrelació de les
habilitats és present. El professorat comparteix que les activitats
que tenen aquest plantejament permeten processar la informació i
comunicar-la d’una manera eficaç. S’utilitza la llengua oral i
la llengua escrita com a suport per analitzar, reflexionar i millorar
l’altra habilitat. Es fan activitats en què la relació de la
llengua oral i llengua escrita és inherent: lectura expressiva,
teatre... Hi ha una gradació pel que fa a la dificultat de les
activitats.
L’aprenentatge
de la llengua és responsabilitat del professorat de totes les àrees,
el conjunt del claustre n’ha de ser conscient i actuar en
conseqüència. Per tal que l’alumnat assoleixi el nivell
d’expressió i comprensió en les diferents llengües, l’equip
docent aplica a l’aula metodologies que estimulen l’expressió
oral i escrita amb suports didàctics.
EDUCACIÓ
INFANTIL.
Entenem
l'Educació Infantil com a un ensenyament global i no es pot dividir,
com a primària, la impartició de castellà per àrees.
La
llengua d'ensenyament a Educació Infantil és el català. Els
tutors/es són els referents lingüístics de català.
S'imparteixen
sis sessions de castellà a l'alumnat que ha triat el castellà com a
llengua de primer ensenyament. Aquests nins i nines reben quatre
sessions de castellà al bloc d'Hàbits d'Alimentació i Higiene i
dues al bloc de Coneixement de l'Entorn (jocs lògico-matemàtics).
Es
prioritza no perdre el referent lingüític. Per aquest motiu, es
faran agrupaments en funció de les necessitats de cada curs escolar
per poder evitar la pèrdua del referent.
S'imparteixen
tres sessions de mitja hora d'anglès des de tres anys.
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA.
HORES
/ SESSIONS SETMANALS EN CADA LLENGUA.
PRIMER
CICLE (1r - 2n)
|
CATALÀ
|
CASTELLÀ
|
ANGLÈS
|
LLENGUA
CATALANA
|
4h
|
||
LLENGUA
CASTELLANA
|
4h
|
||
LLENGUA
ANGLESA
|
2h
|
||
MATEMÀTIQUES
|
4h
|
||
CIÈNCIES
NATURALS
|
1h
|
0'25h
|
|
CIÈNCIES
SOCIALS
|
1'25h
|
||
PLÀSTICA
|
1h
|
||
MÚSICA
|
1h
|
||
EDUCACIÓ
FÍSICA
|
2h
|
||
RELIGIÓ/VALORS
SOCIALS I CÍVICS
|
1'5h
|
||
TOTAL
|
11'25h
|
8h
|
3'25h
|
SEGON
CICLE (3r - 4t)
|
CATALÀ
|
CASTELLÀ
|
ANGLÈS
|
LLENGUA
CATALANA
|
3'5h
|
||
LLENGUA
CASTELLANA
|
3'5h
|
||
LLENGUA
ANGLESA
|
2'5h
|
||
MATEMÀTIQUES
|
4h
|
||
CIÈNCIES
NATURALS
|
1'25h
|
0'25h
|
|
CIÈNCIES
SOCIALS
|
2h
|
||
PLÀSTICA
|
1h
|
||
MÚSICA
|
1h
|
||
EDUCACIÓ
FÍSICA
|
2h
|
||
RELIGIÓ/VALORS
SOCIALS I CÍVICS
|
1'5h
|
||
TOTAL
|
11'25h
|
7'5h
|
3'75h
|
TERCER
CICLE (5è - 6è)
|
CATALÀ
|
CASTELLÀ
|
ANGLÈS
|
LLENGUA
CATALANA
|
3'5h
|
||
LLENGUA
CASTELLANA
|
3'5h
|
||
LLENGUA
ANGLESA
|
3h
|
||
MATEMÀTIQUES
|
4h
|
||
CIÈNCIES
NATURALS
|
1'25h
|
0'25h
|
|
CIÈNCIES
SOCIALS
|
1'5h
|
||
PLÀSTICA
|
1h
|
||
MÚSICA
|
1h
|
||
EDUCACIÓ
FÍSICA
|
2h
|
||
RELIGIÓ/VALORS
SOCIALS I CÍVICS
|
1'5h
|
||
TOTAL
|
10'75h
|
7'5h
|
4'25h
|
8.
Coordinació entre les àrees. Metodologia i coordinació.
EDUCACIÓ
INFANTIL
Els
especialistes d'anglès del centre es coordinen a principi de curs
per estipular els objectius, metodologia i continguts que es pretenen
assolir a cada una de les etapes.
Tot
l'alumnat d'Infantil que ha triat el castellà com a llengua de
primer ensenyament, rebrà sis sessions setmanals en aquesta llengua.
Per no perdre el referent lingüístic, en aquestes sis sessions es
faran grups interaules o agrupaments, fent coincidir l'alumnat que ha
triat el castellà a una mateixa aula i amb una mestra que no és la
seva tutora.
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
A
principi de curs, i durant el curs periòdicament, es fan reunions de
cicle per tal de coordinar i consensuar la metodologia d'ensenyament
i d'aprenentatge en totes les àrees de cada etapa.
Per
aconseguir els objectius prevists els mestres de llengua castellana i
catalana i de llengua estrangera de tota l'etapa fan reunions per
establir i prioritzar els contingus que es treballaran a cada àrea,
així com la metodologia i estratègies a seguir.
Pel
fet de ser un centre petit, es fan reunions de cicle on tot el
claustre hi participa i d'aquesta manera es consensuen totes les
decisions del centre. D'aquesta manera és més fàcil una
coordinació constant entre els diferents mestres de llengua
catalana, castellana i anglesa.
Es
manté en anglès l'àrea de plàstica pel fet de tenir Seccions
Europees i a més a més, es mantindrà una part de l'àrea de
Naturals en anglès. La intenció és que el pes de l'àrea de
Naturals es faci en català, però que al final de cada unitat es
dediqui alguna sessió a repassar la unitat i a fer activitats
manipulatives en anglès una vegada han assolit els continguts.
9.
Seguiment i avaluació del projecte i de l'alumnat.
Al
centre s’aplica l’avaluació com una part del procés
d’ensenyament aprenentatge que, en part, ha de servir per
responsabilitzar l’alumnat del seu propi aprenentatge. Existeixen
indicadors i mecanismes de seguiment, que inclouen l’ús de la
llengua, per coordinar l’aplicació dels criteris d’avaluació al
llarg dels cursos que a més són elements de reflexió per prendre
decisions en relació amb l’organització del currículum i els
enfocaments metodològics. S’avaluen les competències relacionades
amb la dimensió comunicativa i amb la dimensió literària en
contextos comunicatius i de treball per tasques, sense prioritzar el
moment de l’avaluació final.
Al
començament de cada curs, a la PGA del centre s’hauran de
concretar els objectius que ens marquem com a prioritats per
treballar al llarg de l´any.
Per
poder dur el seguiment i analitzar els resultats reals de l'alumnat
del centre en competència lingüística, es tindran en compte tant
els resultats de les proves externes (IAQSE) com les proves inicials
i finals internes en llengües. Aquestes proves seran consensuades a
principi de cada curs pel claustre de mestres. Aquest consens inicial
permet tenir clars els objectius que es volen assolir a cada una de
les llengües, seqüenciat per cursos, i, permetrà saber la
competència lingüística de l'alumnat en cada llengua.
Aquesta
valoració de resultats quedarà plasmada a la Memòria Final de Curs
on s'avaluen els objectius plantejats a principi de curs a la PGA i
en conseqüència els objectius del Projecte Lingüístic.
Les
conclusions extretes a final de cada curs, han de servir per fer una
autoavaluació de la metodologia i estratègies del centre en
l'ensenyament de la competència lingüística. I en el cas, en què
sigui necessari, prendre les mesures per poder subsanar les
mancances.
